Heus aquí algunes "fotos de després" de l'acte poètic que va tenir lloc al Palau Solterra el dia 25 d'abril de 2009.
diumenge, 10 de maig del 2009
Vostès, nosaltres
Heus aquí algunes "fotos de després" de l'acte poètic que va tenir lloc al Palau Solterra el dia 25 d'abril de 2009.
dilluns, 8 de setembre del 2008
fotos st jordi
arriben amb retard, però arriben...n'hi ha moltíssimes...molta feina penjar-les totes...
dimecres, 20 d’agost del 2008
Illes
“Cada dia al dematí”. Tradicional francesa
Mariona Aulet, amb l’Ariadna Chatzipanagiotou
LA MEVA ILLA
No sé ni quina forma té.
No recordo haver-ne sortit mai.
No l’he vist de fora estant.
Té una muntanya al mig.
Ni massa poc ni massa alta.
Tan emboirada que no es deu veure d’enlloc.
Té una platja de sorres blaves.
Movent-se a l’inrevés de les onades.
Mai no en queda ni una petxina ni una petjada.
Té un riuet minúscul.
Quan plou baixa sec.
Quan escampa també.
Té un bosc atapeït.
Arbres híbrids empeltant-se tot l’any.
Cau de vides, remors i misteris.
Hi ha el projecte de fer-hi una autovia.
I un aeroport i un carril bici.
Per quan hi hagi la simple sospita de l’existència d’algun vehicle.
No hi sóc cap nàufrag.
No crec haver vingut d’enlloc.
No m’interessa anar-hi a cap altre.
A la meva illa trona i llampega.
És llavors que puc comptar els estels.
S’ajunten tots a cada llampec.
A la meva illa el temps és autònom.
Es fa de nit quan li sembla.
Si se’n va la boira, s’endú la muntanya.
De vegades hi ha més d'un sol.
Aprofito l’espectacle.
És divertit observar les ombres com discuteixen.
A la meva illa tot és perfecte.
Dormo quan tinc son i menjo quan tinc gana.
I si vull companyia, em faig fotre.
L'absència de gent a la meva illa és un problema.
Provoca un calendari d'ajornaments seculars.
Revoltes, avenços socials, eleccions i catàstrofes col·lectives.
De fet, la meva illa no és meva.
No havent-hi ningú altre, em veig obligat a ser jo mateix
Qui me’n discuteixi la propietat.
Càndid Miró
“Qualsevol nit pot sortir el sol”. Jaume Sisa
Mariona Aulet i Meritxell Gama
ILLES D’ARXIPÈLAGS PERDUTS
dins un mar immens
ple d'algues dolces
amorosint els peus
d'incauts amants
desconeixedors encara
de l'impuls foragitat
d'un mar immens
ple d'algues dolces
on hi neden també
plàstics
llaunes de coca-cola
papers
deixalles
brutícia voluntària
d'uns quants androides
que ni tan sols parlen kinglon
i menys encara el llenguatge
d'aquest mar immens
ple d’algues dolces
a l'espera de sirenes
desconsolades
Ulisses perduts
i Pinelopis besant
els peus dels incauts amants
adormits sobre el blau
immens d'un mar ple
d'algues dolces
Inès Gumà
“Serenada malencònica”. Alphonse Hasselmans
Mariona Aulet, Meritxell Gama
UN: "FAÎTES LE JEU!"
ALTRE: "RIEN VA PLUS!"
Cants somorts de feixugues Sibil·les
estavellant coves d’ancestres desorientats.
Seguicis d’homínids que van de cacera
resseguint corriols perseguits per la fera.
Aquell que no estima la Història
és instint, res de memòria.
A la cua pregunta: Qui es l’últim?
Encara no sap que és mort.
Fons de l’Univers!
Esclata la Súper Nova!
Pols. Hidrogen. Llum. Foscor.
Galàxia. Temps.
Forat Negre.
El Déu ha fet infart coronari.
Caos. Somni nocturn.
