tag:blogger.com,1999:blog-52146504062897784562024-03-19T05:46:10.580+01:00VeusBloc de comunicació del col·lectiu Veusveushttp://www.blogger.com/profile/10959926087306732255noreply@blogger.comBlogger12125tag:blogger.com,1999:blog-5214650406289778456.post-81439930378653241202009-05-10T15:03:00.003+02:002009-05-10T15:13:23.308+02:00Vostès, nosaltres<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUs_m_V_WUn27ftfFynufj33z4SwFvu8OeIxI9Aof9pY9Mljxd-OHV-s_lW1tZ71aKV05gaxXBimq8g1xD8cc-3YS-EFa3zUv5711h8v4AXIT3l270QT83cQC2m4ewzGidtTe2IBw3zzZn/s1600-h/Vost%C3%A8s02.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 318px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUs_m_V_WUn27ftfFynufj33z4SwFvu8OeIxI9Aof9pY9Mljxd-OHV-s_lW1tZ71aKV05gaxXBimq8g1xD8cc-3YS-EFa3zUv5711h8v4AXIT3l270QT83cQC2m4ewzGidtTe2IBw3zzZn/s400/Vost%C3%A8s02.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334182609342174802" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMNvVqsgpgAa8WONXPs1WQSfjY9yHhQZfV9xHQN3O5CkT00eLBxuvq9F0RQ9aUVNwYcXfnhQ19GFcZgdWOgYPyvVC6TM3kCwl0RnvX1I78qNW0yjAsjrY6an43YhNHEDKa3TuNWXRQf65P/s1600-h/Vost%C3%A8s05.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMNvVqsgpgAa8WONXPs1WQSfjY9yHhQZfV9xHQN3O5CkT00eLBxuvq9F0RQ9aUVNwYcXfnhQ19GFcZgdWOgYPyvVC6TM3kCwl0RnvX1I78qNW0yjAsjrY6an43YhNHEDKa3TuNWXRQf65P/s400/Vost%C3%A8s05.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334181496778974850" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmMDAvvGWlshxksReJcvmK_LUzN6uFJZ2ttD5zsF6P46GZ1eOJ2pFtUakeQwWXG8aatGHxn4hRHKXcYvbuNKG6-KRAka0kiYpXekkXc96Isvr-Njf9_rk0J99ahZThqUaklKhTwgTkV1FX/s1600-h/Vost%C3%A8s04.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 282px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmMDAvvGWlshxksReJcvmK_LUzN6uFJZ2ttD5zsF6P46GZ1eOJ2pFtUakeQwWXG8aatGHxn4hRHKXcYvbuNKG6-KRAka0kiYpXekkXc96Isvr-Njf9_rk0J99ahZThqUaklKhTwgTkV1FX/s400/Vost%C3%A8s04.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334181492865960994" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7p69hXxYpAifNq0jDvc4kBTte1v4assi3PT5BOKupeEjdhVs8IafbdWy2tjN3bPs6fCPXUgm8wJxg-ltB2t3JvV3A7cEyLUYvk7il6z8vA1yG76Ek0XVDv2KFZspE6T6fYMA_oAutDDlq/s1600-h/Vost%C3%A8s03.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 337px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7p69hXxYpAifNq0jDvc4kBTte1v4assi3PT5BOKupeEjdhVs8IafbdWy2tjN3bPs6fCPXUgm8wJxg-ltB2t3JvV3A7cEyLUYvk7il6z8vA1yG76Ek0XVDv2KFZspE6T6fYMA_oAutDDlq/s400/Vost%C3%A8s03.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334181495436357586" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8xX_toGA2tp0e_4AAYjjgsc-kVdVtz1OsQ2foZahCalzGodqndXiugVn1VzGQZ39K55g_77DxtcpUF0jNp5XcqLerX6clq2p_7JLpZMHOmHX5wfWKViS0ndj3XFcwRiTv0kR48t2RwHQh/s1600-h/Vost%C3%A8s06.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 291px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8xX_toGA2tp0e_4AAYjjgsc-kVdVtz1OsQ2foZahCalzGodqndXiugVn1VzGQZ39K55g_77DxtcpUF0jNp5XcqLerX6clq2p_7JLpZMHOmHX5wfWKViS0ndj3XFcwRiTv0kR48t2RwHQh/s400/Vost%C3%A8s06.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334181487677931698" /></a><br />Heus aquí algunes "fotos de després" de l'acte poètic que va tenir lloc al Palau Solterra el dia 25 d'abril de 2009.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5214650406289778456.post-17770482203569880832008-09-08T18:49:00.003+02:002008-09-08T19:07:27.444+02:00fotos st jordi<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6rsTqKGzr321Q1nS8q7IaoN-aZbPYPWQBqiDCjyw3xPjqDHrgS45Sd9a2kmGYUAnL81usDWA-dikRmBR-pSIeyq4433XE65WvcLGJbBM82K6NoVyNAZw4p6hisOT6BlplOzcDMFz5COg/s1600-h/P4260107.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6rsTqKGzr321Q1nS8q7IaoN-aZbPYPWQBqiDCjyw3xPjqDHrgS45Sd9a2kmGYUAnL81usDWA-dikRmBR-pSIeyq4433XE65WvcLGJbBM82K6NoVyNAZw4p6hisOT6BlplOzcDMFz5COg/s320/P4260107.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243697204425663250" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguFtZXW4YUyQW03vzf2Y0MSoHqejz2OQNzbauwpMoL___hcMKGkwQ2-dwkNoRf498PQDY4i9E2k3VZ4mcqMFz6TBvs-J1OHO4vGi9vgAXOR8XIC-VMBFTEhGFZJhrcJaa8QHtQEorwXyo/s1600-h/P4260108.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguFtZXW4YUyQW03vzf2Y0MSoHqejz2OQNzbauwpMoL___hcMKGkwQ2-dwkNoRf498PQDY4i9E2k3VZ4mcqMFz6TBvs-J1OHO4vGi9vgAXOR8XIC-VMBFTEhGFZJhrcJaa8QHtQEorwXyo/s320/P4260108.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243697215639400210" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfMZ9qJvKUa_7RlcpcbImMzHmpvPJ62cWTTMfcOz0L6IkPX26O_9ICXpJHfFL-W_29GfvoHnmQmY5mNkn6hVC5QG5Gyuo8MgdY93Yw2DXen407y8jSS_p64ZVj8dvqbplqr67ca1kLdk4/s1600-h/P4260109.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfMZ9qJvKUa_7RlcpcbImMzHmpvPJ62cWTTMfcOz0L6IkPX26O_9ICXpJHfFL-W_29GfvoHnmQmY5mNkn6hVC5QG5Gyuo8MgdY93Yw2DXen407y8jSS_p64ZVj8dvqbplqr67ca1kLdk4/s320/P4260109.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243697227562425826" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7Acgl_cDFRjh4YO-gUlzs6tnhhLiZYdd7O9Tc7gpA49EhBEp65jBaeboKPC-Y_WOsaEHDXu_Q2l-OFqsieYBg7zWhkfJ4r2Vo6dTjeUr5nsZi9vqp6frF61GkkTCpOlDfRiwqJQxanMY/s1600-h/P4260116.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7Acgl_cDFRjh4YO-gUlzs6tnhhLiZYdd7O9Tc7gpA49EhBEp65jBaeboKPC-Y_WOsaEHDXu_Q2l-OFqsieYBg7zWhkfJ4r2Vo6dTjeUr5nsZi9vqp6frF61GkkTCpOlDfRiwqJQxanMY/s320/P4260116.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243697229370547714" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjacPvlYPem6CInrTF44m7WfW2Lb-VkZJ-vmWZ1D_K4p92SW4BVMQ0kseNte8kTHO-m1vXYjp3m2BIpXh09LXZleJ0TlTIZCNX6LrKck9bIDCtxNE1w8mpO0BDZUSgdJNe3FccpaK-cHZo/s1600-h/P4260107.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjacPvlYPem6CInrTF44m7WfW2Lb-VkZJ-vmWZ1D_K4p92SW4BVMQ0kseNte8kTHO-m1vXYjp3m2BIpXh09LXZleJ0TlTIZCNX6LrKck9bIDCtxNE1w8mpO0BDZUSgdJNe3FccpaK-cHZo/s320/P4260107.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243694700565299618" /></a><br />arriben amb retard, però arriben...n'hi ha moltíssimes...molta feina penjar-les totes...veushttp://www.blogger.com/profile/10959926087306732255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5214650406289778456.post-25131558996359988302008-08-20T11:14:00.006+02:002008-10-04T23:15:12.699+02:00Illes<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXYtSnNBgaq681FxFtBXJO6TADalxGHvvG6OEEhh_DFh_X9JponXp4ECTedrx0VK4YCBC3ruyWBgKGN5wKCleEOxlVDMmIFJRfqZS1LpCXJiWE7aM1yfTnkQnnnoPuG-CyaXSoMUYQtX0/s1600-h/IMG_3871retoc.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5236529772359617122" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXYtSnNBgaq681FxFtBXJO6TADalxGHvvG6OEEhh_DFh_X9JponXp4ECTedrx0VK4YCBC3ruyWBgKGN5wKCleEOxlVDMmIFJRfqZS1LpCXJiWE7aM1yfTnkQnnnoPuG-CyaXSoMUYQtX0/s320/IMG_3871retoc.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div><span style="color:#3366ff;">“Cada dia al dematí”. Tradicional francesa<br />Mariona Aulet, amb l’Ariadna Chatzipanagiotou<br /></span><br />LA MEVA ILLA<br /><br />No sé ni quina forma té.<br />No recordo haver-ne sortit mai.<br />No l’he vist de fora estant.<br /><br />Té una muntanya al mig.<br />Ni massa poc ni massa alta.<br />Tan emboirada que no es deu veure d’enlloc.<br /><br />Té una platja de sorres blaves.<br />Movent-se a l’inrevés de les onades.<br />Mai no en queda ni una petxina ni una petjada.<br /><br />Té un riuet minúscul.<br />Quan plou baixa sec.<br />Quan escampa també.<br /><br />Té un bosc atapeït.<br />Arbres híbrids empeltant-se tot l’any.<br />Cau de vides, remors i misteris.<br /><br />Hi ha el projecte de fer-hi una autovia.<br />I un aeroport i un carril bici.<br />Per quan hi hagi la simple sospita de l’existència d’algun vehicle.<br /><br />No hi sóc cap nàufrag.<br />No crec haver vingut d’enlloc.<br />No m’interessa anar-hi a cap altre.<br /><br />A la meva illa trona i llampega.<br />És llavors que puc comptar els estels.<br />S’ajunten tots a cada llampec.<br /><br />A la meva illa el temps és autònom.<br />Es fa de nit quan li sembla.<br />Si se’n va la boira, s’endú la muntanya.<br /><br />De vegades hi ha més d'un sol.<br />Aprofito l’espectacle.<br />És divertit observar les ombres com discuteixen.<br /><br />A la meva illa tot és perfecte.<br />Dormo quan tinc son i menjo quan tinc gana.<br />I si vull companyia, em faig fotre.<br /><br />L'absència de gent a la meva illa és un problema.<br />Provoca un calendari d'ajornaments seculars.<br />Revoltes, avenços socials, eleccions i catàstrofes col·lectives.<br /><br />De fet, la meva illa no és meva.<br />No havent-hi ningú altre, em veig obligat a ser jo mateix<br />Qui me’n discuteixi la propietat.<br /><br /><em>Càndid Miró</em><br /><br /><span style="color:#3366ff;">“Qualsevol nit pot sortir el sol”. Jaume Sisa<br />Mariona Aulet i Meritxell Gama<br /></span><br />ILLES D’ARXIPÈLAGS PERDUTS<br /><br />dins un mar immens<br />ple d'algues dolces<br />amorosint els peus<br />d'incauts amants<br />desconeixedors encara<br />de l'impuls foragitat<br />d'un mar immens<br />ple d'algues dolces<br />on hi neden també<br />plàstics<br />llaunes de coca-cola<br />papers<br />deixalles<br />brutícia voluntària<br />d'uns quants androides<br />que ni tan sols parlen kinglon<br />i menys encara el llenguatge<br />d'aquest mar immens<br />ple d’algues dolces<br />a l'espera de sirenes<br />desconsolades<br />Ulisses perduts<br />i Pinelopis besant<br />els peus dels incauts amants<br />adormits sobre el blau<br />immens d'un mar ple<br />d'algues dolces<br /><br /><em>Inès Gumà</em><br /><br /><span style="color:#3366ff;">“Serenada malencònica”. Alphonse Hasselmans<br />Mariona Aulet, Meritxell Gama</span><br /><br />UN: "FAÎTES LE JEU!"<br />ALTRE: "RIEN VA PLUS!"<br /><br />Cants somorts de feixugues Sibil·les<br />estavellant coves d’ancestres desorientats.<br />Seguicis d’homínids que van de cacera<br />resseguint corriols perseguits per la fera.<br />Aquell que no estima la Història<br />és instint, res de memòria.<br />A la cua pregunta: Qui es l’últim?<br />Encara no sap que és mort.<br />Fons de l’Univers!<br />Esclata la Súper Nova!<br />Pols. Hidrogen. Llum. Foscor.<br />Galàxia. Temps.<br /><br />Forat Negre.<br /><br />El Déu ha fet infart coronari.<br /><br />Caos. Somni nocturn.<br /><br />Matí amb ressaca<br />Bon dia! Són les vuit!<br />Catalunya Ràdio.<br />Iniciem la jornada.<br />Esclau, rem a galeres!<br />Suor, força a les mans.<br />Empeny fort, mala bèstia!<br />Falta molt per arribar a port.<br /><br /><em>Ricard Julià</em><br /><br /><span style="color:#3366ff;">“Milonga”. Alberto Ginestera<br />Mariona Aulet<br /></span><br />Illa envoltada de paraules<br />un mur de mots et protegeixen de la cobdícia dels ignorants.<br />Tresors amagats que encara no saps que tens,<br />com els regals sorpresa que descrivia Rilke<br />a un jove poeta,<br />descobreixes de tant en tant.<br />Regals que la vida et dóna<br />per créixer amb més i més paraules.<br /><br />Illa envoltada de paraules<br />els teus rius van plens de mots<br />i les teves muntanyes esmicolen roques<br />que esdevenen poemes.<br /><br /><em>Antònia Guerrero</em><br /><br /><span style="color:#3366ff;">“Comptine d’un autre eté: l’àpres-midi”. Yann Tiersen<br />Mariona Aulet<br /></span><br />PREGUNTES AI!- LLADES<br />RESPOSTES ESTÚPIDES<br /><br />Què hi ha darrera les Medes?<br />Qui va inventar l’horitzó?<br />A on fugen les històries tendres?<br />Aquesta nit, escalfarà el foc?<br /><br />Darrera les Medes, vent i aigua<br />camí incert en el que serà.<br />Potser un déu avorrit d’eternitat<br />inventà el malèfic joc del més enllà<br /><br />Se’n van a explicar les tristes misèries<br />amb paraules que mai no es diran.<br /><br />Si el cor es pren la molèstia<br />per l’amor sempre hi ha lloc.<br /><br />Les Medes<br />L’Horitzó<br />Les Històries Tendres<br />Per Sant Joan, la foguera ho cremarà TOT.<br /><br /><em>Ricard Julià<br /></em><br />MEDES<br /><br />Illa de nudibranquis perduts<br />suïcidis de gorgònies<br />presagis de corall i<br />paraules de nacre.<br /><br /><em>Inès Gumà</em><br /><br />TEMPESTA<br /><br />Retalls de tu mateixa<br />llençats a l'oblit<br />com un boomerang.<br />Més val que en prenguis distància<br />i et preservis de la tempesta<br />que, inexorablement, s'acosta.<br /><br />Reserva't un racó de mar<br />amb unes quantes onades<br />que esbandeixin les vestidures,<br />un castell de farigola envoltat d'oliveres<br />que guardi els secrets més íntims<br />i unes illes de sucre retallades en l'horitzó<br />que alimentin la imaginació.<br /><br /><em>Antònia Guerrero<br /></em><br />L'ILLA VERDA<br /><br />Sí, és coberta de vegetació.<br />Però sota el brancatge hi ha ruïnes.<br />I sota les ruïnes hi ha el cofre del tresor.<br />I dins del cofre hi ha les llavors<br />de la selva verda que la cobreix.