dimecres, 20 d’agost del 2008

Illes



“Cada dia al dematí”. Tradicional francesa
Mariona Aulet, amb l’Ariadna Chatzipanagiotou

LA MEVA ILLA

No sé ni quina forma té.
No recordo haver-ne sortit mai.
No l’he vist de fora estant.

Té una muntanya al mig.
Ni massa poc ni massa alta.
Tan emboirada que no es deu veure d’enlloc.

Té una platja de sorres blaves.
Movent-se a l’inrevés de les onades.
Mai no en queda ni una petxina ni una petjada.

Té un riuet minúscul.
Quan plou baixa sec.
Quan escampa també.

Té un bosc atapeït.
Arbres híbrids empeltant-se tot l’any.
Cau de vides, remors i misteris.

Hi ha el projecte de fer-hi una autovia.
I un aeroport i un carril bici.
Per quan hi hagi la simple sospita de l’existència d’algun vehicle.

No hi sóc cap nàufrag.
No crec haver vingut d’enlloc.
No m’interessa anar-hi a cap altre.

A la meva illa trona i llampega.
És llavors que puc comptar els estels.
S’ajunten tots a cada llampec.

A la meva illa el temps és autònom.
Es fa de nit quan li sembla.
Si se’n va la boira, s’endú la muntanya.

De vegades hi ha més d'un sol.
Aprofito l’espectacle.
És divertit observar les ombres com discuteixen.

A la meva illa tot és perfecte.
Dormo quan tinc son i menjo quan tinc gana.
I si vull companyia, em faig fotre.

L'absència de gent a la meva illa és un problema.
Provoca un calendari d'ajornaments seculars.
Revoltes, avenços socials, eleccions i catàstrofes col·lectives.

De fet, la meva illa no és meva.
No havent-hi ningú altre, em veig obligat a ser jo mateix
Qui me’n discuteixi la propietat.

Càndid Miró

“Qualsevol nit pot sortir el sol”. Jaume Sisa
Mariona Aulet i Meritxell Gama

ILLES D’ARXIPÈLAGS PERDUTS

dins un mar immens
ple d'algues dolces
amorosint els peus
d'incauts amants
desconeixedors encara
de l'impuls foragitat
d'un mar immens
ple d'algues dolces
on hi neden també
plàstics
llaunes de coca-cola
papers
deixalles
brutícia voluntària
d'uns quants androides
que ni tan sols parlen kinglon
i menys encara el llenguatge
d'aquest mar immens
ple d’algues dolces
a l'espera de sirenes
desconsolades
Ulisses perduts
i Pinelopis besant
els peus dels incauts amants
adormits sobre el blau
immens d'un mar ple
d'algues dolces

Inès Gumà

“Serenada malencònica”. Alphonse Hasselmans
Mariona Aulet, Meritxell Gama


UN: "FAÎTES LE JEU!"
ALTRE: "RIEN VA PLUS!"

Cants somorts de feixugues Sibil·les
estavellant coves d’ancestres desorientats.
Seguicis d’homínids que van de cacera
resseguint corriols perseguits per la fera.
Aquell que no estima la Història
és instint, res de memòria.
A la cua pregunta: Qui es l’últim?
Encara no sap que és mort.
Fons de l’Univers!
Esclata la Súper Nova!
Pols. Hidrogen. Llum. Foscor.
Galàxia. Temps.

Forat Negre.

El Déu ha fet infart coronari.

Caos. Somni nocturn.

Matí amb ressaca
Bon dia! Són les vuit!
Catalunya Ràdio.
Iniciem la jornada.
Esclau, rem a galeres!
Suor, força a les mans.
Empeny fort, mala bèstia!
Falta molt per arribar a port.

Ricard Julià

“Milonga”. Alberto Ginestera
Mariona Aulet

Illa envoltada de paraules
un mur de mots et protegeixen de la cobdícia dels ignorants.
Tresors amagats que encara no saps que tens,
com els regals sorpresa que descrivia Rilke
a un jove poeta,
descobreixes de tant en tant.
Regals que la vida et dóna
per créixer amb més i més paraules.

Illa envoltada de paraules
els teus rius van plens de mots
i les teves muntanyes esmicolen roques
que esdevenen poemes.

Antònia Guerrero

“Comptine d’un autre eté: l’àpres-midi”. Yann Tiersen
Mariona Aulet

PREGUNTES AI!- LLADES
RESPOSTES ESTÚPIDES

Què hi ha darrera les Medes?
Qui va inventar l’horitzó?
A on fugen les històries tendres?
Aquesta nit, escalfarà el foc?

