divendres, 28 de desembre de 2007

Paiisatges 6

Postal

Rerafons de serralada:
¿enciclopèdia en pedra
o pressupost per a túnels

Estenedor ple de núvols
¿vella esperança de pluges
o toxicitat de l'aire?

Forests que encara floreixen:
¿antiga farga del clima
o estoc de paper in situ?

Camps de conreu a la plana:
¿senyals de supervivència
o d'experiments transgènics?

Lleu pendent amb la tartera:
¿bucòlica passejada
o estació alpina en projecte?

Llogaret que s'agombola:
¿darrera reserva indígena
o urbanites de vacances?

I el rierol que travessa:
¿hàbitat que engendra vida
o inici de claveguera?

Postal posada a la venda:
¿imatge perquè es recordi
o record a imaginar-se?

CÀNDID MIRÓ



Generous land

Tierra generosa
que tratamos con avaricia.
Diseñamos tus montes
con parques acuáticos.
Nos metemos en tu mar
y lo violamos.

La meca del turismo:
pasen y vean,
árboles quemados o talados,
montañas que se derrumban,
muros que las levantan,
mares con tesoros de poliuretano,
fondos marinos con anclas quemados,
autopistas hasta las islas,
submarinos donde ver submarinistas,
gaviotas políglotas, peces saturados.
Pasen y vean
y no se olviden de volver.

Negocio turístico,
de algo hay que comer.
Nadie lo niega,
seguro que hay otra manera.

Tierra generosa
que tratamos con avaricia,
pronto tus entrañas
serán de cemento
y tus frutos se pudrirán
(incluidos nosotros).

ANTÒNIA GUERRERO


Aquell dia el mar era un gran desert, immens, amb muntanyes de pols batudes pel vent, amb tempestes de sorra i de petjades esborrades, un desert d'arenes movedisses i miratges desesperats... un desert tan bell com implacable.

Palestins i israelians s’estan matant,
i passo pàgina, indiferent, (no m’afecta),
nous casos de violència domèstica,
i passo pàgina, indiferent, (no m’afecta),
moviments migratoris tocant el suïcidi,
i passo pàgina, indiferent, (no m’afecta),
descobreixen més maneres d'explotar els pobres,
i passo pàgina, indiferent, (no m’afecta),
espècies que desapareixen vertiginosament,
i passo pàgina, indiferent, (no m'afecta),
la història i la cultura són un saldo,
i passo pàgina, indiferent, (no m'afecta),
arribo al full de les necrològiques,
i miro si ja hi ha el meu nom (per si m'afecta).

CÀNDID MIRÓ


Foto: Gerard Carrión

Tres corbs marins

Damunt la roca
miren pensatius
com vénen les onades
i a cada rebuig
es concentren més
i més i més
encara
fins que
un es gira
s’espolsa amb el bec
les plomes,
l’altre se’l mira
mentre
el tercer
pensatiu
segueix
el moviment
de l’aigua

A la roca del costat
corb solitari
es capfica
amb el per què
ell està sol
i mira
i mira
i mira
com el mar
s’acosta
es trenca
l’esquitxa
i al final
li ofereix la possibilitat
d’endinsar-se
en el quid de la qüestió :

–Sol o no sol?

Es capbussa
dos o tres segons
bat les ales
mulla els altres
que aliens a tot
segueixen al seu aire.

Després de tanta
indiferència salada,
la resposta és ben clara,
capcirós s’enfila sol
damunt la roca
blanquinosa i foradada.

Després d’un llarg silenci

Els del costat se’l miren
emprenen el vol,
i hop!
ara ja són quatre
els corbs marins
que damunt la roca
miren pensatius
el vaivé
d’un blau gronxador
de solituds imaginàries.

INÈS GUMÀ



Foto: Càndid Miró



Si s’aturés el temps
i nord i sud es capgiressin,
¿on cercaríem l’horitzó?

Si s’aturés el sol,
ombres immòbils ja per sempre,
¿quan trobaríem un repòs?

Si s’aturés el mar
com un oblit sedimentant-se,
¿bategarien nostres cors?

Si s’aturés el vent
i l’aire fos un mur de vidre
¿de què ompliríem els pulmons?

Si s’aturés la gent,
Fràgils estàtues de sal,
¿ja quin sentit tindria el món?

CÀNDID MIRÓ


Llavors, quan la llum ens faci ser llum
i el viatge ens porti lluny, a l’infinit
tot paisatge serà un de sol
i el temps ens farà seus

RICARD JULIÀ
Foto: Josep Pascual