diumenge, 1 de juny de 2008

Calaix de Veus

Es va presentar a Girona (dins la programació de Fulles de Tots els Temps) un petit espectacle amb el següent contingut:


CALAIX DE VEUS

Només te'n sortiràs tu
d'aquest desgavell
Lluny de passar pàgina
obro la caixa de música
que guardo curosament
dins el calaix dels mals endreços

IG

MÚSICA DE LA CAPSA DE MÚSICA


ESCALA DE NOTES PERDUDES
EN UN CEL ENFOSQUIT PEL FUM

DÓ- na’m la mà, doncs tinc por
RE- staura’m l’ànima del trencadís
MI- ra’m ben a dins, sóc de vidre
FA- temps que el desert ha perdut els límits
SOL- itud sense espai per a veure-la
LA- música dels déus –silents
SI- bil•linament
DÓ- na el darrer cop de destral.

RJ


Deso la veu al calaix
per si algun cop l’he de menester.

Ja sé que s’hi pot fer malbé
i quedar-me’n sense.

No podria deixar missatges a mòbils
ni dir-li més mentides al polígraf de la tele.

Deso la veu al calaix
i faig oposicions a mut.

Ja sé que puc oblidar on l’he deixat
i no recuperar-la mai més.

No podria concursar al Pasapalabra ni al Bocamoll
ni participar en més recitals de poesia.

Deso la veu al calaix
mentre no tingui res a dir.

CM

MILONGA(MA)


DES DE LLUNY

Ja no hi haurà res més llunyà
que la teva imatge
esquinçada a l’altre banda
d’un mirall.
Només els ametllers tendres
podrien disfressar-la de primavera.
Tot i així la mentida
no podria mercadejar amb la realitat.

Ets a taula i esmicoles
les engrunes de pa
amb uns dits que en seu ball
dissimulen la seva tremolor.

No saps què fer
per capgirar el camí
que mai no tornarà.
Els records van i vénen
volent retenir-ho tot.

Malgrat hi ha gavines
i blats madurs
saps molt bé
que qualsevol corriol
s’adreça cap a la mort.

RJ

Veus de lluny
Voci d'amore
Sweet voices
"Foní a po tin cardiá"
Voces secretas
Voix d'ailleurs
Voix d'outretombe
Voces silencioasa
"Krimeni foní"
Voices from blod
Voci costretti
Veus alliberades de mort

IG

D'amor i dolces són les veus del cor
amagades de secrets al més enllà

De sang i silencis son les veus d'ultratomba
ofegades i lliures de mort per esgotamet
d'unes paraules ja sense cos

Dissenyo un mecanisme estratègic
per fer traduccions simultànies
i així
deixar constància del meu pas per
la teva la tua
la meva i dikimou
la nostra la nuestra
la vostra la votre
la seva their
vida
vie
zoí
vita
vida
life

IG


CONTINE D’ETÉ (MA)

sortir de dins
morir per fora
transformar l’hàbit
canviar-se el jersei
aclarir la mirada
eixugar-se l’ànima
remoure la saba
rentar les penes
amb sabó de tendresa
mirar-te i reconèixe’t

AG


Tinc una aranya a la mà.
Minuciosament escorcolla
porus, pigues, restes de sal
A poc a poc puja cos amunt
i en arribar al coll em succiona.

Tot i que Batman és el meu heroi
ara sóc una dóna aranya i
minuciosament escorcollo
porus, pigues, restes de sal.

IG


No ho diria ningú:
ni un sec ni una línia a la pell
ni un pom ni una maneta
tampoc cap pista
cap etiqueta del seu contingut
cap detall cap senyal cap indici.
Si no fos que en Salvador ho demostrà a bastament
no ho diria ningú
que aquí s’hi amaga un calaix.

CM

Les mans.
Només em queden les mans.
Aquestes mans que prenent
paper i ploma, tremoloses passegen
entremig d’idees i escrits.
Escrits engolosits de records
que els dits van teixint
fent punta de coixí
per donar repòs al temps
que tot s’ho menja
en el desordre del ser o no ser.

Lluny, molt lluny
perviu aquell horitzó
que ha anat engolint
tants projectes guardats
en el calaix de l’armari
del no fer.

Ara la realitat del dia a dia
es la batalla que consumeix
l’enteniment i malmet el cos.

Tot se’n va riu avall
per arribar a la freda arena
de la platja de la mort
on les eternes primaveres floriran.

Les mans.
Encara les mans
volen esgarrapar flors.

RJ


Deixo constància arran de mar
que he perdut la clau del meu
calaix dels mals endreços i amb
la indiferència que es mereix
aquest fet reconec que aquesta
ha estat la millor sortida
No obstant el mocador vermell
i una flor dins el forat d’un calaix
són el llegat més senzill
d’un fet vist per sentència

IG


PRELUDI NÚM 1 DE BACH (MA)

ATENCIÓ
De quan et cridin a donar comptes
tenint record cada dia
que els Déus són implacables
i al matí sempre passen llista.

No deixis l’enrenou per demà
doncs una maleta feta amb presses
pot malbaratar un viatge
i per culpa d’un mal equipatge
després vénen la suor i les empentes.

A la cua dels cridats
tot són neguits i malentesos.
És l’hora de les justificacions
i no s’hi valdrà a dir que les il•lusions
et portaren a oblidar
les feines ben fetes.

RJ

MÚSICA DE LA CAPSA DE MÚSICA