Darrera les Medes, vent i aigua
camí incert en el que serà.
Potser un déu avorrit d’eternitat
inventà el malèfic joc del més enllà

Se’n van a explicar les tristes misèries
amb paraules que mai no es diran.

Si el cor es pren la molèstia
per l’amor sempre hi ha lloc.

Les Medes
L’Horitzó
Les Històries Tendres
Per Sant Joan, la foguera ho cremarà TOT.

Ricard Julià

MEDES

Illa de nudibranquis perduts
suïcidis de gorgònies
presagis de corall i
paraules de nacre.

Inès Gumà

TEMPESTA

Retalls de tu mateixa
llençats a l'oblit
com un boomerang.
Més val que en prenguis distància
i et preservis de la tempesta
que, inexorablement, s'acosta.

Reserva't un racó de mar
amb unes quantes onades
que esbandeixin les vestidures,
un castell de farigola envoltat d'oliveres
que guardi els secrets més íntims
i unes illes de sucre retallades en l'horitzó
que alimentin la imaginació.

Antònia Guerrero

L'ILLA VERDA

Sí, és coberta de vegetació.
Però sota el brancatge hi ha ruïnes.
I sota les ruïnes hi ha el cofre del tresor.
I dins del cofre hi ha les llavors
de la selva verda que la cobreix.

Càndid Miró

“Variations pastorales sur un vieux Noël” (núm 3). Marcel Samuel-Rousseau
Meritxell Gam
a

illa de coloraines
on pinto la culpa de color blau
i se l'emporta una onada
a dins la mar
i li dic adéu

Antònia Guerrero

MIRATGE

A tort i a dret de la vida
volto com el molí de vent.
Voldria trobar la meva illa
comprar un bocí de mar
i llogar un metre quadrat de cel.

Posar-me un barret de palla
guarnir-lo amb un clavell
enfilar-me a una torratxa
que el temps no passés de pressa
i mai no fer-me vell.

Ricard Julià

MIRATGE INCERT

Visió oclusiva
d'un moment ocult
en una illa d’asfalt
immersa en l'oblit

Inès Gumà

L’ILLA A LA DERIVA

A l’oceà perduda
a mercè dels corrents
xocant amb arxipèlags
rodant pels continents

barreres coral·lines
galernes i ciclons
rebuigs i indiferències
improperis i afronts

se sap tros d’una terra
que vetlla el seu forat
un indret on encaixa
i on l’estan esperant

Càndid Miró

NEVER ISLAND

Illa perduda dins
un oceà de colors

BARATARIA

Quimera
alegoría de un sueño
nunca jamás
eterna

Inès Gumà

M'HA FUGIT UNA IDEA...

M'ha fugit una idea
junt amb les gavines que van a mar,
se m'ha quedat perduda a les illes
no sé si la tornaré a trobar.

Volia cantar una cançó
d'aquelles que fan somniar
que t'omplís el cor d'estels
i els ulls van humitejant.

Que et fes venir ganes
de caminar per la platja
mullant-te els peus
a la vora del mar
i que els grans de sorra
en ser trepitjats
amb el seu cruixir
t'anessin cridant.

No sé com dir-te que t'estimo
si no puc fer-ho cantant,
però és que m'ha fugit una idea
i és que el vent se l'ha emportat
mar endavant.

Ricard Julià

FORMENTERA

Illa amiga
illa de sorra fina
illa d'aigua transparent
illa de llangardaixos
illa de bicicletes
illa respectada, encara.
Illa petita
illa salada
illa verda i blava

illa de caramel
et llepo a tothora
i no me'n canso mai

Antònia Guerrero

L’ILLOT VOLCÀNIC

El nom del lloc és un error.
A dreta llei, el con central
era de fet un sortidor
d’on van fluir tots els set mars
que van omplir tots els set mons
i en reduïren el seu broll
a l’ignorat petit illot
amb un gran cràter al bell mig
com un volcà al bell mig d’enlloc.

Càndid Miró

illa de petxines buides
no goses estimar avui tampoc

recordes el teu ventre
ple de vida

illa de carn
on abocar alegries

illa de somni
on vetllar els enigmes

illa mare
parint la vida

Antònia Guerrero

“Lullaby”. Goran Brogevic
Mariona Aulet

ILLES

Illes en el mar blau
sempre amb dolça calma
doneu-me senzill cant
quan m'arribi la darrera albada.

Ara que ja no tinc quinze anys
i se'm fa feixuc el rem
la vela i la barca
crideu-me com ho feia Circe
per retenir-me a la vostra casa.

Illes sense nom
que d'infant a l’horitzó
m'esperaven, sigueu
dones d'amor
que del vostre record
en reclamo dolça mirada.