Matí amb ressaca
Bon dia! Són les vuit!
Catalunya Ràdio.
Iniciem la jornada.
Esclau, rem a galeres!
Suor, força a les mans.
Empeny fort, mala bèstia!
Falta molt per arribar a port.
Ricard Julià
“Milonga”. Alberto Ginestera
Mariona Aulet
Illa envoltada de paraules
un mur de mots et protegeixen de la cobdícia dels ignorants.
Tresors amagats que encara no saps que tens,
com els regals sorpresa que descrivia Rilke
a un jove poeta,
descobreixes de tant en tant.
Regals que la vida et dóna
per créixer amb més i més paraules.
Illa envoltada de paraules
els teus rius van plens de mots
i les teves muntanyes esmicolen roques
que esdevenen poemes.
Antònia Guerrero
“Comptine d’un autre eté: l’àpres-midi”. Yann Tiersen
Mariona Aulet
PREGUNTES AI!- LLADES
RESPOSTES ESTÚPIDES
Què hi ha darrera les Medes?
Qui va inventar l’horitzó?
A on fugen les històries tendres?
Aquesta nit, escalfarà el foc?
Darrera les Medes, vent i aigua
camí incert en el que serà.
Potser un déu avorrit d’eternitat
inventà el malèfic joc del més enllà
Se’n van a explicar les tristes misèries
amb paraules que mai no es diran.
Si el cor es pren la molèstia
per l’amor sempre hi ha lloc.
Les Medes
L’Horitzó
Les Històries Tendres
Per Sant Joan, la foguera ho cremarà TOT.
Ricard Julià
MEDES
Illa de nudibranquis perduts
suïcidis de gorgònies
presagis de corall i
paraules de nacre.
Inès Gumà
TEMPESTA
Retalls de tu mateixa
llençats a l'oblit
com un boomerang.
Més val que en prenguis distància
i et preservis de la tempesta
que, inexorablement, s'acosta.
Reserva't un racó de mar
amb unes quantes onades
que esbandeixin les vestidures,
un castell de farigola envoltat d'oliveres
que guardi els secrets més íntims
i unes illes de sucre retallades en l'horitzó
que alimentin la imaginació.
Antònia Guerrero
L'ILLA VERDA
Sí, és coberta de vegetació.
Però sota el brancatge hi ha ruïnes.
I sota les ruïnes hi ha el cofre del tresor.
I dins del cofre hi ha les llavors
de la selva verda que la cobreix.
Càndid Miró
“Variations pastorales sur un vieux Noël” (núm 3). Marcel Samuel-Rousseau
Meritxell Gama
illa de coloraines
on pinto la culpa de color blau
i se l'emporta una onada
a dins la mar
i li dic adéu
Antònia Guerrero
MIRATGE
A tort i a dret de la vida
volto com el molí de vent.
Voldria trobar la meva illa
comprar un bocí de mar
i llogar un metre quadrat de cel.
Posar-me un barret de palla
guarnir-lo amb un clavell
enfilar-me a una torratxa
que el temps no passés de pressa
i mai no fer-me vell.
Ricard Julià
MIRATGE INCERT
Visió oclusiva
d'un moment ocult
en una illa d’asfalt
immersa en l'oblit
Inès Gumà
L’ILLA A LA DERIVA
A l’oceà perduda
a mercè dels corrents
xocant amb arxipèlags
rodant pels continents
barreres coral·lines
galernes i ciclons
rebuigs i indiferències
improperis i afronts
se sap tros d’una terra
que vetlla el seu forat
un indret on encaixa
i on l’estan esperant
Càndid Miró
NEVER ISLAND
Illa perduda dins
un oceà de colors
BARATARIA
Quimera
alegoría de un sueño
nunca jamás
eterna
Inès Gumà
M'HA FUGIT UNA IDEA...
M'ha fugit una idea
junt amb les gavines que van a mar,
se m'ha quedat perduda a les illes
no sé si la tornaré a trobar.