<br /><br /><em>Càndid Miró<br /></em><br /><span style="color:#3366ff;">“Variations pastorales sur un vieux Noël” (núm 3). Marcel Samuel-Rousseau<br />Meritxell Gam</span>a<br /><br />illa de coloraines<br />on pinto la culpa de color blau<br />i se l'emporta una onada<br />a dins la mar<br />i li dic adéu<br /><br /><em>Antònia Guerrero<br /></em><br />MIRATGE<br /><br />A tort i a dret de la vida<br />volto com el molí de vent.<br />Voldria trobar la meva illa<br />comprar un bocí de mar<br />i llogar un metre quadrat de cel.<br /><br />Posar-me un barret de palla<br />guarnir-lo amb un clavell<br />enfilar-me a una torratxa<br />que el temps no passés de pressa<br />i mai no fer-me vell.<br /><br /><em>Ricard Julià<br /></em><br />MIRATGE INCERT<br /><br />Visió oclusiva<br />d'un moment ocult<br />en una illa d’asfalt<br />immersa en l'oblit<br /><br /><em>Inès Gumà<br /></em><br />L’ILLA A LA DERIVA<br /><br />A l’oceà perduda<br />a mercè dels corrents<br />xocant amb arxipèlags<br />rodant pels continents<br /><br />barreres coral·lines<br />galernes i ciclons<br />rebuigs i indiferències<br />improperis i afronts<br /><br />se sap tros d’una terra<br />que vetlla el seu forat<br />un indret on encaixa<br />i on l’estan esperant<br /><br /><em>Càndid Miró</em><br /><br />NEVER ISLAND<br /><br />Illa perduda dins<br />un oceà de colors<br /><br />BARATARIA<br /><br />Quimera<br />alegoría de un sueño<br />nunca jamás<br />eterna<br /><br /><em>Inès Gumà<br /></em><br />M'HA FUGIT UNA IDEA...<br /><br />M'ha fugit una idea<br />junt amb les gavines que van a mar,<br />se m'ha quedat perduda a les illes<br />no sé si la tornaré a trobar.<br /><br />Volia cantar una cançó<br />d'aquelles que fan somniar<br />que t'omplís el cor d'estels<br />i els ulls van humitejant.<br /><br />Que et fes venir ganes<br />de caminar per la platja<br />mullant-te els peus<br />a la vora del mar<br />i que els grans de sorra<br />en ser trepitjats<br />amb el seu cruixir<br />t'anessin cridant.<br /><br />No sé com dir-te que t'estimo<br />si no puc fer-ho cantant,<br />però és que m'ha fugit una idea<br />i és que el vent se l'ha emportat<br />mar endavant.<br /><br /><em>Ricard Julià</em><br /><br />FORMENTERA<br /><br />Illa amiga<br />illa de sorra fina<br />illa d'aigua transparent<br />illa de llangardaixos<br />illa de bicicletes<br />illa respectada, encara.<br />Illa petita<br />illa salada<br />illa verda i blava<br /><br />illa de caramel<br />et llepo a tothora<br />i no me'n canso mai<br /><br /><em>Antònia Guerrero</em><br /><br />L’ILLOT VOLCÀNIC<br /><br />El nom del lloc és un error.<br />A dreta llei, el con central<br />era de fet un sortidor<br />d’on van fluir tots els set mars<br />que van omplir tots els set mons<br />i en reduïren el seu broll<br />a l’ignorat petit illot<br />amb un gran cràter al bell mig<br />com un volcà al bell mig d’enlloc.<br /><br /><em>Càndid Miró</em><br /><br />illa de petxines buides<br />no goses estimar avui tampoc<br /><br />recordes el teu ventre<br />ple de vida<br /><br />illa de carn<br />on abocar alegries<br /><br />illa de somni<br />on vetllar els enigmes<br /><br />illa mare<br />parint la vida<br /><br /><em>Antònia Guerrero</em><br /><br /><span style="color:#3366ff;">“Lullaby”. Goran Brogevic<br />Mariona Aulet<br /></span><br />ILLES<br /><br />Illes en el mar blau<br />sempre amb dolça calma<br />doneu-me senzill cant<br />quan m'arribi la darrera albada.<br /><br />Ara que ja no tinc quinze anys<br />i se'm fa feixuc el rem<br />la vela i la barca<br />crideu-me com ho feia Circe<br />per retenir-me a la vostra casa.<br /><br />Illes sense nom<br />que d'infant a l’horitzó<br />m'esperaven, sigueu<br />dones d'amor<br />que del vostre record<br />en reclamo dolça mirada.<br /><br />Si em doneu un bes<br />jo uns entregaré l'ànima.<br /><br />Illes que cobejo amb desig<br />quan sigui l'hora de morir<br />vull fer-ho a l'arena<br />de la vostra reposada platja.<br /><br /><em>Ricard Julià </em><br /><br />ILLA DE JO<br /><br />I<br />Sóc on sóc<br />i que ningú<br />em mogui<br /><br />Sóc com sóc<br />i que ningú<br />em sacsegi<br /><br />Aquí i jo,<br />casa meva<br /><br />El meu cos<br />embolcall de porcellana<br />on cada dia<br />s'hi esculpeix un record<br /><br />El meu cor<br />blindat d'acer<br />on cada dia<br />hi rellisquen més paraules<br /><br />Les meves mans<br />El meu front<br />El meu perfum<br />i la lleu silueta<br />d'una ombra<br />que sempre<br />m'acompanya<br />a l'illa de Jo<br />cada nit<br />quan somiejo<br /><br /><span style="color:#3366ff;">“Chanson dans la nuit” (1a part). Carlos Salzedo<br />Meritxell Gama<br /></span><br />II<br />A l'Illa de Jo<br />em reconec<br />eterna<br />i m'intento<br />viva<br />mentre tot<br />s'adorm<br />davant la incertesa.<br /><br />A l'Illa de Jo<br />les flors es dibuixen<br />soles<br /><br />III<br />A l'Illa de Jo<br />s’hi viu bé<br />a un preu raonable,<br />el de l'equilibri constant<br /><br /><em>Inès Gumà<br /></em><br />A l’Illa de Tu<br />Sóc un convidat<br />Que no surt a la llista<br />Que no fa nosa al ball<br />Que no toca res del bufet<br />Que no xerra amb ningú<br />Cap cambrer no el serveix<br />Però tampoc no beuria<br /><br />A l’Illa de Tu<br />Sóc incolor, inodor<br />I no tinc cap gust.<br />S’està bé, a l’Illa de Tu.<br /><br /><em>Càndid Miró</em><br /><br /><span style="color:#3366ff;">“Preludi en Do núm. 1”. Johann Sebastian Bach<br />Mariona Aulet<br /></span><br />INSULA CIVITAS<br /><br />A mí, hay días en mi vida<br />que no me molestan los guardias,<br />los precios se mantienen estables<br />y quienes no tienen nada que decir se callan.<br /><br />Hay dias excelentemente sucios<br />con semáforos, nubes y charcos<br />en los que los dioses acechan<br />y los mejores amigos están alejados.<br /><br />Segundos que debieran ser rápidos<br />transcurren lentos como una caravana<br />que convierte en desierto sin oasis<br />el irrepetible tiempo de una semana.<br /><br />No fatigan los escalones de las horas<br />y hasta parecen notas músicales<br />los síntomas de los viejos males<br />que viajando nuestro camino<br />como infieles amantes nos adoran.<br /><br />A mí, hay días en mí vida<br />que quien me olvida me acompaña,<br />amores, que siéndolos, me acongojan,<br />flores que al mirarlas se marchitan<br />y odios que al percibirlos me ilusionan.<br /><br />Tiempos tuve, tengo y tendré<br />en los que siendo quién soy<br />solamente seré<br />un alma que viaja<br />maravillosamente sola.<br /><br /><em>Ricard Julià<br /></em><br />(...) we're sailing forever crying to be with you, to be free (...)<br />Rod Stewart<br /><br />sí, navego por un río<br />donde sólo el reflejo de la angustia de mi ser<br />me hace correr y correr.<br /><br />Mañana saldrá otra vez la luna<br />pero yo ya no la veré.<br /><br />Vivo cada minuto como el último,<br />sin mirar mi fecha de caducidad<br />y cuando se acerque el final,<br />vale más no pensar.<br /><br /><em>Antònia Guerrero<br /></em><br />Miro les meves petjades a la sorra:<br />tinc tanta por del que diuen de mi<br />que les esborraria. Però esborrar-les<br />―penso― també diria massa de mi.<br />Mentre dubto, segur que estic deixant<br />una marca extraordinàriament loquaç.<br /><br /><em>Càndid Miró</em><br /><br />ILLES DEL JO<br />ARXIPÈLAG DE NINGÚ<br /><br />Inexorablement comença<br />així una nova vida<br />a l'esguard d'encantadors de serpents<br />i marxants de filtres meravellosos<br />contra totes les dolències humanes<br />Em preservo també dels experts<br />venedors de pòlisses sense franquícia<br />per si de cas...<br />M'encoratjo i preservo tota part de mi<br />davant l'empenta cap al buit en cas de por<br />És molt senzill,<br />M'ESTIMO.<br /><br /><em>Inès Gumà</em><br /><br />He estat fent mapes<br />de la meva illa<br />quan m'ha sobtat una idea:<br />potser que surti del sopluig<br />i vagi a veure com és.<br /><br /><em>Càndid Miró</em><br /><br />isla donde mecerme en los brazos de una madre sabia<br />isla donde bañarme con calma, acariciando las olas de tu pelo<br />isla donde vencer la rutina y crear columpios de esperanzas<br /><br /><br />isla donde amarte sin fin<br />isla donde amarte sin<br />isla donde amarte<br />isla donde<br />isla<br /><br /><em>Antònia Guerrero<br /></em><br /><span style="color:#3366ff;">“Variations pastorales sur un vieux Noël” (conclusió) Marcel Samuel-Rousseau<br />Meritxell Gama<br /></span><br />AVUI ÉS UN DIA CLAU<br /><br />per resoldre conflictes<br />escriure poemes<br />atrapar els malsons<br />esquivar cops<br />vèncer els mals<br />apartar la bogeria<br />desar els improperis<br />començar a renéixer<br />des del punt zero<br />des del dia X<br />des de l'any que toca<br />això sí<br />amb l'avantatge de l'experiència<br />adquirida en la primera part<br />d'aquest trajecte<br />a dos velocitats i<br />amb cotxe automàtic.<br /><br /><em>Inès Gumà</em><br /><br />EL VAIXELL<br /><br />En aquest vaixell<br />me n'aniria lluny<br />cap a un altre port.<br /><br />En aquest vaixell<br />que en l'aigua reposa<br />despintat i vell<br />somniant hores de navegar.<br /><br />En aquest vaixell<br />voldria fer ruta nova<br />cercant l'illa<br />que mai no hauré de trobar.<br /><br /><em>Ricard Julià<br /></em><br />BRUNO<br /><br />Illa de sucre on endevinar la vida<br />gest inequívoc de la natura<br />em reconec en els teus ulls<br /><br /><em>Antònia Guerrero</em><br /><br /><span style="color:#3366ff;">“Gymnopédie”. Erik Satie<br />Mariona Aulet, Meritxell Gama<br /></span><br />UNA ILLA, UN INFANT<br /><br />Caminar, per què? cap a on?<br />Les dreceres són per al cos,<br />els llargs camins per l'ànima.<br />Tants límits assolits<br />per a la fi ―només―<br />recollir les deixalles<br />del desencís.<br />Únic viatger: sense bitllet<br />sense penediment<br />sense destí.<br /><br />Quasibé sense història.<br />I la música torna a començar.<br />A la dansa de la mort tots hi som cridats:<br /><br />L'imbècil,<br />que per no saber que n'és<br />riurà embadalit.<br /><br />L'inútil,<br />que sabent-se inservible<br />busca, sense sort, com sempre,<br />algú que l'escolti.<br /><br />El guapo i la guapa, ignorants<br />que més endins de l'extern esguard<br />un fastigós esquelet els aguanta.<br /><br />El ximple,<br />dipositari de totes les gràcies<br />que tothom riu educadament.<br /><br />I en la cloenda<br />els quatre de sempre;<br />sabedors que es faci el que es faci<br />demà tornarà a ésser dijous.<br /><br />Rosari d'avemaries<br />que cap Verge escoltarà.<br /><br />MALGRAT TOT<br />UNA MARE OMPLE EL COR<br />AMB LES RIALLES<br />DEL SEU BELL INFANT.<br /><br /><em>Ricard Julià<br /></em><br /><span style="color:#3366ff;">“Les pins de Charlannes”. Henriette Renié<br />Mariona Aulet, Meritxell Gama</span><br /><br />TU I JO, A FORMENTERA<br /><br />regal d'aniversari<br />aquell viatge llaminer<br />del juny del 98.<br /><br />Endinsant-nos l'un en l'altre<br />en una illa amb mida humana<br />teixíem estrelles<br />que ens fessin de llençol per estimar-nos.<br /><br />Una illa entrant en contacte amb una altra,<br />cadascuna amb els seus arbres florits d'amors acabats,<br />amb cales de dol, la dels eriçons, recordes?...<br />amb platges d'alegries, la més acollidora...<br />amb miradors d'esperances, dalt del far...<br />amb figueres d'ombres geloses...<br />amb llangardaixos que pidolen aliment...<br />d'allà veníem i allà on anàvem<br />encara no ho sabíem<br /><br />Mirant-nos ben de prop i descobrint altres paratges amagats<br />resseguim el camí de tornada a la illa,<br />amb dos illetes petitones més al nostre voltant<br />enigmàtiques, sorprenents, esgotadores ...que no hi serien<br />sense tu i jo, a Formentera.<br /><br /><em>Antònia Guerrero</em><br /><br /><span style="color:#3366ff;">“Jazz Band”. Marcel Tournier<br />Meritxell Gama</span><br /><br />El periple real no és el retorn<br />sinó la fuita darrera un mateix.<br /><br />No és pas l’heroi Ulisses, ni Penèlope,<br />ans l’indecís i capficat Telèmac.<br /><br />Després de ploure, l’aigua ja fa via.<br />Però ara és al núvol, esperant el vent.<br /><br />Amb restes de naufragis d’altres illes<br />vas fent el rai que assenyala l’exili.<br /><br />La ventura és voluntat, un arbitri,<br />un cop de porta i esquivar l’estora.<br /><br />El que dus a la bossa és bon ajut<br />però de moment només pesa i fa nosa.<br /><br />Camins que són cintes transportadores<br />adreçades on tu no vols anar<br /><br />No és gens prudent ni dir adéu ni a reveure,<br />però podem fer drecera junts, si vols.<br /><br />El ver viatge transcorre pel mar:<br />veus l’estela un instant, després es fon.