Paiisatges 1

Música: Greensleeves

“Atrapa la teva memòria del passat, atrapa-la abans que el temps es quedi clos dins les coses i tu amb elles per sempre”

“Ara que és de nit, la Vila dorm. La natura respira i ens regala la suau cadència del seu alè. Ens acomoda en el record i ens retorna les hores que ens han vist créixer, riure, patir, madurar. Ens calma l’angúnia de saber que estem de pas, ens fa més lliures regalant-nos la seva bellesa i ens dóna la benvinguda al paratge on tot té la seva justa mesura”

“Tot el que ens envolta és nostre, tot allò fins a on la vista arriba és de l’univers, petjades d’altres peus també agrairan que la sorra sigui calenta a l’hivern i l’herba freda a l’estiu, petjades que ploraran amb nosaltres el dol del que hem perdut, petjades que riuran cada cop que tot reneixi de nou”

“La vida comença de nou després de la mort, després del foc, després que el temps i tu hàgiu jugat a menjar-vos un a l’altre”


Intro

Intro a la vida
paisatges de sol i sutge
paisatges atrapats
paisatges de foscor
paisatges de llum
renaixement de la natura
paisatges de veritat

INÈS GUMÀ



Paisatges d’obaga

D’obaga
de sutge i pols
de melindros
sense xocolata

Incògnits
desolats,
de gelat
sense cirera

Paisatges
Cremats

Sense esma
de res
impostats,
de maduixes
sense nata

Inexistents
sense veu
ni força,
de recuit
sense mel

Paisatges
oblidats
teus
meus
despullats
i sols,
paisatges d’obaga

INÈS GUMÀ


Foto: Josep Pascual



Paisatges de solana

Paisatges
de melindros
amb xocolata
de gelat de vainilla
amb mil cireres
vermelles
de maduixes
amb nata
de recuit a
mb mel

Paisatges dolços
de cotó de sucre
de pomes amb caramel
de bombons farcits
de nous i avellanes

Paisatges amorosits
per les tendres mans
d’una natura
sàvia
que tímidament
reneix
des de l’obaga
a la solana

INÈS GUMÀ




Terra
And if I ever lose my hands, lose my plough, lose my land,
Oh if I ever lose my hands, I wont have to work no more.
And if I ever lose my eyes, if my colours all run dry,
Yes if I ever lose my eyes, I wont have to cry no more.
CAT STEVENS Moonshadow

Terra
per als meus peus
que no caminin sols
que no caminin debades
que no caminin per enlloc

Terra
per als meus ulls
que no vegin desolació
que no vegin el buit
que no vegin l'absoluta solitud

Terra
perquè sóc viu
que viure tingui sentit
que conviure tingui sentit
que sobreviure tingui sentit

Terra
per al dia aquell
que la cendra es barregi amb altra pols
que la pluja faci fèrtil el fang
que el vent n'escampi llavors

Terra
de tu som,
per tu som,
amb tu som,
som tu.

CÀNDID MIRÓ
Foto: Isaac Sunyer

Te hablaré de una tierra
que acoge gentes
de otras partes,
de otros mundos,
de otros tiempos.

Gentes con otras voces
con otras texturas
con otros aromas.

Gentes que enriquecen las semillas
Y ensanchan el horizonte.

Gentes con risas nuevas
para llenar un instante.

Gentes con otras realidades
con otros temores
con otras heridas
donde reconocernos
y crecer compartiendo.

ANTÒNIA GUERRERO