Volia cantar una cançó
d'aquelles que fan somniar
que t'omplís el cor d'estels
i els ulls van humitejant.
Que et fes venir ganes
de caminar per la platja
mullant-te els peus
a la vora del mar
i que els grans de sorra
en ser trepitjats
amb el seu cruixir
t'anessin cridant.
No sé com dir-te que t'estimo
si no puc fer-ho cantant,
però és que m'ha fugit una idea
i és que el vent se l'ha emportat
mar endavant.
Ricard Julià
FORMENTERA
Illa amiga
illa de sorra fina
illa d'aigua transparent
illa de llangardaixos
illa de bicicletes
illa respectada, encara.
Illa petita
illa salada
illa verda i blava
illa de caramel
et llepo a tothora
i no me'n canso mai
Antònia Guerrero
L’ILLOT VOLCÀNIC
El nom del lloc és un error.
A dreta llei, el con central
era de fet un sortidor
d’on van fluir tots els set mars
que van omplir tots els set mons
i en reduïren el seu broll
a l’ignorat petit illot
amb un gran cràter al bell mig
com un volcà al bell mig d’enlloc.
Càndid Miró
illa de petxines buides
no goses estimar avui tampoc
recordes el teu ventre
ple de vida
illa de carn
on abocar alegries
illa de somni
on vetllar els enigmes
illa mare
parint la vida
Antònia Guerrero
“Lullaby”. Goran Brogevic
Mariona Aulet
ILLES
Illes en el mar blau
sempre amb dolça calma
doneu-me senzill cant
quan m'arribi la darrera albada.
Ara que ja no tinc quinze anys
i se'm fa feixuc el rem
la vela i la barca
crideu-me com ho feia Circe
per retenir-me a la vostra casa.
Illes sense nom
que d'infant a l’horitzó
m'esperaven, sigueu
dones d'amor
que del vostre record
en reclamo dolça mirada.
Si em doneu un bes
jo uns entregaré l'ànima.
Illes que cobejo amb desig
quan sigui l'hora de morir
vull fer-ho a l'arena
de la vostra reposada platja.
Ricard Julià
ILLA DE JO
I
Sóc on sóc
i que ningú
em mogui
Sóc com sóc
i que ningú
em sacsegi
Aquí i jo,
casa meva
El meu cos
embolcall de porcellana
on cada dia
s'hi esculpeix un record
El meu cor
blindat d'acer
on cada dia
hi rellisquen més paraules
Les meves mans
El meu front
El meu perfum
i la lleu silueta
d'una ombra
que sempre
m'acompanya
a l'illa de Jo
cada nit
quan somiejo
“Chanson dans la nuit” (1a part). Carlos Salzedo
Meritxell Gama
II
A l'Illa de Jo
em reconec
eterna
i m'intento
viva
mentre tot
s'adorm
davant la incertesa.
A l'Illa de Jo
les flors es dibuixen
soles
III
A l'Illa de Jo
s’hi viu bé
a un preu raonable,
el de l'equilibri constant
Inès Gumà
A l’Illa de Tu
Sóc un convidat
Que no surt a la llista
Que no fa nosa al ball
Que no toca res del bufet
Que no xerra amb ningú
Cap cambrer no el serveix
Però tampoc no beuria
A l’Illa de Tu
Sóc incolor, inodor
I no tinc cap gust.
S’està bé, a l’Illa de Tu.
Càndid Miró
“Preludi en Do núm. 1”. Johann Sebastian Bach
Mariona Aulet
INSULA CIVITAS
A mí, hay días en mi vida
que no me molestan los guardias,
los precios se mantienen estables
y quienes no tienen nada que decir se callan.
Hay dias excelentemente sucios
con semáforos, nubes y charcos
en los que los dioses acechan
y los mejores amigos están alejados.
Segundos que debieran ser rápidos
transcurren lentos como una caravana
que convierte en desierto sin oasis
el irrepetible tiempo de una semana.
