divendres, 28 de desembre del 2007

Paiisatges 3

El pocavergonya

Com una flaire
perduda pels temps
voldria romandre
prop de pedres velles
lluent de llum d’estels
fornicar en la negror
de les nits que foren meves.
No estaria heroi
de rondalla ni llegenda,
no em cantaria cap joglar
ni fóra campió valent
d’hermosa i dolça princesa.
Més aviat lladragot
d’hostal brut i antic
company dels ratolins
els millors veïns
del regne de les clavegueres.
El sarró no massa ple
que la fam empeny,
-i sovint molt bé– les idees,
les cames per dansar
i mans i dits
per acaronar els pits
i el que calgui
de totes les femelles.
De Déu, més val
no parlar-ne gaire
i si fer-ho cal
que sia pregant
i encara que poso
ciri a Sant Antoni
el meu esguard
l’estima el dimoni
que sempre acaba guanyant.
Per tot això
potser que de feliç
no en sia tot
el que hauria de ser,
però de content
i enamorat de la vida
cerqueu-ne un altre
i veureu que us és
difícil d’omplir l’esquer.
Senyors i senyoretes,
joves i cavallers,
que la sort
us doni el que calgui
i a mi, si és possible,
algun diner.
-Com una flaire perduda pels temps-

RICARD JULIÀ




Foto: Josep Pascual


Desamor, soledad
por el camino
he vivido.

Con el aroma
de la pasión
me he perdido.

Siéntate a mi lado
y deja que te cuente
historias que no he vivido.

Inventaré para ti
un castillo
que mira al mar,
con cuatro torres
donde el cielo tocar.

Envuelto en colores
el castillo está triste,
no puede besar a las islas
ni mandarles un manojo de flores.

Invocará a la tramontana
que venga a llenar su soledad,
y romero y tomillo
lleve hasta el mar.

Ya de noche,
charlará con la luna
y al ritmo de las olas
se dormirá.

ANTÒNIA GUERRERO




Esbozo para una vieja estación

Frío de joven otoño
aún no vencido por veterano invierno
Viento de largo recorrido
único ocupante de la sala de espera.
Tristeza de anden vacío
a la caza de un tren que nunca llega
Cantina de mostrador derrotado
en el combate con la caña de cerveza
Equipo local retenido
en descolorida fotografía
de allá, por los años cuarenta.
Luz verde de paso
cambio de agujas – por si acaso
luz roja de !Alto!
Siempre conviene un buen centinela
Humedad en los servicios
nunca fluye el agua
en grifos ni cisternas
Papelera hambrienta de recogida
arbolillos decorando el escenario
en la estación de antes de la guerra.
Colilla pegada a los labios
con destino a vía muerta
Pasos sin ruido ni silencio
lápidas sin nombre, bancos de piedra
Siempre hay un tren adjudicado
que nunca sale a su hora
pero siempre llega.

RICARD JULIÀ


L’Albera

Sempre tindré
en un racó
guardat
aquella caixeta
amb un bri de farigola
tallat un dia de sol
a prop del mar
damunt d’un cim
amb el Montgrí
de teló de fons
d’aquell magnífic
escenari

Sempre tindré
dins aquell llibre
tan llegit
un conillet rosa
trobat un capvespre
molt abans de Sant Joan
quan ni tant sols
sabia que la vida
ens portaria altre cop
a retrobar-nos
avui,
aquesta nit,
encara.

INÈS GUMÀ