<br /><br /><em>Càndid Miró</em><br /><br /><span style="color:#3366ff;">“Chanson dans la nuit” (2a part). Carlos Salzedo<br />Meritxell Gama</span><br /><br />A l'ILLA DE L'INFERN<br />no hi ha dimonis<br />A l'Illa dels dimonis<br />no hi ha foc<br />A l'Illa del foc<br />no hi ha dolor.<br />A l’Illa del dolor<br />no tinc por,<br />només vertigen.<br /><br />ILLA DEL VERTIGEN<br />Punt de trobada<br />obligatòria de sentiments<br />a punt de néixer<br />paranoies del passat<br />i sensacions a venir.<br /><br />...ha arribat l’hora de marxar...<br /><br />DE L’ÎLE DE BRUXELLES<br />fins aquest illot perdut<br />damunt l’oceà còsmic<br />un pòlder d’esperança<br />ens porta d’una vida a una altra<br /><br /><em>Inès Gumà</em><br /><br /><span style="color:#3333ff;">“Arrorró mi niño”. Tradicional castellana<br />Mariona Aulet amb l’Ariadna Chatzipanagiotou</span><br /><br />Llavors, quan la llum ens faci ser llum i el viatge ens porti lluny, a l’infinit, tot paisatge serà un de sol i el temps ens farà seus.<br /><br /><em>Ricard Julià</em></div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq90u-uDiX0dRHH2AlkuHRAjmONuzm_glV9oKKs8FIMqDUucJyuYjaUAzwtrL4_pmF5GbFmzCx5CQ2KX1qJHPp_tVd9ZEO3-zJpJBQiMCiJ04pR0AJKqvr7VnFw5zmO8qu40yH9HSKdck/s1600-h/IllesPetit.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq90u-uDiX0dRHH2AlkuHRAjmONuzm_glV9oKKs8FIMqDUucJyuYjaUAzwtrL4_pmF5GbFmzCx5CQ2KX1qJHPp_tVd9ZEO3-zJpJBQiMCiJ04pR0AJKqvr7VnFw5zmO8qu40yH9HSKdck/s320/IllesPetit.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5236673249093954930" /></a>veushttp://www.blogger.com/profile/10959926087306732255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5214650406289778456.post-61204248032635228642008-06-01T21:33:00.004+02:002008-06-01T22:24:35.097+02:00Calaix de VeusEs va presentar a Girona (dins la programació de Fulles de Tots els Temps) un petit espectacle amb el següent contingut:<br /><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.es/s/c/bin/slideshow.swf" width="400" height="267" flashvars="host=picasaweb.google.es&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.es%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fkandid56%2Falbumid%2F5207008394370662129%3Fkind%3Dphoto%26alt%3Drss" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed><br /><br />CALAIX DE VEUS<br /><br />Només te'n sortiràs tu<br />d'aquest desgavell<br />Lluny de passar pàgina<br />obro la caixa de música<br />que guardo curosament <br />dins el calaix dels mals endreços<br /><br /> IG<br /><br />MÚSICA DE LA CAPSA DE MÚSICA<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIW6Y6blC8KaNEoMNO0gJ7rJx1u2qQHVVUXLF7tFFxXFqUzRhPJYPTQ56Zgx3VAOu0thRjY2xkywrhpaCA4syQo1PoUX8tJgpO7EuBjFWWFSW_Kk15zjROFjclevRcpMowg2kRb6UJ9HY/s1600-h/Diapositiva3.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIW6Y6blC8KaNEoMNO0gJ7rJx1u2qQHVVUXLF7tFFxXFqUzRhPJYPTQ56Zgx3VAOu0thRjY2xkywrhpaCA4syQo1PoUX8tJgpO7EuBjFWWFSW_Kk15zjROFjclevRcpMowg2kRb6UJ9HY/s320/Diapositiva3.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5207001813250482370" /></a><br /><br />ESCALA DE NOTES PERDUDES<br />EN UN CEL ENFOSQUIT PEL FUM<br /><br />DÓ- na’m la mà, doncs tinc por<br />RE- staura’m l’ànima del trencadís<br />MI- ra’m ben a dins, sóc de vidre<br />FA- temps que el desert ha perdut els límits<br />SOL- itud sense espai per a veure-la<br />LA- música dels déus –silents<br />SI- bil•linament<br />DÓ- na el darrer cop de destral.<br /><br /> RJ<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3YN4AQfKiccL8360qVDWjeK9AXsmVrzt-vn5r8KK9lE6XMPfmkGI1wmDlLdYeFPpRESfuilLD4ujnPUq0IITCvVB_94tS8i9BzomVK64AN17fyturbVyTar0em7SxmiK9TIWOq942Qrg/s1600-h/Diapositiva6.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3YN4AQfKiccL8360qVDWjeK9AXsmVrzt-vn5r8KK9lE6XMPfmkGI1wmDlLdYeFPpRESfuilLD4ujnPUq0IITCvVB_94tS8i9BzomVK64AN17fyturbVyTar0em7SxmiK9TIWOq942Qrg/s320/Diapositiva6.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5207002165437800658" /></a><br />Deso la veu al calaix<br />per si algun cop l’he de menester.<br /><br />Ja sé que s’hi pot fer malbé<br />i quedar-me’n sense.<br /><br />No podria deixar missatges a mòbils<br />ni dir-li més mentides al polígraf de la tele.<br /><br />Deso la veu al calaix<br />i faig oposicions a mut.<br /><br />Ja sé que puc oblidar on l’he deixat<br />i no recuperar-la mai més.<br /><br />No podria concursar al Pasapalabra ni al Bocamoll<br />ni participar en més recitals de poesia.<br /><br />Deso la veu al calaix<br />mentre no tingui res a dir.<br /><br /> CM<br /><br />MILONGA(MA)<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRtZv7gz3YMkQHFkZHmcUZrD8qPItTs-7p1CCny25vQ-oXpjhyphenhyphenb1NNhb_OCeNZ8qYdnAit9CW5IOsfWnOSGohbIXOHzdR-9omDmyCJJ55qdoBN_POh3ifdLm5pMA3R0WDI9ZoY1kmRcRI/s1600-h/Diapositiva9.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRtZv7gz3YMkQHFkZHmcUZrD8qPItTs-7p1CCny25vQ-oXpjhyphenhyphenb1NNhb_OCeNZ8qYdnAit9CW5IOsfWnOSGohbIXOHzdR-9omDmyCJJ55qdoBN_POh3ifdLm5pMA3R0WDI9ZoY1kmRcRI/s320/Diapositiva9.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5207002504740217058" /></a><br /><br />DES DE LLUNY <br /><br />Ja no hi haurà res més llunyà<br />que la teva imatge<br />esquinçada a l’altre banda<br />d’un mirall.<br />Només els ametllers tendres<br />podrien disfressar-la de primavera.<br />Tot i així la mentida<br />no podria mercadejar amb la realitat.<br /> <br />Ets a taula i esmicoles<br />les engrunes de pa<br />amb uns dits que en seu ball<br />dissimulen la seva tremolor.<br /><br />No saps què fer<br />per capgirar el camí<br />que mai no tornarà.<br />Els records van i vénen<br />volent retenir-ho tot.<br /><br />Malgrat hi ha gavines <br />i blats madurs<br />saps molt bé<br />que qualsevol corriol <br />s’adreça cap a la mort. <br /> <br /> RJ<br /><br />Veus de lluny<br />Voci d'amore<br />Sweet voices<br />"Foní a po tin cardiá"<br />Voces secretas<br />Voix d'ailleurs<br />Voix d'outretombe<br />Voces silencioasa<br />"Krimeni foní"<br />Voices from blod<br />Voci costretti<br />Veus alliberades de mort<br /><br /> IG<br /><br />D'amor i dolces són les veus del cor<br />amagades de secrets al més enllà<br /><br />De sang i silencis son les veus d'ultratomba<br />ofegades i lliures de mort per esgotamet<br />d'unes paraules ja sense cos<br /><br />Dissenyo un mecanisme estratègic<br />per fer traduccions simultànies<br />i així<br />deixar constància del meu pas per <br />la teva la tua<br />la meva i dikimou<br />la nostra la nuestra<br />la vostra la votre<br />la seva their<br />vida<br />vie<br />zoí<br />vita<br />vida<br />life<br /><br /> IG<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqnLW1QDfC0EktrC8V-c6ICUP14lTv9AFapH1XbV7WwpOD7biB3BCK6jFvGJfSi7ZTo-pXLFvAHuhv-1w_UrgE02MFr0N5KH7eHE-7P9c6jPyQY0RUolK-CutM4hsvFjRhnEkDHy9shmw/s1600-h/Diapositiva12.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqnLW1QDfC0EktrC8V-c6ICUP14lTv9AFapH1XbV7WwpOD7biB3BCK6jFvGJfSi7ZTo-pXLFvAHuhv-1w_UrgE02MFr0N5KH7eHE-7P9c6jPyQY0RUolK-CutM4hsvFjRhnEkDHy9shmw/s320/Diapositiva12.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5207002822567796978" /></a><br /><br />CONTINE D’ETÉ (MA)<br /> <br />sortir de dins<br />morir per fora<br />transformar l’hàbit<br />canviar-se el jersei<br />aclarir la mirada<br />eixugar-se l’ànima<br />remoure la saba <br />rentar les penes<br /> amb sabó de tendresa<br />mirar-te i reconèixe’t<br /><br /> AG <br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZRVXd0tKlcw0irp52yyjo4GdDWT5pFW694m8Tc5GNkd1x_iBl9r8hAdSmc3HbZ4LuQ41qIR7RRP0LxTWUUEJRBvOuhTxKruoAW9ghNwnQQHP_NrFL0Gi_5MgO7e4W1W2xZer1-3s8Zjk/s1600-h/Diapositiva15.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZRVXd0tKlcw0irp52yyjo4GdDWT5pFW694m8Tc5GNkd1x_iBl9r8hAdSmc3HbZ4LuQ41qIR7RRP0LxTWUUEJRBvOuhTxKruoAW9ghNwnQQHP_NrFL0Gi_5MgO7e4W1W2xZer1-3s8Zjk/s320/Diapositiva15.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5207003187640017154" /></a><br /><br />Tinc una aranya a la mà.<br />Minuciosament escorcolla<br />porus, pigues, restes de sal<br />A poc a poc puja cos amunt<br />i en arribar al coll em succiona.<br /><br />Tot i que Batman és el meu heroi<br />ara sóc una dóna aranya i<br />minuciosament escorcollo<br />porus, pigues, restes de sal.<br /><br /> IG<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM15mSFrv9_XzxZqDHpRYCgs7Ds_5m91jpE-GyO5iGeAGasM-cNmIqgStIn6G7WD4OW_XJG9ZK92NlIgRr8RfAsVTSvAvatFbNVxHIRimhF3Zp3AiPZNFvtzTASpKpf0OA9jQZI7TddoA/s1600-h/Diapositiva18.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM15mSFrv9_XzxZqDHpRYCgs7Ds_5m91jpE-GyO5iGeAGasM-cNmIqgStIn6G7WD4OW_XJG9ZK92NlIgRr8RfAsVTSvAvatFbNVxHIRimhF3Zp3AiPZNFvtzTASpKpf0OA9jQZI7TddoA/s320/Diapositiva18.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5207003462517924114" /></a><br />No ho diria ningú:<br />ni un sec ni una línia a la pell<br />ni un pom ni una maneta<br />tampoc cap pista<br />cap etiqueta del seu contingut<br />cap detall cap senyal cap indici.<br />Si no fos que en Salvador ho demostrà a bastament<br />no ho diria ningú<br />que aquí s’hi amaga un calaix.<br /><br /> CM<br /><br />Les mans.<br />Només em queden les mans.<br />Aquestes mans que prenent<br />paper i ploma, tremoloses passegen<br />entremig d’idees i escrits.<br />Escrits engolosits de records<br />que els dits van teixint<br />fent punta de coixí<br />per donar repòs al temps<br />que tot s’ho menja<br />en el desordre del ser o no ser.<br /> <br />Lluny, molt lluny<br />perviu aquell horitzó<br />que ha anat engolint<br />tants projectes guardats<br />en el calaix de l’armari<br />del no fer.<br /><br />Ara la realitat del dia a dia<br />es la batalla que consumeix<br />l’enteniment i malmet el cos.<br /><br />Tot se’n va riu avall<br />per arribar a la freda arena <br />de la platja de la mort<br />on les eternes primaveres floriran.<br /><br />Les mans.<br />Encara les mans<br />volen esgarrapar flors. <br /> <br /> RJ<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL4wLAXjX6X5l0mvP-ksZcE6FnxRR1cCxXki4LQQ1KN_FqJcht_YhopmoxqG55n9hXuw3ctZKUf1ZTkBwVQe_F5XpEz8yJx90XPfXdLQ3FmbwS-JS-lVzJWhZvR9vdA3pIdCueAi3CQ48/s1600-h/Diapositiva21.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL4wLAXjX6X5l0mvP-ksZcE6FnxRR1cCxXki4LQQ1KN_FqJcht_YhopmoxqG55n9hXuw3ctZKUf1ZTkBwVQe_F5XpEz8yJx90XPfXdLQ3FmbwS-JS-lVzJWhZvR9vdA3pIdCueAi3CQ48/s320/Diapositiva21.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5207003892014653730" /></a><br /><br />Deixo constància arran de mar<br />que he perdut la clau del meu<br />calaix dels mals endreços i amb<br />la indiferència que es mereix <br />aquest fet reconec que aquesta<br />ha estat la millor sortida<br />No obstant el mocador vermell<br />i una flor dins el forat d’un calaix<br />són el llegat més senzill<br />d’un fet vist per sentència<br /><br /> IG<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJSBH42rIbXdlpWh2j6eDAN86OC1H14lOT0ykU_QuNG_uFTTI413mxsXYxkfehyMeIH-gqzNiIi2_HCTaMWjCS28OJNfsrlMYommPZBDokiEUYakkLWFgLLRx8DNhQcNwRMlblvhDj1aE/s1600-h/Diapositiva24.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJSBH42rIbXdlpWh2j6eDAN86OC1H14lOT0ykU_QuNG_uFTTI413mxsXYxkfehyMeIH-gqzNiIi2_HCTaMWjCS28OJNfsrlMYommPZBDokiEUYakkLWFgLLRx8DNhQcNwRMlblvhDj1aE/s320/Diapositiva24.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5207004261381841202" /></a><br /><br />PRELUDI NÚM 1 DE BACH (MA)<br /><br />ATENCIÓ<br />De quan et cridin a donar comptes<br />tenint record cada dia<br />que els Déus són implacables<br />i al matí sempre passen llista.<br /><br />No deixis l’enrenou per demà<br />doncs una maleta feta amb presses<br />pot malbaratar un viatge<br />i per culpa d’un mal equipatge<br />després vénen la suor i les empentes.<br /><br />A la cua dels cridats<br />tot són neguits i malentesos.<br />És l’hora de les justificacions<br />i no s’hi valdrà a dir que les il•lusions<br />et portaren a oblidar<br />les feines ben fetes.<br /><br /> RJ<br /><br />MÚSICA DE LA CAPSA DE MÚSICA<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjKH4t1oOrCzobygLLyPOgr3igGZIM7lfT3rsUZGgYuag5j9apSXsAi5zL36m8rijJ7oYDbmNlG0KKUc0TIw_y3Cl6uJWETy5Pwq3lozPl3dGP80-ENrHqDC1Wt3jZUPWJT7jkWRHfpeU/s1600-h/Diapositiva27.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjKH4t1oOrCzobygLLyPOgr3igGZIM7lfT3rsUZGgYuag5j9apSXsAi5zL36m8rijJ7oYDbmNlG0KKUc0TIw_y3Cl6uJWETy5Pwq3lozPl3dGP80-ENrHqDC1Wt3jZUPWJT7jkWRHfpeU/s320/Diapositiva27.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5207004695173538114" /></a>veushttp://www.blogger.com/profile/10959926087306732255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5214650406289778456.post-61171084256721137482008-04-26T23:09:00.004+02:002008-08-20T11:41:29.764+02:00Calidoscopi<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1v9IJUtf1KxbdiGYNb3pk9ZJw7LG3NHGTBmw9sVOHtRdrJZmLFPOq76e-Shvvv-NwtUiiCwyd2huPA8_qJKITKCi5FDjkKX3ROAtuGYjGLzhowZvDJHH70CUsdHFEjNeLg8IX1v1DR21Y/s1600-h/calidos01.