No fatigan los escalones de las horas
y hasta parecen notas músicales
los síntomas de los viejos males
que viajando nuestro camino
como infieles amantes nos adoran.
A mí, hay días en mí vida
que quien me olvida me acompaña,
amores, que siéndolos, me acongojan,
flores que al mirarlas se marchitan
y odios que al percibirlos me ilusionan.
Tiempos tuve, tengo y tendré
en los que siendo quién soy
solamente seré
un alma que viaja
maravillosamente sola.
Ricard Julià
(...) we're sailing forever crying to be with you, to be free (...)
Rod Stewart
sí, navego por un río
donde sólo el reflejo de la angustia de mi ser
me hace correr y correr.
Mañana saldrá otra vez la luna
pero yo ya no la veré.
Vivo cada minuto como el último,
sin mirar mi fecha de caducidad
y cuando se acerque el final,
vale más no pensar.
Antònia Guerrero
Miro les meves petjades a la sorra:
tinc tanta por del que diuen de mi
que les esborraria. Però esborrar-les
―penso― també diria massa de mi.
Mentre dubto, segur que estic deixant
una marca extraordinàriament loquaç.
Càndid Miró
ILLES DEL JO
ARXIPÈLAG DE NINGÚ
Inexorablement comença
així una nova vida
a l'esguard d'encantadors de serpents
i marxants de filtres meravellosos
contra totes les dolències humanes
Em preservo també dels experts
venedors de pòlisses sense franquícia
per si de cas...
M'encoratjo i preservo tota part de mi
davant l'empenta cap al buit en cas de por
És molt senzill,
M'ESTIMO.
Inès Gumà
He estat fent mapes
de la meva illa
quan m'ha sobtat una idea:
potser que surti del sopluig
i vagi a veure com és.
Càndid Miró
isla donde mecerme en los brazos de una madre sabia
isla donde bañarme con calma, acariciando las olas de tu pelo
isla donde vencer la rutina y crear columpios de esperanzas
isla donde amarte sin fin
isla donde amarte sin
isla donde amarte
isla donde
isla
Antònia Guerrero
“Variations pastorales sur un vieux Noël” (conclusió) Marcel Samuel-Rousseau
Meritxell Gama
AVUI ÉS UN DIA CLAU
per resoldre conflictes
escriure poemes
atrapar els malsons
esquivar cops
vèncer els mals
apartar la bogeria
desar els improperis
començar a renéixer
des del punt zero
des del dia X
des de l'any que toca
això sí
amb l'avantatge de l'experiència
adquirida en la primera part
d'aquest trajecte
a dos velocitats i
amb cotxe automàtic.
Inès Gumà
EL VAIXELL
En aquest vaixell
me n'aniria lluny
cap a un altre port.
En aquest vaixell
que en l'aigua reposa
despintat i vell
somniant hores de navegar.
En aquest vaixell
voldria fer ruta nova
cercant l'illa
que mai no hauré de trobar.
Ricard Julià
BRUNO
Illa de sucre on endevinar la vida
gest inequívoc de la natura
em reconec en els teus ulls
Antònia Guerrero
“Gymnopédie”. Erik Satie
Mariona Aulet, Meritxell Gama
UNA ILLA, UN INFANT
Caminar, per què? cap a on?
Les dreceres són per al cos,
els llargs camins per l'ànima.
Tants límits assolits
per a la fi ―només―
recollir les deixalles
del desencís.
Únic viatger: sense bitllet
sense penediment
sense destí.
Quasibé sense història.
I la música torna a començar.
A la dansa de la mort tots hi som cridats:
L'imbècil,
que per no saber que n'és
riurà embadalit.
L'inútil,
que sabent-se inservible
busca, sense sort, com sempre,
algú que l'escolti.
El guapo i la guapa, ignorants
que més endins de l'extern esguard
un fastigós esquelet els aguanta.
El ximple,
dipositari de totes les gràcies
que tothom riu educadament.
I en la cloenda
els quatre de sempre;
sabedors que es faci el que es faci
demà tornarà a ésser dijous.