Si em doneu un bes
jo uns entregaré l'ànima.

Illes que cobejo amb desig
quan sigui l'hora de morir
vull fer-ho a l'arena
de la vostra reposada platja.

Ricard Julià

ILLA DE JO

I
Sóc on sóc
i que ningú
em mogui

Sóc com sóc
i que ningú
em sacsegi

Aquí i jo,
casa meva

El meu cos
embolcall de porcellana
on cada dia
s'hi esculpeix un record

El meu cor
blindat d'acer
on cada dia
hi rellisquen més paraules

Les meves mans
El meu front
El meu perfum
i la lleu silueta
d'una ombra
que sempre
m'acompanya
a l'illa de Jo
cada nit
quan somiejo

“Chanson dans la nuit” (1a part). Carlos Salzedo
Meritxell Gama

II
A l'Illa de Jo
em reconec
eterna
i m'intento
viva
mentre tot
s'adorm
davant la incertesa.

A l'Illa de Jo
les flors es dibuixen
soles

III
A l'Illa de Jo
s’hi viu bé
a un preu raonable,
el de l'equilibri constant

Inès Gumà

A l’Illa de Tu
Sóc un convidat
Que no surt a la llista
Que no fa nosa al ball
Que no toca res del bufet
Que no xerra amb ningú
Cap cambrer no el serveix
Però tampoc no beuria

A l’Illa de Tu
Sóc incolor, inodor
I no tinc cap gust.
S’està bé, a l’Illa de Tu.

Càndid Miró

“Preludi en Do núm. 1”. Johann Sebastian Bach
Mariona Aulet

INSULA CIVITAS

A mí, hay días en mi vida
que no me molestan los guardias,
los precios se mantienen estables
y quienes no tienen nada que decir se callan.

Hay dias excelentemente sucios
con semáforos, nubes y charcos
en los que los dioses acechan
y los mejores amigos están alejados.

Segundos que debieran ser rápidos
transcurren lentos como una caravana
que convierte en desierto sin oasis
el irrepetible tiempo de una semana.

No fatigan los escalones de las horas
y hasta parecen notas músicales
los síntomas de los viejos males
que viajando nuestro camino
como infieles amantes nos adoran.

A mí, hay días en mí vida
que quien me olvida me acompaña,
amores, que siéndolos, me acongojan,
flores que al mirarlas se marchitan
y odios que al percibirlos me ilusionan.

Tiempos tuve, tengo y tendré
en los que siendo quién soy
solamente seré
un alma que viaja
maravillosamente sola.

Ricard Julià

(...) we're sailing forever crying to be with you, to be free (...)
Rod Stewart

sí, navego por un río
donde sólo el reflejo de la angustia de mi ser
me hace correr y correr.

Mañana saldrá otra vez la luna
pero yo ya no la veré.

Vivo cada minuto como el último,
sin mirar mi fecha de caducidad
y cuando se acerque el final,
vale más no pensar.

Antònia Guerrero

Miro les meves petjades a la sorra:
tinc tanta por del que diuen de mi
que les esborraria. Però esborrar-les
―penso― també diria massa de mi.
Mentre dubto, segur que estic deixant
una marca extraordinàriament loquaç.

Càndid Miró

ILLES DEL JO
ARXIPÈLAG DE NINGÚ

Inexorablement comença
així una nova vida
a l'esguard d'encantadors de serpents
i marxants de filtres meravellosos
contra totes les dolències humanes
Em preservo també dels experts
venedors de pòlisses sense franquícia
per si de cas...
M'encoratjo i preservo tota part de mi
davant l'empenta cap al buit en cas de por
És molt senzill,
M'ESTIMO.

Inès Gumà

He estat fent mapes
de la meva illa
quan m'ha sobtat una idea:
potser que surti del sopluig
i vagi a veure com és.

Càndid Miró

isla donde mecerme en los brazos de una madre sabia
isla donde bañarme con calma, acariciando las olas de tu pelo
isla donde vencer la rutina y crear columpios de esperanzas


isla donde amarte sin fin
isla donde amarte sin
isla donde amarte
isla donde
isla

Antònia Guerrero

“Variations pastorales sur un vieux Noël” (conclusió) Marcel Samuel-Rousseau
Meritxell Gama

AVUI ÉS UN DIA CLAU

per resoldre conflictes
escriure poemes
atrapar els malsons
esquivar cops
vèncer els mals
apartar la bogeria
desar els improperis
començar a renéixer
des del punt zero
des del dia X
des de l'any que toca
això sí
amb l'avantatge de l'experiència
adquirida en la primera part
d'aquest trajecte
a dos velocitats i
amb cotxe automàtic.