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5193669424332344370" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1v9IJUtf1KxbdiGYNb3pk9ZJw7LG3NHGTBmw9sVOHtRdrJZmLFPOq76e-Shvvv-NwtUiiCwyd2huPA8_qJKITKCi5FDjkKX3ROAtuGYjGLzhowZvDJHH70CUsdHFEjNeLg8IX1v1DR21Y/s400/calidos01.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div>Combinacions, mescles, formes, definicions del ser i no ser que escenifiquen allò que passa a l'abast de la creativitat instantània d'una espurna de vida.<br />CALIDOSCOPI<br />Estri meravellós que per mor d'un lleuger moviment fa que una efímera visió ens porti al món de la sensació al que la poesia li donarà el vestit de la paraula.<br />Ricard Julià<br /><br />En aquest projecte el col·lectiu Veus està format per:<br />Meritxell Gama – arpa i adaptació musical<br />Antònia Guerrero – veu i composició poètica<br />Inès Gumà – veu i composició poètica<br />Ricard Julià – veu i composició poètica<br />Càndid Miró – veu i composició poètica<br /><br />Els poemes continguts a cada suite són propis de l'autor de la suite excepte quan s'indica<br /><br />I – SUITE RICARD<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs3oBm_VDZXpaxIpvuEIOZV_luKkJC-OOLfQC-vvSn_aR-7g_FJU7PnnZ00M8HofO1NEBvhX_k4tgFwCTAsdULUSah7ybPOd9e30qAcmdG-k-v_7TCkvmTbKWF8jEL23sg13hUF2Fmkaad/s1600-h/calidos02.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5193669677735414850" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs3oBm_VDZXpaxIpvuEIOZV_luKkJC-OOLfQC-vvSn_aR-7g_FJU7PnnZ00M8HofO1NEBvhX_k4tgFwCTAsdULUSah7ybPOd9e30qAcmdG-k-v_7TCkvmTbKWF8jEL23sg13hUF2Fmkaad/s400/calidos02.jpg" border="0" /></a><br /><br />Música: “Glissandos” de Meritxell Gama<br /><br />ola que llegas<br />ola que partes<br />ola que inundas<br />ola que borras<br />las huellas de un desconocido<br /><br />ola que danzas<br />ola que cantas<br />ola que disfrazas<br />las huellas del ayer<br /><br />por un instante soy feliz<br />mientras te escucho<br />mientras me inundas<br />mientras me balanceas<br /><br /><em>Antònia Guerrero</em><br /><br />ø<br /><br />REUNIONES DE ESPUMA<br /><br />Olas<br />Ir Regresar<br />Cálidas Frías<br />Rápidas Lentas<br />Días Noches<br />Feroces Tranquilas<br />Olas<br />Transparentes Obscuras<br />Imperceptibles Sencillas<br />Mínimas Inmensas<br />Años Vidas<br />Encrespadas Sutiles<br />Olas navegando mares de niebla<br />Olas holgazaneando en playas desconocidas<br />Olas en lucha con vientos<br />Olas hijas de madres desconocidas<br />Al fin olas creando mareas<br />Pleamar Bajamar<br />Canciones marineras<br />en inmensas tabernas vacías<br /><br />ø<br /><br />La mer, toujours la mer.<br /><br /><em>Inès Gumà</em><br /><br />ø<br /><br />Música basada en “Pieza 3” de David Antolin<br /><br />ANTIC CANT DE GUERRA<br /><br />Avui que em tinc per temps passat<br />i res no em sacseja l'ànima.<br />Ara que qualsevol hora no m'és estranya<br />i la nit m'encalma el son.<br />Avui que quan tothom dorm<br />sento que la lluna em bressola.<br />Ara que tot em dóna<br />la pau que a la fi he aconseguit.<br />Avui que em veig de bell nou reeixit<br />valent per encetar nova caminada.<br />Ara que tot és fulla verda<br />i la darrera gebrada ha fugit.<br />Avui que el cor de tan fort com batega<br />sembla que punyent esclata<br />més enllà de la presó del pit.<br />Ara que la temença<br />és del record ignorada.<br />Avui que la por no m'espera<br />darrere de cap cantonada<br />perquè el desig ja no és realitat.<br />Ara que molt se m'ha donat<br />sense merèixer-ho ni demanar-ho.<br />Avui tinc la certesa que estimar<br />és un fet encertat.<br />Ara que em tinc per temps passat<br />me'n vaig cantant i ben armat<br />a lluitar en la propera batalla.<br />Déu m'agafi confessat!<br /><br />ø<br /><br />Una rosa a la mà<br />i un desig en el cor<br />–Llum de dia clar–<br />una vela en el port.<br /><br />ø<br /><br />La manos parecen muertas<br />pero aún dibujan palabras<br /><br /><em>Antònia Guerrero</em><br /><br />ø<br /><br />Blanca l'ala d'àngel,<br />blanc el mantell de l'altar,<br />blanques les teves mans blanques,<br />blancs els camps després de nevar.<br /><br />ø<br /><br />Palabras que intentan<br />ahuyentar la ansiedad<br /><br /><em>Antònia Guerrero<br /></em><br />ø<br /><br />Cançó de port<br />boira de matinada<br />quin regust al paladar<br />del darrer got de vi<br />llàgrimes de por<br />ara que la taverna és tancada.<br /><br />ø<br /><br />Veus que calmen el dolor<br />paraules que tanquen ferides<br />acords que acullen el plor<br />i els sanglots d'una guitarra<br /><br /><em>Antònia Guerrero<br /></em><br />ø<br /><br />D'un vent nou<br />que hagi eixugat mil llàgrimes<br />en voldria penyora<br />–Besar el rostre d'una verge<br />fet de marbre i temps vell–<br />Ésser mariner en una nau<br />que fuig de terra.<br /><br />ø<br /><br />La bogeria de saber-te prop<br />i voler-te lluny<br />i per més que m'allunyo<br />més a prop estàs<br /><br /><em>Antònia Guerrero</em><br /><br />ø<br /><br />LES ESTACIONS<br /><br />Pas a pas<br />camí a camí<br />vent a vent<br />pluja a pluja.<br />Estiu que fuig.<br />Tardor.<br />Hivern.<br />A la fi... mort a la fulla.<br />Arbre.<br />Arrel.<br />Núvol que embruta el cel<br />i altra vegada, molt lluny.<br />Primavera,<br />vel de núvia.<br />A la fi... verd que vesteix la fulla.<br />Ahir.<br />Avui.<br />Demà.<br />Un joglar cantarà bocabadat<br />cançó de silenci humit<br />i un aprenent de lletraferit<br />cercarà paper i ploma.<br /><br />ø<br /><br />I....<br /><br />Tot de sobte<br />un fil de llum ha esquinçat el somni<br />–i són les vuit–<br />El timbal de guerra<br />marca el compàs del cor<br />–i són les vuit i dos minuts–<br />Les finestres dels ulls<br />estrenen un nou paisatge<br />–i són les vuit i quatre minuts–<br />Sorolls aliens a la simfonia de la natura<br />esbotzen l'ordre de notes musicals<br />–i són les vuit i set minuts–<br />Braços, mans, cames i peus<br />Assagen nous passos de dansa<br />Per interpretar l’espectacle d’un nouvingut jorn<br />–i són les vuit i deu minuts–<br />Primera petjada a la sorra humida d'una platja.<br />Desembarcament per avançar en el món on<br />comença "la batalla de cada dia"<br />–i és un quart de nou–<br />Mentrestant les esquitxades de la dutxa em fiblen<br />i cauen decapitats els pèls de la barba<br />i m'emblanquinejo les dents<br />i la pinta ordena els cabells<br />sense poder-ho fer amb els pensaments<br />i m'engipono l'uniforme de bon home<br />perquè ningú no pugui cridar-me a l'ordre<br />i com sempre passar desapercebut<br />–i ja són tres quarts de nou–<br />Surto de casa,<br />travesso el carrer,<br />i tinc por.<br />Altra vegada m'estan esperant<br />– els dubtes – les certeses<br />– els embolics – els encerts<br />– els fracassos – els èxits<br />– les foscors – les llums<br />– els suspesos – els aprovats<br />– els deutes – els cobraments<br />– les mentides – les veritats<br />– els uns – els altres<br />– el jo – el tu<br />– el pecat – l'absolució<br />– l'obligació – el dret<br />– els Deu Manaments – la Llibertat<br />i tantes coses que ara tinc<br />i altres que mai no tindré<br />i una llista inacabable<br />per ser el que sóc<br />i el temps no em deixarà ser<br />–i són les nou menys tres minuts–<br />És massa aviat per arribar tard a tot.<br /><br />ø<br /><br />Calidoscopi d'emocions<br />encenalls de silencis<br />quan els mots són serradures<br />runes de tu mateix<br />quan et pensaves en construcció<br />fragments de dubtes<br />com braços d'una estrella<br />com cues de sargantana<br />esquerdís de pensaments<br />a l'inici d'un camí<br />a l'inici de tots els camins<br /><br /><em>Càndid Miró<br /></em><br />ø<br /><br />Música basada en ”Sonsoles” de David Antolin<br /><br />MÉS ENLLÀ DE LES FLORS<br /><br />Més enllà de les flors...<br />altres flors,<br />i després el desert,<br />pedregós, sorrer.<br />Místic en la solitud<br />i ressec en comprendres.<br />Lluny, a l'altra banda<br />de l'horitzó, la llum<br />pressentida i mai entesa.<br />Home pelegrí d'il·lusions,<br />esclau del disseny de futur<br />que potser no serà realitat.<br />Més enllà de les flors...<br />altres flors<br />i l'incògnit del ser o no ser.<br /><br />–Tot és melangia–<br /><br /><br />II – SUITE ANTÒNIA<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNjF4ovWhYoaPLavU1Vly99djREQe5kVMzU5h0RDtm2I5XSiqoM4F5ES1uzLQ3b6XTwIF_EATUbByvQm25R2OcGQ3iV2nja0aiIoH_iC4YnThStG-37zgUnqXnSd_jkEKIRxkYuDPFrHt7/s1600-h/calidos03.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5193670094347242578" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNjF4ovWhYoaPLavU1Vly99djREQe5kVMzU5h0RDtm2I5XSiqoM4F5ES1uzLQ3b6XTwIF_EATUbByvQm25R2OcGQ3iV2nja0aiIoH_iC4YnThStG-37zgUnqXnSd_jkEKIRxkYuDPFrHt7/s400/calidos03.jpg" border="0" /></a><br /><br />Música basada en “Gnosienne núm 1” d’Erik Satie<br /><br />bombolles de sabó<br />tancades en una gàbia<br />on no poden somniar<br /><br />ø<br /><br />Ni el més vermell que tens és la sang,<br />ni el més fosc l'ombra.<br />Hi ha nits que no pots aclucar els ulls<br />i dies que no goses obrir-los<br /><br /><em>Càndid Miró</em><br /><br />ø<br /><br />RECORDANT JORGE MANRIQUE<br /><br />A los suicidas del Puente de Maalbaeck<br />que no me esperen,<br />hoy también llueve en mi vida<br /><br /><em>Inès Gumà<br /></em><br />ø<br /><br />Resigo el contorno de tu verdad<br />y sólo hallo mentira<br /><br />ø<br /><br />NO ÉS REPOSADAMENT<br /><br />No és reposadament que et penso<br />sovint vull despendre'm de mi mateix<br />i cercar l'harmonia que desitjo<br />però que no sé construir.<br />Em desconec plenament<br />perquè no tinc la dimensió<br />de la meva pròpia imatge.<br />Per això cerco els llibres<br />que em porten pau, i a la vegada<br />l'angoixa de no ésser<br />el que voldria ser.<br /><br /><em>Ricard Julià</em><br /><br />ø<br /><br />en la llanura de mi alma<br />busco el faro de tu sombra<br />pero sólo hallo el reflejo<br />de mi decepción<br /><br />ø<br /><br />Seus damunt la roca<br />i l'instant de descans<br />esdevé cruïlla.<br /><br /><em>Càndid Miró</em><br /><br />ø<br /><br />Ecos urbanos<br />música que compartimos<br />que soñamos<br />que amamos<br />ayer<br />mis demonios<br />comprimidos en esta noche<br />tú también estás aquí<br />comprimido<br />en mi inconsciente<br />descodificándote<br />amándote una vez más<br />perdonándote<br /><br />ø<br /><br />PARAULA BUIDA<br /><br />El cel és ple de dol<br />quan la darrera fulla<br />bandeja el vent<br />a la recerca de port<br />Mai no moren les primaveres<br />són les veus del desert<br />anunciant l'estiu<br />temps de sol dur i fort.<br /><br /><em>Ricard Julià</em><br /><br />ø<br /><br />murmullo de historias ajenas<br />me llegan pero no me tocan.<br />El cielo es inmenso<br />como nuestra pena.<br /><br />ø<br /><br />FADO VIII<br /><br />Tras caer la última hoja<br />que me invada la tristeza .<br />Postal de Otoño<br /><br /><em>Inès Gumà<br /></em><br />ø<br /><br />Música basada en “Serenata Malenconiosa” d’Alphonse Hasselmans<br /><br />sortir de dins<br />morir per fora<br />transformar l’hàbit<br />canviar-se el jersei<br />aclarir la mirada<br />eixugar-se l’ànima<br />remoure la saba<br />rentar les penes<br /><br />amb sabó de tendresa<br /><br />mirar-te i reconèixe’t<br /><br />ø<br /><br />pesando el viento<br />fingiendo estar bien<br />escondiendo el miedo<br />que sin fin me devora<br /><br />dale otra vuelta<br />lo verás al revés<br /><br />ø<br /><br />KATSEKAUMA<br /><br />Es el viento que embalsama lo efímero.<br />A trasluz te veo un segundo<br />cada día,<br />con eso me basta para recordarte<br />siempre.<br /><br /><em>Inès Gumà</em><br /><br />ø<br /><br />en la noche aúllo<br />el dolor de la pérdida.<br />vértigo incandescente<br />bajo mis pies:<br />la libertad en su máxima potencia<br />está esperándome.<br />¿cómo conseguiré dar el salto<br />y ver la otra cara de la luna?<br />¿cómo conseguiré romper las cadenas<br />que me atan al pasado?<br />Cómo consigo resarcirme<br />como mujer libre,<br />orgullosa en mi potencia,<br />femenina en mi alma<br />y valiente en mi pasión?