Rosari d'avemaries
que cap Verge escoltarà.
MALGRAT TOT
UNA MARE OMPLE EL COR
AMB LES RIALLES
DEL SEU BELL INFANT.
Ricard Julià
“Les pins de Charlannes”. Henriette Renié
Mariona Aulet, Meritxell Gama
TU I JO, A FORMENTERA
regal d'aniversari
aquell viatge llaminer
del juny del 98.
Endinsant-nos l'un en l'altre
en una illa amb mida humana
teixíem estrelles
que ens fessin de llençol per estimar-nos.
Una illa entrant en contacte amb una altra,
cadascuna amb els seus arbres florits d'amors acabats,
amb cales de dol, la dels eriçons, recordes?...
amb platges d'alegries, la més acollidora...
amb miradors d'esperances, dalt del far...
amb figueres d'ombres geloses...
amb llangardaixos que pidolen aliment...
d'allà veníem i allà on anàvem
encara no ho sabíem
Mirant-nos ben de prop i descobrint altres paratges amagats
resseguim el camí de tornada a la illa,
amb dos illetes petitones més al nostre voltant
enigmàtiques, sorprenents, esgotadores ...que no hi serien
sense tu i jo, a Formentera.
Antònia Guerrero
“Jazz Band”. Marcel Tournier
Meritxell Gama
El periple real no és el retorn
sinó la fuita darrera un mateix.
No és pas l’heroi Ulisses, ni Penèlope,
ans l’indecís i capficat Telèmac.
Després de ploure, l’aigua ja fa via.
Però ara és al núvol, esperant el vent.
Amb restes de naufragis d’altres illes
vas fent el rai que assenyala l’exili.
La ventura és voluntat, un arbitri,
un cop de porta i esquivar l’estora.
El que dus a la bossa és bon ajut
però de moment només pesa i fa nosa.
Camins que són cintes transportadores
adreçades on tu no vols anar
No és gens prudent ni dir adéu ni a reveure,
però podem fer drecera junts, si vols.
El ver viatge transcorre pel mar:
veus l’estela un instant, després es fon.
Càndid Miró
“Chanson dans la nuit” (2a part). Carlos Salzedo
Meritxell Gama
A l'ILLA DE L'INFERN
no hi ha dimonis
A l'Illa dels dimonis
no hi ha foc
A l'Illa del foc
no hi ha dolor.
A l’Illa del dolor
no tinc por,
només vertigen.
ILLA DEL VERTIGEN
Punt de trobada
obligatòria de sentiments
a punt de néixer
paranoies del passat
i sensacions a venir.
...ha arribat l’hora de marxar...
DE L’ÎLE DE BRUXELLES
fins aquest illot perdut
damunt l’oceà còsmic
un pòlder d’esperança
ens porta d’una vida a una altra
Inès Gumà
“Arrorró mi niño”. Tradicional castellana
Mariona Aulet amb l’Ariadna Chatzipanagiotou
Llavors, quan la llum ens faci ser llum i el viatge ens porti lluny, a l’infinit, tot paisatge serà un de sol i el temps ens farà seus.
Ricard Julià
Mariona Aulet, amb l’Ariadna Chatzipanagiotou
LA MEVA ILLA
No sé ni quina forma té.
No recordo haver-ne sortit mai.
No l’he vist de fora estant.
Té una muntanya al mig.
Ni massa poc ni massa alta.
Tan emboirada que no es deu veure d’enlloc.
Té una platja de sorres blaves.
Movent-se a l’inrevés de les onades.
Mai no en queda ni una petxina ni una petjada.
Té un riuet minúscul.
Quan plou baixa sec.
Quan escampa també.
Té un bosc atapeït.
Arbres híbrids empeltant-se tot l’any.
Cau de vides, remors i misteris.
Hi ha el projecte de fer-hi una autovia.
I un aeroport i un carril bici.
Per quan hi hagi la simple sospita de l’existència d’algun vehicle.
No hi sóc cap nàufrag.