Inès Gumà

EL VAIXELL

En aquest vaixell
me n'aniria lluny
cap a un altre port.

En aquest vaixell
que en l'aigua reposa
despintat i vell
somniant hores de navegar.

En aquest vaixell
voldria fer ruta nova
cercant l'illa
que mai no hauré de trobar.

Ricard Julià

BRUNO

Illa de sucre on endevinar la vida
gest inequívoc de la natura
em reconec en els teus ulls

Antònia Guerrero

“Gymnopédie”. Erik Satie
Mariona Aulet, Meritxell Gama

UNA ILLA, UN INFANT

Caminar, per què? cap a on?
Les dreceres són per al cos,
els llargs camins per l'ànima.
Tants límits assolits
per a la fi ―només―
recollir les deixalles
del desencís.
Únic viatger: sense bitllet
sense penediment
sense destí.

Quasibé sense història.
I la música torna a començar.
A la dansa de la mort tots hi som cridats:

L'imbècil,
que per no saber que n'és
riurà embadalit.

L'inútil,
que sabent-se inservible
busca, sense sort, com sempre,
algú que l'escolti.

El guapo i la guapa, ignorants
que més endins de l'extern esguard
un fastigós esquelet els aguanta.

El ximple,
dipositari de totes les gràcies
que tothom riu educadament.

I en la cloenda
els quatre de sempre;
sabedors que es faci el que es faci
demà tornarà a ésser dijous.

Rosari d'avemaries
que cap Verge escoltarà.

MALGRAT TOT
UNA MARE OMPLE EL COR
AMB LES RIALLES
DEL SEU BELL INFANT.

Ricard Julià

“Les pins de Charlannes”. Henriette Renié
Mariona Aulet, Meritxell Gama


TU I JO, A FORMENTERA

regal d'aniversari
aquell viatge llaminer
del juny del 98.

Endinsant-nos l'un en l'altre
en una illa amb mida humana
teixíem estrelles
que ens fessin de llençol per estimar-nos.

Una illa entrant en contacte amb una altra,
cadascuna amb els seus arbres florits d'amors acabats,
amb cales de dol, la dels eriçons, recordes?...
amb platges d'alegries, la més acollidora...
amb miradors d'esperances, dalt del far...
amb figueres d'ombres geloses...
amb llangardaixos que pidolen aliment...
d'allà veníem i allà on anàvem
encara no ho sabíem

Mirant-nos ben de prop i descobrint altres paratges amagats
resseguim el camí de tornada a la illa,
amb dos illetes petitones més al nostre voltant
enigmàtiques, sorprenents, esgotadores ...que no hi serien
sense tu i jo, a Formentera.

Antònia Guerrero

“Jazz Band”. Marcel Tournier
Meritxell Gama


El periple real no és el retorn
sinó la fuita darrera un mateix.

No és pas l’heroi Ulisses, ni Penèlope,
ans l’indecís i capficat Telèmac.

Després de ploure, l’aigua ja fa via.
Però ara és al núvol, esperant el vent.

Amb restes de naufragis d’altres illes
vas fent el rai que assenyala l’exili.

La ventura és voluntat, un arbitri,
un cop de porta i esquivar l’estora.

El que dus a la bossa és bon ajut
però de moment només pesa i fa nosa.

Camins que són cintes transportadores
adreçades on tu no vols anar

No és gens prudent ni dir adéu ni a reveure,
però podem fer drecera junts, si vols.

El ver viatge transcorre pel mar:
veus l’estela un instant, després es fon.

Càndid Miró

“Chanson dans la nuit” (2a part). Carlos Salzedo
Meritxell Gama


A l'ILLA DE L'INFERN
no hi ha dimonis
A l'Illa dels dimonis
no hi ha foc
A l'Illa del foc
no hi ha dolor.
A l’Illa del dolor
no tinc por,
només vertigen.

ILLA DEL VERTIGEN
Punt de trobada
obligatòria de sentiments
a punt de néixer
paranoies del passat
i sensacions a venir.

...ha arribat l’hora de marxar...

DE L’ÎLE DE BRUXELLES
fins aquest illot perdut
damunt l’oceà còsmic
un pòlder d’esperança
ens porta d’una vida a una altra

Inès Gumà

“Arrorró mi niño”. Tradicional castellana
Mariona Aulet amb l’Ariadna Chatzipanagiotou


Llavors, quan la llum ens faci ser llum i el viatge ens porti lluny, a l’infinit, tot paisatge serà un de sol i el temps ens farà seus.

Ricard Julià