<br /><br />ø<br /><br />OCREIG<br /><br />Pujo a l'habitació<br />em despullo<br />i davant el mirall<br />lentament<br />em desdibuixo<br /><br /><em>Inès Gumà<br /></em><br />ø<br /><br />Luna de miel<br />endulza mis sueños<br />luna de hielo<br />congela mis dudas<br />luna blanca<br />ilumina mis vacíos<br />luna roja<br />quema mis miedos<br />luna mujer<br />alumbra caminos<br />luna pequeña<br />enséñame a crecer<br /><br />ø<br /><br />Música basada en “Jazz-band” de Marcel Tournier<br /><br /><br />ARNAU<br /><br />crispetes de tendresa fregides sense oli<br />boca de sucre tastets de vida<br />nas de pessigolles aprenent a respirar<br />ulls de pruna obrint horitzons<br />somriure de confitura sense edulcorants<br />batut d’energia aquarel·les de colors<br />batec d’amor galopant entre cotons<br />menut infant encetant la vida<br /><br /><br />III – SUITE INÈS<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0E-dmiNWnczuKY4gJPdVn-X6utZT28uC6wXHJO-otgsBhNk0Lo_ltKGSaRitb1DnsMW49oubSLWGYMSr_-4L18UZtmnvtWtnaz2aveBgs90gqxidV5XYA95xpJQ9Jf15iTiH5b68HHdBb/s1600-h/calidos04.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5193670339160378466" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0E-dmiNWnczuKY4gJPdVn-X6utZT28uC6wXHJO-otgsBhNk0Lo_ltKGSaRitb1DnsMW49oubSLWGYMSr_-4L18UZtmnvtWtnaz2aveBgs90gqxidV5XYA95xpJQ9Jf15iTiH5b68HHdBb/s400/calidos04.jpg" border="0" /></a><br /><br />MAGROC: ànima negra despullada de tot a punt de trencar-se<br /><br />Música basada en la partichella de la “Simfonia Sevillana” de Joaquin Turina<br /><br />ø<br /><br />RECORDANDO A STA TERESA DE JESÚS<br />porque sigo sin vivir en mi...<br /><br />Apaciguo mi sombra entre grises adormecida,<br />de tranquila mirada entre sueños perseguida,<br />y un rumor anodino entre mis sienes blanquecinas<br />acuna mi sino y acaricia mis entrañas<br />y como un torbellino de furia incontrolada<br />despierta en mí vorágine y vértigo a lo vivido,<br />es otra dimensión en la que mi alma se mece<br />en estos días de tanto hastío,<br />de tanto desasosiego confundido,<br />desvarío místico entre locura y extravío.<br /><br />ø<br /><br />Prisma obturat,<br />desencís d'un moment trencat.<br /><br />ø<br /><br />Curosament<br />absurd,<br />lent,<br />indecís<br />destí<br />omnipresent<br />saturat de<br />consols<br />obscur i<br />pèrfidament<br />irisat<br />Aquest és el calidoscopi<br />del meu costat obscur,<br />dimensió amagada<br />que es rebel·la<br />rera uns otolits descontrolats,<br />fotolits velats<br />pel progrés ocasional<br />d'una vida a la recerca<br />d'un constant equilibri<br />i d'emocions continuades.<br /><br />ø<br /><br />Rera un vidre miro la vida,<br />la meva ombra em té atrapada,<br />no em deixa moure<br />ni trencar el vidre<br />si em moc<br />ella es mou<br />i em paralitza pensar<br />que em tornaré a sentir abandonada<br /><br /><em>Antònia Guerrero<br /></em><br />ø<br /><br />Toile d'areignée<br />tissue de nostalgie.<br /><br />Mon equilibre pend d'un fil.<br /><br />Mon coeur est survivant.<br /><br />Mais après tout...<br />il n'y à que Bruxelles à regretter.<br /><br />ø<br /><br />Arreu el sol escalfa<br />i entremig de temps i retards<br />la pols ens ofega l'enteniment<br /><br /><em>Ricard Julià</em><br /><br />ø<br /><br />NEGRÍS: neguit confús d'un arc de Sant Martí saturat d'esglais<br /><br />ø<br /><br />Música basada en la partichella de “Rebroll” de Salvador Brotons<br /><br /><br />VÉRTIGO<br /><br />A lo absurdo<br />a vivir<br />al vértigo<br />a lo incierto<br />dispuesto por un orden<br />de estructuras rígidas<br />abierto sólo a mentes<br />ausentes<br />claras<br />clandestinas<br />siempre a la búsqueda de<br />la quintaesencia de lo etéreo,<br />vértigo a amar,<br />a ser amados<br />a seguir adelante<br />sin confundirnos<br />vértigo a la muerte<br />a renacer después<br />sin haber dejado nunca<br />de tener esa sensación<br />trémula y opaca que nubla<br />todo ingenio suspicaz<br />de atesorar ese único<br />instante de reencuentro<br />conmigo misma<br /><br />ø<br /><br />Sempre hi haurà una primavera<br />òrfena de jardí<br />Ales de papallona<br />color negre<br /><br /><em>Ricard Julià<br /></em><br />ø<br /><br />Avui fa una nit clara<br />d'incerteses sublims<br />Després d'una tarda<br />de dubtes sorprenents<br />i un matí<br />de contradiccions inacabables<br /><br />ø<br /><br />Demà naixeré amb el sol i moriré amb la lluna<br /><br /><em>Ricard Julià<br /></em><br />ø<br /><br />VERDMELL: verdor sobtada d'un raig de sol tenyit d'hemoglobina, ictus natural<br /><br />ø<br /><br />Música: “Repercussió” de Meritxell Gama<br /><br />PINELOPI<br /><br />Sacseig continu<br />d'alcohols aromàtics<br />dins la coctelera<br />universal<br />els oceans es desborden<br />l'arca de Noè es reserva el seu<br />dret d’admissió<br />i jo em quedo fora<br />esperant el cavall de Troia<br />imaginari o el vaixell<br />d'Ulisses comandat per<br />Penèlope en un intent<br />submergit de vèncer<br />la soledat teixint amb el cor<br />i no amb les mans<br />l’últim vestit que portarà<br />en el seu comiat.<br /><br />ø<br /><br />SALOMÉ<br /><br />Em dic Salomé<br />no t'acostis<br />si no vols que<br />només el teu cap<br />balli amb mi<br /><br />ø<br /><br />M'he descuidat<br />el ganivet<br />dins la ferida<br />¿potser era el teu?<br /><br /><em>Càndid Miró<br /></em><br />ø<br /><br />STAND BY<br /><br />Desig controlat,<br />cor sota mínims.<br /><br />ø<br /><br />He entaforat el cor<br />dins la rentadora<br />detergent pel color<br />programa de peces delicades<br />ja que bufa la tramuntana<br />s'eixugarà en un no-res<br />i ja podré posar-me'l altre cop<br /><br /><em>Càndid Miró</em><br /><br />ø<br /><br />VIOLONJA: taronja fonedís rera un marge violeta<br /><br />ø<br /><br />Música basada en “Tema i Variacions” de M Samuel-Rousseau<br /><br />CALIDOSCOPI<br /><br />retalls de tu mateix<br />de colors<br />desfigurats<br />mosaic emocional<br />amb permís per existir<br />amb dubtes legítims<br />i falses certeses<br />Si tu em miressis sense res als ulls...<br /><br /><em>Antònia Guerrero<br /></em><br />ø<br /><br />BLAGROR<br /><br />Rera el desconcert confús<br />d'un blanc trencat,<br />la silueta d'una dona<br />Sota l'arrogància absoluta<br />d'un groc més aviat pàl·lid,<br />la mà d'un home<br /><br />ø<br /><br /><br />KATASKOPOS<br /><br />Càlid espia del meu cos<br />recorda'm algun dia<br />que t'estimi<br />Càlida venjança d'amor<br />recorda'm algun dia<br />que t'oblidi<br />Càlida tristor d'estiu<br />recorda'm algun dia<br />que existeixo<br />...tanta calidesa<br />em perpetua...<br /><br />ø<br /><br />DECLARACIÓN DE AMOR<br /><br />No llegué a tiempo<br />a quemar mis conjuros<br />en la hoguera,<br />no llegué a tiempo<br />a mi despedida,<br />no llegué a tiempo<br />a decir que a pesar de todo<br />te quiero Inés<br />a ti<br />y a todas la mujeres<br />que te habitan.<br /><br />ø<br /><br />BLAUNC: moment precís de fusió entre blaus considerada com a natural<br /><br />ø<br /><br />BLAUOR<br /><br />Una sinuosa corba<br />s'adorm sota<br />l’àvid pinzell<br />que la perfila,<br />mentre del front de l'artista<br />cau l’última gota de blau<br />i un punt de tristor.<br /><br />ø<br /><br />Música basada en la partichella de la “Simfonia Sevillana” de Joaquin Turina<br /><br />Vespre etern de<br />remorosa tebior,<br />íntim i glauc<br />evocador de nostàlgies.<br /><br />ø<br /><br />Cançó de l'ànima<br />lilor intimíssima<br />dàlia oberta.<br />Aquesta saviesa<br />de colors reposats<br />sobre una fulla<br />de pensaments ivoris<br />em reconforta<br /><br /><br />IV – SUITE CÀNDID<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv7OGCNvDMzAAvsvzuogFVFCZyu7v-ofpTI98mEyRu1kUv1zAUPzEv6NIwpsDN0cMbUJBsQGAnVJhi1Tqq0V8Nxht1BGT47-U3wHER_e6rf2zRfIr-F2s4O202-iRtmrRcsVs17AkxgR4s/s1600-h/calidos05.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5193670991995407474" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv7OGCNvDMzAAvsvzuogFVFCZyu7v-ofpTI98mEyRu1kUv1zAUPzEv6NIwpsDN0cMbUJBsQGAnVJhi1Tqq0V8Nxht1BGT47-U3wHER_e6rf2zRfIr-F2s4O202-iRtmrRcsVs17AkxgR4s/s400/calidos05.jpg" border="0" /></a><br />Música: "Desacords" de Meritxell Gama<br /><br />Roda i avança<br />tu el convicte transeünt<br />tot fa baixada<br />ni que sigui costa amunt<br /><br />Avança i volta<br />vés assumint el teu fat<br />brúixola boja<br />cronòmetre desbridat<br /><br />Volta i transita<br />fes i refés el teu camí<br />ets com la sínia<br />sempre engranada al molí<br /><br />Transita i tresca<br />enfilar-se és com un joc<br />cal fer drecera<br />per arribar abans enlloc<br /><br />Tresca i encalça<br />i si dubtes dels camins<br />obre la capsa<br />la ballarina és a dins<br /><br />Encalça i gira<br />sent la música al teu cap<br />joc de cadires<br />qui guanya o perd mai se sap<br /><br />Gira i fes via<br />tots els camins van a mar<br />cada cruïlla<br />és un simple joc d'atzar<br /><br />Fes via i mou-te<br />ball rodó vertiginós<br />que ara no toca<br />l'altre ball del sinofós<br /><br />Mou-te i camina<br />tu l’efímer vianant<br />¿veus com la tinta<br />del mapa s'està esborrant?<br /><br />ø<br /><br />Després del vertigen<br />m'assec vora un estany i em somiejo<br />arraulida dins del seu ventre fosc,<br />per un moment sento a prop<br />aquell tendre gest d'Irini<br />mentre el reflex de mi mateixa<br />en les tèrboles aigües em revela<br />la imatge de set dones superposades<br />l'una davant de l'altra mirant-se fixament<br />en el mirall dels seus ulls,<br />quatre per vuit,<br />vint-i-vuit parts<br />set miralls i una única dona<br />que es recorda tranquil·la<br />passejant per la platja de sorra fina<br />sota el cel estrellat de Natal.<br /><br /><em>Inès Gumà<br /></em><br />ø<br /><br />Cremar quilòmetres<br />buscar un destí que també s'escapa<br />un pont en construcció<br />una variant desviada<br />usar tot el combustible que ens ha estat concedit<br />respirar de pas l'aire ranci de les gasolineres<br />fer alguna que altra necessitat al voral<br />mirar si hi ha algun autostopista per recollir<br />defugir tots els autostopistes que hi hagi<br />menjar en cafès de carretera fora d'hores<br />travessar fantàstics paisatges de nit<br />girar en rodó si intuïm algun perill<br />improvisar a cada encreuament<br />descansar sense baixar del vehicle<br />sense ni un minut per aturar-se a viure<br />¿és així com se'ns mou la vida?<br /><br />ø<br /><br />Música basada en "Tema i variacions" de M Samuel-Rousseau<br /><br />Fent miol de gat vell<br />he anat de terrat en torratxa<br />he dansat amb fred a la pell<br />i he finit un mal viatge<br /><br /><em>Ricard Julià</em><br /><br />ø<br /><br />Esgotat et mires la muntanya<br />esperant que la muntanya<br />faci un gest, tingui un detall,<br />que s'ajupi, per exemple.<br /><br />ø<br /><br />No entenc els límits de l'horitzó<br />i qualsevol onada em fa anar i tornar<br />com les primaveres envellides<br />en el perfum de les flors.<br /><br /><em>Ricard Julià</em><br /><br />ø<br /><br />Flors al marge<br />enllà dels vorals<br />enllà de les reixes<br />enllà dels murs<br />enllà dels records.<br /><br />ø<br /><br />Fulla que et balanceges<br />fins arribar a terra<br />en la teva harmonia<br />voldria gronxar-me<br />i ser petita<br />i recollir-me.<br /><br /><em>Antònia Guerrero<br /></em><br />ø<br /><br />Flors al marge<br />enllà dels rails<br />enllà de les finestretes<br />enllà de les andanes<br />enllà del temps.<br /><br />ø<br /><br />El temps assegut a l'andana<br />de l'estació tardorenca<br />a la que només arribarà<br />un hivernal tren<br />carregat de miralls trencats.<br /><br /><em>Ricard Julià</em><br /><br />ø<br /><br />Pot ser, però, que el mirall estigui bé<br />i el que està esmicolat sols sigui jo.<br /><br />ø<br /><br />Així un dia i un altre<br />el riu de corrent falsament tranquil<br />va deixant en els seus congostos i revolts<br />les pessigades del sentir que no se sap dir.<br /><br /><em>Ricard Julià<br /></em><br />ø<br /><br />De sobte veu que aquest camí<br />que té ben bé just al davant<br />no és que l'hagi de seguir<br />sinó que brolla d'ell mateix<br />Deu ser perquè hi arribi algú<br />i ara té por que si se'n va<br />ni que només sigui un moment<br />l'algú aquell no el trobarà<br /><br />ø<br /><br />En la llanura de mi alma<br />busco el faro de tu sombra<br />pero sólo hallo el reflejo<br />de mi decepción<br /><br /><em>Antònia Guerrero<br /></em><br />ø<br /><br />RECORDANT SYLVIA PLATH<br /><em>Her bare<br />feet seem to be saying:<br />We have come so far, it is over.</em><br /><br /><br />You’re right, there’s a step<br />to have come so far,<br />not further, not before.<br /><br />ø<br /><br />Té calaixos plens de porucs silencis<br />Armaris atapeïts d'insinuacions<br /><br />El mirall el mostra a ell tot sol<br />L'aixeta pretén xuclar-lo endins<br /><br />Puja i baixa les mateixes escales<br />I cada cop és més lluny i es veu més petit<br /><br />Frega el terra per descobrir petjades fresques<br />Les que deixen els records quan s'obliden<br /><br />Dubta de si realment viu aquí<br />Al palau desert de les mil bústies<br /><br />A la fi, obre la porta i surt al carrer<br />Perquè és l'única manera de tornar a casa<br /><br />Cal seguir els camins de l'aigua -pensa-<br />Per trobar els pendents vers la mar<br /><br />ø<br /><br />Música basada en "Arabesque" de Claude Debussy<br /><br />una passa la fa el cansament<br />una passa la desorientació<br />una passa perquè fa baixada<br />una passa per rutina<br />una passa per no endevinar què<br />una passa amb l'esperança de...<br />una passa perquè en vingui una altra<br />una passa perquè ens miren<br />una passa perquè... mira...<br />una passa perquè sí<br />una passa d’influença<br />una passa de protesta<br />una passa per inèrcia<br />una passa per amor<br />una passa perquè semblava...<br />una passa d'amagat<br />una passa de costat<br />una passa pel futur<br />una passa per comptar-la<br />una passa que és intent de fuita<br />una passa per decret-llei<br />una passa de recules<br />una passa en fals<br />una passa que fa la por<br />una passa cara a la por<br />una passa dissimulada<br />una passa sobre el mar<br />una passa per seguir caminant<br />una passa per seguir<br />una passa per<br /><br />No cal que et moguis<br />que el món ja roda.</div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpHGgGAr8y8x0XrBUMBKPSPPc3jqJSa1g_epsiHHV7mudgz16vO_9b0XKm_gwFn24zCzxeOdEPt-BS0akG5Ip2rNEijw4fVHz85qL8KBz1uJBZadWkRbptxFjWiLHW5HVtNqPa0ibEYas/s1600-h/Calidoscopi08petit.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5236532324794144786" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpHGgGAr8y8x0XrBUMBKPSPPc3jqJSa1g_epsiHHV7mudgz16vO_9b0XKm_gwFn24zCzxeOdEPt-BS0akG5Ip2rNEijw4fVHz85qL8KBz1uJBZadWkRbptxFjWiLHW5HVtNqPa0ibEYas/s320/Calidoscopi08petit.jpg" border="0" /></a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5214650406289778456.post-48737894096983392662007-12-28T10:26:00.000+01:002007-12-28T10:32:31.287+01:00Paiisatges 0<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Hvd4XpvtCeHWx7-fSp8Y9qp3Mm-1uHtvWos9HtI4xYuiGyJCEZ2TRyOB8qTAFCB16c8hpbZoBqI6rJeoqyvpR_T3NGygodUeeIWn18aFuOE17JkYd5y3iFO0QWxrdGj5EOvyPx08Ddo/s1600-h/Paiisatges01.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148953637480607698" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Hvd4XpvtCeHWx7-fSp8Y9qp3Mm-1uHtvWos9HtI4xYuiGyJCEZ2TRyOB8qTAFCB16c8hpbZoBqI6rJeoqyvpR_T3NGygodUeeIWn18aFuOE17JkYd5y3iFO0QWxrdGj5EOvyPx08Ddo/s320/Paiisatges01.jpg" border="0" /></a> <span style="font-size:78%;">Foto: Càndid Miró</span><br /><br /><div><span style="font-size:180%;">paIIsatges</span><br /><br />(2a versió de Paisatges)<br /><br /><br /><br />Empúries, 15 de desembre de 2007<br /><br />Presentació:<br /><br /><br />El col·lectiu Veus neix la primavera de 2003. Els seus membres escriuen i comparteixen versos. Els presenten en lectures i escenificacions en què ells mateixos fan de rapsodes, i en les que també hi participen músics i artistes plàstics, alguns dels quals s’integren en l’estructura del col·lectiu i participen de la gènesi i preparació dels espectacles.<br />L’estiu de 2006 van presentar Paisatges del qual ara ofereixen una segona versió.<br /><br />Hi participen:<br /><strong>Gerard Carrión</strong>, textos i veu<br /><strong>Meritxell Gama</strong>, música i harpa<br /><strong>Antònia Guerrero</strong>, textos i veu<br /><strong>Ricard Julià</strong>, textos i veu<br /><strong>Càndid Miró</strong>, textos i veu<br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148953908063547362" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2Pv_vWaA9XEH9pJsI-kTgNmT9ZIgsd4Ebr99IQySyLGfClXS5nKfa7Eo6QAUxZfeaocYOTc7gUJoi6cVaC6fKzVZXY4bSCt8im0RywAPumq-oCAIJiEin5gWYcQTLaIpRyTObUOG2jVI/s320/Paiisatges02.jpg" border="0" /><br />Sovint pretenem mirar al voltant i veure el paisatge, com un decorat on provem d'assajar els nostres papers teatrals. Però en el més lleuger dels casos, nosaltres, aprenents de personatges, formem part del paisatge, indissolublement. I ell forma part indissoluble de nosaltres. </div>veushttp://www.blogger.com/profile/10959926087306732255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5214650406289778456.post-38172267370628372232007-12-28T10:21:00.000+01:002007-12-31T20:18:02.017+01:00Paiisatges 1<strong><em>Música: Greensleeves</em></strong><br /><br />“Atrapa la teva memòria del passat, atrapa-la abans que el temps es quedi clos dins les coses i tu amb elles per sempre”<br /><br />“Ara que és de nit, la Vila dorm. La natura respira i ens regala la suau cadència del seu alè. Ens acomoda en el record i ens retorna les hores que ens han vist créixer, riure, patir, madurar. Ens calma l’angúnia de saber que estem de pas, ens fa més lliures regalant-nos la seva bellesa i ens dóna la benvinguda al paratge on tot té la seva justa mesura”<br /><br />“Tot el que ens envolta és nostre, tot allò fins a on la vista arriba és de l’univers, petjades d’altres peus també agrairan que la sorra sigui calenta a l’hivern i l’herba freda a l’estiu, petjades que ploraran amb nosaltres el dol del que hem perdut, petjades que riuran cada cop que tot reneixi de nou”<br /><br />“La vida comença de nou després de la mort, després del foc, després que el temps i tu hàgiu jugat a menjar-vos un a l’altre”<br /><br /><br /><em>Intro</em><br /><br />Intro a la vida<br />paisatges de sol i sutge<br />paisatges atrapats<br />paisatges de foscor<br />paisatges de llum<br />renaixement de la natura<br />paisatges de veritat<br /><br />INÈS GUMÀ<br /><br /><br /><br /><em>Paisatges d’obaga<br /></em><br />D’obaga<br />de sutge i pols<br />de melindros<br />sense xocolata<br /><br />Incògnits<br />desolats,<br />de gelat<br />sense cirera<br /><br />Paisatges<br />Cremats<br /><br />Sense esma<br />de res<br />impostats,<br />de maduixes<br />sense nata<br /><br />Inexistents<br />sense veu<br />ni força,<br />de recuit<br />sense mel<br /><br />Paisatges<br />oblidats<br />teus<br />meus<br />despullats<br />i sols,<br />paisatges d’obaga<br /><br />INÈS GUMÀ<br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148952404824993714" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQCj8DqmwzmzcAWHv9PMgydoGNrmcikBVuFH_z8lilKMuP1rHvUlHqsXGHRMgLebl0xXb6MF3vCF2LdUEpZ7uJEIy9kCMVETV4Gx_q3ELPFtGpIWIq8Vqa9u-p2cL-op5nBaWCJ5DsG7w/s320/Paiisatges11.jpg" border="0" /><span style="font-size:78%;">Foto: Josep Pascual<br /></span><br /><br /><br /><em>Paisatges de solana<br /></em><br />Paisatges<br />de melindros<br />amb xocolata<br />de gelat de vainilla<br />amb mil cireres<br />vermelles<br />de maduixes<br />amb nata<br />de recuit a<br />mb mel<br /><br />Paisatges dolços<br />de cotó de sucre<br />de pomes amb caramel<br />de bombons farcits<br />de nous i avellanes<br /><br />Paisatges amorosits<br />per les tendres mans<br />d’una natura<br />sàvia<br />que tímidament<br />reneix<br />des de l’obaga<br />a la solana<br /><br />INÈS GUMÀ<br /><br /><br /><br /><br /><em>Terra</em><br /><span style="font-size:85%;">And if I ever lose my hands, lose my plough, lose my land,<br />Oh if I ever lose my hands, I wont have to work no more.<br />And if I ever lose my eyes, if my colours all run dry,<br />Yes if I ever lose my eyes, I wont have to cry no more.<br />CAT STEVENS Moonshadow</span><br /><br />Terra<br />per als meus peus<br />que no caminin sols<br />que no caminin debades<br />que no caminin per enlloc<br /><br />Terra<br />per als meus ulls<br />que no vegin desolació<br />que no vegin el buit<br />que no vegin l'absoluta solitud<br /><br />Terra<br />perquè sóc viu<br />que viure tingui sentit<br />que conviure tingui sentit<br />que sobreviure tingui sentit<br /><br />Terra<br />per al dia aquell<br />que la cendra es barregi amb altra pols<br />que la pluja faci fèrtil el fang<br />que el vent n'escampi llavors<br /><br />Terra<br />de tu som,<br />per tu som,<br />amb tu som,<br />som tu.<br /><br />CÀNDID MIRÓ<br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148952469249503170" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHHakMj_z0yl7xFBur7kaal0ceiU7r_sYQClyjMoeWXhxvD4LmjFZnkZxIFl9lYbGAckRTVNtL4bdMqtiqj-qetU7GOLDpxzpk6z9YG_z9CbBfd4lXTwIip_C5Vyt-ueDLeUM2oVZGvRs/s320/Paiisatges12.jpg" border="0" /><span style="font-size:78%;">Foto: Isaac Sunyer</span><br /><br />Te hablaré de una tierra<br />que acoge gentes<br />de otras partes,<br />de otros mundos,<br />de otros tiempos.<br /><br />Gentes con otras voces<br />con otras texturas<br />con otros aromas.<br /><br />Gentes que enriquecen las semillas<br />Y ensanchan el horizonte.<br /><br />Gentes con risas nuevas<br />para llenar un instante.<br /><br />Gentes con otras realidades<br />con otros temores<br />con otras heridas<br />donde reconocernos<br />y crecer compartiendo.<br /><br />ANTÒNIA GUERREROveushttp://www.blogger.com/profile/10959926087306732255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5214650406289778456.post-962118023493793112007-12-28T10:13:00.000+01:002007-12-31T20:17:29.282+01:00Paiisatges 2<div><br /><div><em>Un camí conegut<br /></em><br />El meu camí, és un camí senzill<br />és un camí petit i estret<br />que es trenca en un indret<br />i que sempre està tranquil.<br /><br />Hi ha camps d’herba verda<br />que les seves vores van pintant<br />i talls de boscos d’arbres<br />que quan el garbí bufa<br />sembla que estiguin parlant.<br /><br />Les flors efímeres<br />que d’un dia per l’altre neixen i van morint<br />li dibuixen esclats de primavera<br />al meu camí petit i senzill.<br /><br />De tant en tant<br />la pluja li renta la cara<br />com ho fa la mare amb l’infant,<br />i després el sol carinyós l’asseca<br />perquè a poc a poc es torni a anar embrutant.<br /><br />Per aquest camí que no té massa importància<br />perquè és petit i senzill<br />hi passen els pagesos, hi corren els gossos,...<br />hi juga la mainada, és un camí sense perill.<br /><br />I jo m’hi passejo vestit de sol i primavera<br />cada vegada més admirat<br />i fins i tot em bec d’un glop la vida<br />que en el meu camí petit m’està envoltant.<br /><br />RICARD JULIÀ<br /><br /><br />A tu, Garrotxa, terra aspra<br />que ofereixes al vianant<br />els més bells contrastos:<br />des dels cims alterosos<br />a les pregones fondalades,<br />dels cingles impressionants<br />als tranquils plans de pastures,<br />de les melodioses cascades<br />a les gorgues fondes i serenes,<br />de les aigües tumultuoses dels torrents<br />a les remoroses aigües dels rierols,<br />de les assolellades masies<br />-ara la majoria agonitzant silencioses-<br />a les ombrívoles boscúries<br />plenes de música i vida,<br />de les solitàries ermites<br />a les poblades valls;<br />a tu, Garrotxa,<br />que t'ofereixes generosa<br />als nostres cinc sentits,<br />amb tota plenitud,<br />et guardi Déu,<br />i als humans ens il·lumini<br />per a conservar-te intacta<br />perquè et puguin gaudir<br />les generacions futures.<br /><br />GERARD CARRIÓN<br /><br /><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148950347535658882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge-AiitkGtyQcHhKhlb_hnU0eqgL9JCbkObaXoBoZq8tYYhWMgTPAebVDiO37VOs2k3CyjxW1UyyvYkB0eEpE_kf9NGAVMu72gjDaZF0UcvDlpxTAV7NPi5I64UJndKfGHYoPomIovygw/s320/Paiisatges21.jpg" border="0" /><span style="font-size:78%;">Foto: Gerard Carrión</span><br /><br /><br /><em>Mi tierra<br /></em><br />A tí vuelvo<br />en horas de guerra<br />y de paz.<br />A ti vuelvo<br />a descansar.<br /><br />A tí vuelvo<br />en busca de identidad.<br />En tu agua<br />mi reflejo,<br />heridas bañadas en sal.<br />De ti renazco con más fuerza,<br />con más serenidad.<br /><br />Crezco entre tus piedras,<br />y me hago mujer<br />con olor a romero.<br /><br />Bajo un olivo<br />te contaré un secreto<br />y nos reiremos del miedo.<br />Ven, hasta ese lugar,<br />donde el tiempo te mece<br />y la luna se deja amar.<br /><br />Un faro ilumina deseos<br />y los sueños se dejan alcanzar.<br />Ven conmigo a ese lugar<br />que tú conoces ya.<br />Siéntete como en casa<br />y vuela como un “cormorà”.<br /><br />Entre las rocas<br />mi alma<br />te espera ya,<br />ven, déjate llevar.<br />La tramontana<br />despejará las angustias<br />y te sentirás libre como el mar.<br /><br />ANTÒNIA GUERRERO<br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148950450614874002" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2RhJF0d8R-U678Om_V1YE2FovRPGqYFIX6c2TjNo6OCq6hRPVb0TfJatlV858ibQaRtrMD931lUJMGy97sVrjRosm8SHsSuuOFbQDRDkvAx0C6QmNwfaVowXJ9JUKxxzdhjuew4F6lzQ/s320/Paiisatges22.jpg" border="0" /><span style="font-size:78%;">Foto: Josep Pascual</span><br /><br /><br /><em>Aquell dia el mar era un cartell publicitari, una fotografia ampliada i retocada, de colors vius i saturats, d'onades lascives i acollidores, amb un eslògan tan evocador com suspecte.<br /></em><br />Fit a fit a Rodes i al Cap Norfeu,<br />notant com grimpa la tramuntana,<br />com ve a buscar-me, obsessiva,<br />tenso les ales i m'enlairo una mica<br />sobre els pins més torturats<br />per la gosadia, i em vinclo avall,<br />tirat endavant, mirant com s'acosta<br />ràpidament l'escuma que bat les roques,<br />els espadats solcats de salabror<br />que van quedant just darrera meu,<br />que cauen com jo caic, a plom,<br />buscant onades, i passo fregant-les,<br />ben arran, mentre faig un crit<br />o una riallada, per explicar al vent<br />i al mar el meu goig antic,<br />mentre esquivo el rocam i em tombo a llevant,<br />i agafo una ràfega que empeny amunt,<br />altre cop, bato les ales sense esforç,<br />redreço a migjorn, i remuntant els cingles,<br />seguint altres companys que xalen com jo,<br />els saludo o els repto o simplement xisclo<br />fent veure que no els veig, i torno a ser a dalt,<br />i amb un lleuger vaivé m’acaro al capvespre<br />que s'esbardella en vermells, i ja torno a ser<br />fit a fit a Rodes i al Cap Norfeu,<br />sentint com tiba la tramuntana,<br />empegueït de mi mateix, i exultant.<br /><br />CÀNDID MIRÓ<br /><br /><br /><br />Avui escriuré un poema<br />per fer-ho obriré l’arxiu del temps<br />i et trobaré.<br /><br />Records, jocs i enyorances<br />vindran davant meu<br />i no ploraré.<br /><br />Tampoc les rialles trencaran silenci<br />omplint la casa amb passats presents.<br /><br />Ni paraules, ni històries tendres<br />només sal, sol i cendres.<br /><br />Les teves onades<br />les meves arenes.<br /><br />Tu i jo, mar.<br /><br />Sols, sense misèries,<br />vull dir-t’ho amb senzillesa<br />mar –intensa vida!–<br />t’estimaré.<br /><br />RICARD JULIÀ<br /><br /><br /><br /><br /><em>No te pienso<br /></em><br />No te pienso<br />No te recuerdo<br />No te olvido<br />-¡Dios mío, cómo me miento!<br />-¡Dios mío, cuánto te he mentido!<br /><br />RICARD JULIÀ<br /><br /><br /><br /><br /><br /><em>Cosas pequeñas<br /></em><br />Ven a l’empordà.<br />Allí te espero,<br />mirando las medas.<br /><br />Si sopla la tramontana,<br />me soltaré la melena.<br /><br />Volarán las cenizas<br />por encima de nuestras cabezas.<br /><br />Correremos por el mar,<br />riéndonos de nuestras huellas.<br />Subiremos al montgrí<br />a ver las cosas pequeñas.<br /><br />Te amaré para siempre,<br />murmura ella.<br /><br />ANTÒNIA GUERRERO<br /><br /><br /><br /><br /><br /><em>Aquell dia el mar era la paleta d’un pintor obsessionat amb els blaus. O potser ja era el quadre enllestit, totalment cobert de franges blavoses, i esquitxos i taques i punts de totes les tonalitats sabudes, i encara de les que estan per descobrir. </em></div><div><br /></div><em><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148950553694089122" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-vLnfB6kImTGwZnbp7pceY31Z0W6_nkbjK8fGKWYhS8urPy9NWgpLYr6d1r1pr1LtcRf8AyZqlDGd6caAojMrKxJ95g6E-j7lwRh5dNA1SC1U3hyphenhyphenwf-iB72hUqzw48OiUWgzREsK5VEI/s320/Paiisatges23.jpg" border="0" /></em><span style="font-size:78%;">Foto: Josep Pascual</span><br /><br />Sé que recordar-te, en un dia lànguid, no és gaire homenatge,<br />ni pensar com era tot, i com és ara, i amb què t’hem allunyat,<br />ni concloure que les sequeres són fruit de la teva cendra<br />que amb llàgrima seca vam llançar al mar on ens banyem a l’estiu;<br />d’aleshores ençà mengem el peix en capficat silenci;<br />no cal buscar qui ocupa aquell espai immens que era ben teu,<br />qui crida i esgaripa per colgar la teva riallada esborrant-se,<br />qui, sense saber-ho, n’ha heretat la miopia i la visió penetrant,<br />la teva intolerància extrema i la teva comprensió sense mida;<br />sé que enyorar-te és un luxe solitari, pèrdua de temps imprescindible<br />per a tantes i tantes coses dels vius, que venim a tu, d’esquenes.<br /><br />CÀNDID MIRÓ<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Paisatge de tristesa<br /><br />Paisatge de tristesa<br />el record del teu cos.<br />M’acompanyen les bruixes<br />en aquesta travessa de dol.<br /><br />El cel es lleva serè<br />i el mar ple de pols.<br />Les illes, com sempre,<br />són confidents amables<br />dels meus pensaments.<br /><br />Paisatge de tristesa<br />el record dels teus ulls.<br />Em deixaré portar pel dolç plaer<br />d'enyorar sense voler,<br />passejant per l’arbreda de la infància<br />estan caient les fulles de l’avui<br />i tot és aigua en els teus ulls.<br /><br />ANTÒNIA GUERREROveushttp://www.blogger.com/profile/10959926087306732255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5214650406289778456.post-43604751226444597352007-12-28T10:09:00.000+01:002007-12-28T10:13:17.907+01:00Paiisatges 3<div><em>El pocavergonya</em><br /><br />Com una flaire<br />perduda pels temps<br />voldria romandre<br />prop de pedres velles<br />lluent de llum d’estels<br />fornicar en la negror<br />de les nits que foren meves.<br />No estaria heroi<br />de rondalla ni llegenda,<br />no em cantaria cap joglar<br />ni fóra campió valent<br />d’hermosa i dolça princesa.<br />Més aviat lladragot<br />d’hostal brut i antic<br />company dels ratolins<br />els millors veïns<br />del regne de les clavegueres.<br />El sarró no massa ple<br />que la fam empeny,<br />-i sovint molt bé– les idees,<br />les cames per dansar<br />i mans i dits<br />per acaronar els pits<br />i el que calgui<br />de totes les femelles.<br />De Déu, més val<br />no parlar-ne gaire<br />i si fer-ho cal<br />que sia pregant<br />i encara que poso<br />ciri a Sant Antoni<br />el meu esguard<br />l’estima el dimoni<br />que sempre acaba guanyant.<br />Per tot això<br />potser que de feliç<br />no en sia tot<br />el que hauria de ser,<br />però de content<br />i enamorat de la vida<br />cerqueu-ne un altre<br />i veureu que us és<br />difícil d’omplir l’esquer.<br />Senyors i senyoretes,<br />joves i cavallers,<br />que la sort<br />us doni el que calgui<br />i a mi, si és possible,<br />algun diner.<br />-Com una flaire perduda pels temps-<br /><br />RICARD JULIÀ<br /><br /><br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148949041865600882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu8-nbfpHGbDG62-dgPqDFeqf74kngyZNY5hTeg9MCPzWBF_kAmrm5IhvgdbjseJihyphenhyphenO9eQHOVPsB9X6JaKxSfBnfVcCmw0iwgcN2Nyejd09EjU8ccg2qmpDH03em-0UgSIeaqJ4jr3R8/s320/Paiisatges31.jpg" border="0" /><span style="font-size:78%;">Foto: Josep Pascual</span><br /><br /><br />Desamor, soledad<br />por el camino<br />he vivido.<br /><br />Con el aroma<br />de la pasión<br />me he perdido.<br /><br />Siéntate a mi lado<br />y deja que te cuente<br />historias que no he vivido.<br /><br />Inventaré para ti<br />un castillo<br />que mira al mar,<br />con cuatro torres<br />donde el cielo tocar.<br /><br />Envuelto en colores<br />el castillo está triste,<br />no puede besar a las islas<br />ni mandarles un manojo de flores.<br /><br />Invocará a la tramontana<br />que venga a llenar su soledad,<br />y romero y tomillo<br />lleve hasta el mar.<br /><br />Ya de noche,<br />charlará con la luna<br />y al ritmo de las olas<br />se dormirá.<br /><br />ANTÒNIA GUERRERO<br /><br /><br /><br /><br /><em>Esbozo para una vieja estación</em><br /><br />Frío de joven otoño<br />aún no vencido por veterano invierno<br />Viento de largo recorrido<br />único ocupante de la sala de espera.<br />Tristeza de anden vacío<br />a la caza de un tren que nunca llega<br />Cantina de mostrador derrotado<br />en el combate con la caña de cerveza<br />Equipo local retenido<br />en descolorida fotografía<br />de allá, por los años cuarenta.<br />Luz verde de paso<br />cambio de agujas – por si acaso<br />luz roja de !Alto!<br />Siempre conviene un buen centinela<br />Humedad en los servicios<br />nunca fluye el agua<br />en grifos ni cisternas<br />Papelera hambrienta de recogida<br />arbolillos decorando el escenario<br />en la estación de antes de la guerra.<br />Colilla pegada a los labios<br />con destino a vía muerta<br />Pasos sin ruido ni silencio<br />lápidas sin nombre, bancos de piedra<br />Siempre hay un tren adjudicado<br />que nunca sale a su hora<br />pero siempre llega.<br /><br />RICARD JULIÀ<br /><br /><br /><em>L’Albera</em><br /><br />Sempre tindré<br />en un racó<br />guardat<br />aquella caixeta<br />amb un bri de farigola<br />tallat un dia de sol<br />a prop del mar<br />damunt d’un cim<br />amb el Montgrí<br />de teló de fons<br />d’aquell magnífic<br />escenari<br /><br />Sempre tindré<br />dins aquell llibre<br />tan llegit<br />un conillet rosa<br />trobat un capvespre<br />molt abans de Sant Joan<br />quan ni tant sols<br />sabia que la vida<br />ens portaria altre cop<br />a retrobar-nos<br />avui,<br />aquesta nit,<br />encara.<br /><br />INÈS GUMÀ </div>veushttp://www.blogger.com/profile/10959926087306732255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5214650406289778456.post-21160409539604909902007-12-28T10:03:00.000+01:002008-02-01T23:33:28.523+01:00Paiisatges 4<em>Riu</em><br /><br />Aigües que veniu de lluny<br />a la plana del Montgrí fent estada,<br />des del murmuri suau<br />crideu la Mediterrània.<br /><br />Aigües que dolçament<br />bressoleu joncs i saules,<br />si de nit reflectiu lluna i estels,<br />de bon matí sou mirall de fades.<br /><br />Aigües que porteu la vida<br />escampant-la per vores i marges,<br />calmeu el neguit de la set<br />que m'està rossegant l'ànima.<br /><br />Aigües que un dia passejareu<br />la que sia darrera ullada,<br />humitegeu la terra que em cobreixi...<br />com un primer bes de la mare.<br /><br />RICARD JULIÀ<br /><br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148947542922014546" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwk9TrNn4dvLn-2t7tIEglVZO8MeONka243Ur3Xx5khH9kflvu3-5YLqUalL1u-2OoC2uTOg6Kh83zV7KLJb0w47BHplSqmrdSL8sxbE6Vuly2IgtFexY_VmT5XPMB56zRNiMWaocQRzo/s320/paiisatges41.jpg" border="0" /> <span style="font-size:78%;">Foto: Josep Pascual<br /></span><br /><br /><br />La discreta llum<br />del dia que comença<br />es filtra minuciosament<br />entremig dels canyissars<br /><br />Una boirina espessa<br />s'aixeca a un pam de l'aigua<br />com un vel delicat<br />de tendresa<br /><br />...<br /><br />Cruix de fulles seques,<br />olor dels marges humits,<br />ombreig de records<br />mentre vorejo el riu.<br /><br />Miro enlaire,<br />un ocell perfila la sublim solitud<br />tímidament tenyida<br />de roig i lila<br /><br />...i així, a poc a poc<br />s'esvaeix<br />la lànguida tristor<br />d'un dia gris<br /><br />INÈS GUMÀ<br /><br /><br />Sanefes de miralls<br />em retornen<br />la teva imatge<br />i la meva.<br /><br />El record es transforma<br />i la vida ens estova<br /><br />Com més visc,<br />més certesa tinc del meu finir,<br />malgrat el mar s'amagui<br />darrera la boira<br />d'aquest present<br />i quedi lluny<br />i només s'insinuï<br />en aquesta corba<br />retallada amb canyes<br />que se serven dretes<br />en contra del vent<br />que les empeny<br />a una banda i una altra<br />de l'aigua<br />persevera en el seu recorregut<br />incessant<br />ininterrompuda<br />sostinguda<br />en aquesta minúscula<br />partícula de temps i espai...<br /><br />Sanefes de mirall<br />em retornen<br />la teva imatge<br />i la meva.<br /><br />El record es transforma<br />i la vida ens estova.<br /><br />ANTÒNIA GUERRERO<br /><br /><br /><br />Sec, ran de riba, però no sol del tot, m'acompanya un petit càrrec de consciència, tanta feina com tinc, i heus-me aquí, desvagat com un rendista.<br /><br />Miro el lent fluir de l'aigua, vés quin tòpic, mirant les guspires que s'encenen i s'apaguen a la superfície, però hi ha alguna cosa més enllà, alguna irregularitat en el corrent, senyals frustrats de remolins antics, intents no confirmats de revoltes, potser senzills principis de la física quàntica, potser complexa vida interior, potser...<br /><br />Reviso indicis, el reflex trencat i sinuós de la pell del riu, àlbers i canyissos que es contorsionen, núvols que van i vénen en ells mateixos, psicodèlia rural, un xic insana, repetitiva, hipnotisme casolà.<br /><br />I al cap de no-res ja no em puc treure del cap que aquest fluïd agònic, que aquesta paleta aigualida de verds, grisos i marrons, que... que em vol dir alguna cosa. Alguna cosa que no entenc. Potser perquè el brogit proper de la mar de fons és més insistent. Potser perquè el riu fa servir un llenguatge elaboradíssimament simple per a algú com jo, amb tanta feina i amb el corresponent càrrec de consciència.<br /><br />M'aixeco, ran de riba, i abans de tornar a la tanta feina, acompanyo el corrent pel sorral on desguassa amb dificultats, davant d'un mar ximplet i irritable. Sóc testimoni d'un inquietant emmudiment.<br /><br />CÀNDID MIRÓ<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />A l’horitzó dels meus ulls<br />la teva silueta dibuixada,<br />com un miratge,<br />com una fita,<br />com un somni.<br /><br />El foc et va cremar<br />i mil espurnes en les meves ninetes,<br />com una tortura,<br />com una amputació,<br />com un càstig injust.<br /><br />Avui et veig renéixer.<br />Músiques en les meves orelles<br />composen un nou paisatge<br />on venir-te a retrobar,<br />com un regal,<br />com una esperança,<br />com una vida.<br /><br />ANTÒNIA GUERRERO<br /><br /><br /><br /><br />Ni les nits<br />Ni les llums<br />Tampoc els estels<br />Cap dels ensurts<br />que travessen vides i morts<br />No hi fan res de bo<br />les branques seques<br />d'arbres del bosc<br />No llueixen cintes i colors<br />les històries envellides<br />darrera les tanques<br />d'un malfarcit rebost<br />Les bruixes són fugides<br />a contrades sense inquisidors<br />Els fets de la vida<br />ja no lliguen amors<br />Ai! Les càntigues antigues!<br />On han anat els trobadors?<br />Les dalles seguen homes<br />Camps de batalla<br />sagnants records<br />Vull flors esquerdant-me<br />suaument la mirada<br />Pau i treva pels perdedors.<br /><br />RICARD JULIÀ<br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148948200052010850" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY5Vn5h_v35_ZXJd8p_iZyGUpzKkyN4w606K_Sld_jVPyYyTjSkKNcKtW-ax1bBxEzn_XMER_-wD-86fqZHjKWHon8Pf-QpSDeWHx4b9ZscOdakLZuiLQqBNT1v5miy9wGy0q-jb7Snr4/s320/paiisatges42.jpg" border="0" /> <span style="font-size:78%;">Foto: Josep Pascual<br /></span><br /><em>Montgrí</em><br /><br />Si tu no hi fossis<br />deixaria de mirar enlaire.<br /><br />Cap pinzell pintaria la paret<br />de la meva ànima de gris.<br /><br />Cau del duc avall<br />Llisquen les imatges estimades.<br /><br />Pel pedrigolet<br />saltironegen els meus somnis,<br />fins arribar a la falda,<br />on els peus descalços<br />fan camí.<br /><br />*************************<br /><br />A ti llegué de una tierra lejana,<br />cuna de vinos.<br />El castillo donde inventar fábulas<br />pusiste en mi camino.<br /><br />El mar donde renacer<br />de una muerte repentina<br />cumplió su destino.<br /><br />Los cerezos donde subir a merendar<br />fueron buenos amigos.<br /><br />Cómo no amarte,<br />tierra mía,<br />tierra hermosa,<br />cómo no añorarte.<br />La canción de tu naturaleza<br />es mi único himno.veushttp://www.blogger.com/profile/10959926087306732255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5214650406289778456.post-64382846900425293372007-12-28T09:55:00.000+01:002007-12-28T10:33:54.209+01:00Paiisatges 5<div><em>Poema en pedra seca</em> </div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148946078338166562" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="246" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNmwWasljr8SClASNRVSym25gen7_ztqC4JFIQ4YzkX8xYv0j0lbpQh6ifFvblhnvLIwYYqmZqKVyhNuAS4mr8QdPb-M_kiMYlWwP8yj4kW5_9X5JLO-NXjLEKJvU9PyybNhqjbWnEE3Q/s320/PoemaPedraSeca.jpg" width="365" border="0" /><br /><div></div><br /><div>CÀNDID MIRÓ</div><br /><br /><br /><div><br /><em>Montgrí cremat<br /></em><br />Recuerdo siniestro<br />quisiera borrarte,<br />por más que muero<br />siempre sobrevivo.<br /><br />Pequeñas muertes<br />en cada transición,<br />lo que fuimos,<br />lo que somos<br />y lo que seremos.<br />Quevedo lo dijo mejor,<br />a mí me duele la ignorancia,<br />me mata la nostalgia<br />y me entierra la distancia.<br />Me resucita, por suerte, la dicha<br />de saberme roble,<br />piedra y mar.<br />...Y el viento<br />que no se rinde jamás.<br /><br />ANTÒNIA GUERRERO<br /><br /><br /><br /><br /><em>Quan torni la Primavera<br /></em><br />Quan torni a venir la Primavera<br />potser ja no em trobarà al món.<br />Ara em plauria de creure que la Primavera és una persona<br />per tal de poder suposar que plorarà<br />en veient que ha perdut el seu únic amic.<br />La Primavera, però, ni tan sols no és una cosa:<br />és una manera de dir.<br />Tampoc les flors no tornen, ni les fulles verdes.<br />Hi ha noves flors, noves fulles verdes.<br />Hi ha d’altres dies suaus.<br />Res no torna, res no es repeteix, car tot és real.<br /><br />FERNANDO PESSOA<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148946288791564082" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijVevDwKxOYX76Mpj3dxeeUV_-8hWlZiPTzcJBpxNNVC43CcZyOJMMK2zniGdyxn0ImYtjZ-SLtvWhi1a1v2iDN3De42IBSF0gnaOBvM8TXj-LHl_G4LEVwLcu1k5Eq0uJfYWYMQGv4gc/s320/Paiisatges52.jpg" border="0" /><br /><br /><br /><br />músicas antiguas<br />trozos de nuestro pasado<br />identidades que ya no existen<br />metamorfosis del alma<br />imágenes difuminadas<br />ya no somos aquél ser<br />pero sí lo seguimos siendo<br />take me away<br />I believe in you<br />miro al cielo<br />estrellas en lo alto,<br />me falta el montgrí<br />o las medas<br />irrumpiendo en el horizonte<br />sin permiso,<br />sin vergüenza,<br />con la insolencia de su dulce belleza<br />come and take me away<br />so where are you now?<br /><br />ANTÒNIA GUERRERO<br /><br /><br /><br /><em>Where is the answer</em><br /><br /><br />Voldria pensar<br />que tota absència dol<br />que tot mal passa<br />i que la natura morta<br />només existeix en els quadres<br /><br />Voldria pensar<br />que això existeix<br />que els colors són reals<br />que res s’ha perdut<br />en aquest vaivé<br />poc concís<br />del subconscient<br />dels homes.<br /><br />Voldria pensar<br />que si el Montgrí<br />ha tornat a viure<br />es perquè a dins<br />hi viu un geni genial<br />regenerador de vida<br />dador expert<br />de totes les mancances.<br /><br />Voldria pensar que<br />aquest blau cel<br />és blau cel<br />i no turquesa,<br />un blau indecís<br />barrejat amb<br />un blanc d’una<br />finor extrema.<br /><br />Voldria pensar<br />que aquesta flor<br />delicadament posada<br />sobre la tela<br />és un lliri violeta<br />i no només un dibuix<br />pintat<br />estàtic<br />sense olor<br />que té el do<br />d’enamorar-me<br />cada cop que el miro.<br /><br />Voldria pensar que<br />si pujo al castell<br />amb aquesta flor<br />viuré l’etern<br />paradigma<br />que és<br />sentir<br />o no sentir ?<br /><br />That is the question<br />and there is no answer.<br /><br />INÈS GUMÀ<br /></div><em></em><em><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148946447705354050" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaZmrmIs7l-LMZJTApkonWJJ2fxqPHhoAs0HecoexNClxBHu_2XqxieTMSMBy79E4Q8tQLLqMZWK2porlXRK7AKGlE9RBhvP8jL8lTvXtvfj1TONNP6lG-oqDUpDAYEHpYHURSkHb-WZc/s320/Paiisatges53.jpg" border="0" /></em>veushttp://www.blogger.com/profile/10959926087306732255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5214650406289778456.post-22494500119813115492007-12-28T09:45:00.000+01:002007-12-28T09:54:36.003+01:00Paiisatges 6<em>Postal </em><br /><br />Rerafons de serralada:<br />¿enciclopèdia en pedra<br />o pressupost per a túnels<br /><br />Estenedor ple de núvols<br />¿vella esperança de pluges<br />o toxicitat de l'aire?<br /><br />Forests que encara floreixen:<br />¿antiga farga del clima<br />o estoc de paper in situ?<br /><br />Camps de conreu a la plana:<br />¿senyals de supervivència<br />o d'experiments transgènics?<br /><br />Lleu pendent amb la tartera:<br />¿bucòlica passejada<br />o estació alpina en projecte?<br /><br />Llogaret que s'agombola:<br />¿darrera reserva indígena<br />o urbanites de vacances?<br /><br />I el rierol que travessa:<br />¿hàbitat que engendra vida<br />o inici de claveguera?<br /><br />Postal posada a la venda:<br />¿imatge perquè es recordi<br />o record a imaginar-se?<br /><br />CÀNDID MIRÓ<br /><br /><br /><br /><em>Generous land</em><br /><br />Tierra generosa<br />que tratamos con avaricia.<br />Diseñamos tus montes<br />con parques acuáticos.<br />Nos metemos en tu mar<br />y lo violamos.<br /><br />La meca del turismo:<br />pasen y vean,<br />árboles quemados o talados,<br />montañas que se derrumban,<br />muros que las levantan,<br />mares con tesoros de poliuretano,<br />fondos marinos con anclas quemados,<br />autopistas hasta las islas,<br />submarinos donde ver submarinistas,<br />gaviotas políglotas, peces saturados.<br />Pasen y vean<br />y no se olviden de volver.<br /><br />Negocio turístico,<br />de algo hay que comer.<br />Nadie lo niega,<br />seguro que hay otra manera.<br /><br />Tierra generosa<br />que tratamos con avaricia,<br />pronto tus entrañas<br />serán de cemento<br />y tus frutos se pudrirán<br />(incluidos nosotros).<br /><br />ANTÒNIA GUERRERO<br /><br /><br /><em>Aquell dia el mar era un gran desert, immens, amb muntanyes de pols batudes pel vent, amb tempestes de sorra i de petjades esborrades, un desert d'arenes movedisses i miratges desesperats... un desert tan bell com implacable.<br /></em><br />Palestins i israelians s’estan matant,<br />i passo pàgina, indiferent, (no m’afecta),<br />nous casos de violència domèstica,<br />i passo pàgina, indiferent, (no m’afecta),<br />moviments migratoris tocant el suïcidi,<br />i passo pàgina, indiferent, (no m’afecta),<br />descobreixen més maneres d'explotar els pobres,<br />i passo pàgina, indiferent, (no m’afecta),<br />espècies que desapareixen vertiginosament,<br />i passo pàgina, indiferent, (no m'afecta),<br />la història i la cultura són un saldo,<br />i passo pàgina, indiferent, (no m'afecta),<br />arribo al full de les necrològiques,<br />i miro si ja hi ha el meu nom (per si m'afecta).<br /><br />CÀNDID MIRÓ<br /><br /><br /><div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148943548602429170" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTJqD7_wDwDWyDvUj9N5BazTj6poMuru61SueepDkR7ied-Z7PqIe_DZnYv0cFsBnAE14L6YMcEbkHc_L0QA-DuDB3uRUgYGM86ImGaNUR-Vcg9UgkGN4Pw8hQl9Ta2-_mGqOFyBsIn1s/s320/Paiisatges61.jpg" border="0" /> </div><div><span style="font-size:78%;">Foto: Gerard Carrión</span></div><div><span style="font-size:78%;"></span><br /><em>Tres corbs marins<br /></em><br />Damunt la roca<br />miren pensatius<br />com vénen les onades<br />i a cada rebuig<br />es concentren més<br />i més i més<br />encara<br />fins que<br />un es gira<br />s’espolsa amb el bec<br />les plomes,<br />l’altre se’l mira<br />mentre<br />el tercer<br />pensatiu<br />segueix<br />el moviment<br />de l’aigua<br /><br />A la roca del costat<br />corb solitari<br />es capfica<br />amb el per què<br />ell està sol<br />i mira<br />i mira<br />i mira<br />com el mar<br />s’acosta<br />es trenca<br />l’esquitxa<br />i al final<br />li ofereix la possibilitat<br />d’endinsar-se<br />en el quid de la qüestió :<br /><br />–Sol o no sol?<br /><br />Es capbussa<br />dos o tres segons<br />bat les ales<br />mulla els altres<br />que aliens a tot<br />segueixen al seu aire.<br /><br />Després de tanta<br />indiferència salada,<br />la resposta és ben clara,<br />capcirós s’enfila sol<br />damunt la roca<br />blanquinosa i foradada.<br /><br />Després d’un llarg silenci<br /><br />Els del costat se’l miren<br />emprenen el vol,<br />i hop!<br />ara ja són quatre<br />els corbs marins<br />que damunt la roca<br />miren pensatius<br />el vaivé<br />d’un blau gronxador<br />de solituds imaginàries.<br /><br />INÈS GUMÀ<br /><br /><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148943737580990210" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXZ2sbmwCWLPfsV8Ki2mkPLuFmsoTHXubzsx8W-jCU6DSzTfMkMHQ974veIZzrl0RS6M9-NmU1oENoNs2vnFrDhzvTxJS7BmtvB7Gp1LRa7YhLMAQg01wva0swL8noZbDumZkUg6ZPv68/s320/Paiisatges62.jpg" border="0" /><br /><span style="font-size:78%;">Foto: Càndid Miró</span><br /><br /><br /><br />Si s’aturés el temps<br />i nord i sud es capgiressin,<br />¿on cercaríem l’horitzó?<br /><br />Si s’aturés el sol,<br />ombres immòbils ja per sempre,<br />¿quan trobaríem un repòs?<br /><br />Si s’aturés el mar<br />com un oblit sedimentant-se,<br />¿bategarien nostres cors?<br /><br />Si s’aturés el vent<br />i l’aire fos un mur de vidre<br />¿de què ompliríem els pulmons?<br /><br />Si s’aturés la gent,<br />Fràgils estàtues de sal,<br />¿ja quin sentit tindria el món?<br /><br />CÀNDID MIRÓ<br /><br /><br />Llavors, quan la llum ens faci ser llum<br />i el viatge ens porti lluny, a l’infinit<br />tot paisatge serà un de sol<br />i el temps ens farà seus<br /><br />RICARD JULIÀ <div> </div><div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5148943905084714770" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioKYRQQ87gpLJ24MYfc0IqCF3fdtRTFBWIz7Jm1yrt0UOcNeNGWw3q-KV9AnXU5qhjJ_qkennHMhrWN6jtcc2fK2Gt_S2kDwDpVDSkKVVP53oStO6ah_d3I4STHltCGyFNbLA5YyYPl5c/s320/Paiisatges63.jpg" border="0" /></div><div><span style="font-size:78%;">Foto: Josep Pascual</span></div>veushttp://www.blogger.com/profile/10959926087306732255noreply@blogger.com0