No crec haver vingut d’enlloc.
No m’interessa anar-hi a cap altre.
A la meva illa trona i llampega.
És llavors que puc comptar els estels.
S’ajunten tots a cada llampec.
A la meva illa el temps és autònom.
Es fa de nit quan li sembla.
Si se’n va la boira, s’endú la muntanya.
De vegades hi ha més d'un sol.
Aprofito l’espectacle.
És divertit observar les ombres com discuteixen.
A la meva illa tot és perfecte.
Dormo quan tinc son i menjo quan tinc gana.
I si vull companyia, em faig fotre.
L'absència de gent a la meva illa és un problema.
Provoca un calendari d'ajornaments seculars.
Revoltes, avenços socials, eleccions i catàstrofes col·lectives.
De fet, la meva illa no és meva.
No havent-hi ningú altre, em veig obligat a ser jo mateix
Qui me’n discuteixi la propietat.
Càndid Miró
“Qualsevol nit pot sortir el sol”. Jaume Sisa
Mariona Aulet i Meritxell Gama
ILLES D’ARXIPÈLAGS PERDUTS
dins un mar immens
ple d'algues dolces
amorosint els peus
d'incauts amants
desconeixedors encara
de l'impuls foragitat
d'un mar immens
ple d'algues dolces
on hi neden també
plàstics
llaunes de coca-cola
papers
deixalles
brutícia voluntària
d'uns quants androides
que ni tan sols parlen kinglon
i menys encara el llenguatge
d'aquest mar immens
ple d’algues dolces
a l'espera de sirenes
desconsolades
Ulisses perduts
i Pinelopis besant
els peus dels incauts amants
adormits sobre el blau
immens d'un mar ple
d'algues dolces
Inès Gumà
“Serenada malencònica”. Alphonse Hasselmans
Mariona Aulet, Meritxell Gama
UN: "FAÎTES LE JEU!"
ALTRE: "RIEN VA PLUS!"
Cants somorts de feixugues Sibil·les
estavellant coves d’ancestres desorientats.
Seguicis d’homínids que van de cacera
resseguint corriols perseguits per la fera.
Aquell que no estima la Història
és instint, res de memòria.
A la cua pregunta: Qui es l’últim?
Encara no sap que és mort.
Fons de l’Univers!
Esclata la Súper Nova!
Pols. Hidrogen. Llum. Foscor.
Galàxia. Temps.
Forat Negre.
El Déu ha fet infart coronari.
Caos. Somni nocturn.
Matí amb ressaca
Bon dia! Són les vuit!
Catalunya Ràdio.
Iniciem la jornada.
Esclau, rem a galeres!
Suor, força a les mans.
Empeny fort, mala bèstia!
Falta molt per arribar a port.
Ricard Julià
“Milonga”. Alberto Ginestera
Mariona Aulet
Illa envoltada de paraules
un mur de mots et protegeixen de la cobdícia dels ignorants.
Tresors amagats que encara no saps que tens,
com els regals sorpresa que descrivia Rilke
a un jove poeta,
descobreixes de tant en tant.
Regals que la vida et dóna
per créixer amb més i més paraules.
Illa envoltada de paraules
els teus rius van plens de mots
i les teves muntanyes esmicolen roques
que esdevenen poemes.
Antònia Guerrero
“Comptine d’un autre eté: l’àpres-midi”. Yann Tiersen
Mariona Aulet
PREGUNTES AI!- LLADES
RESPOSTES ESTÚPIDES
Què hi ha darrera les Medes?
Qui va inventar l’horitzó?
A on fugen les històries tendres?
Aquesta nit, escalfarà el foc?
Darrera les Medes, vent i aigua
camí incert en el que serà.
Potser un déu avorrit d’eternitat
inventà el malèfic joc del més enllà
Se’n van a explicar les tristes misèries
amb paraules que mai no es diran.
Si el cor es pren la molèstia
per l’amor sempre hi ha lloc.
Les Medes
L’Horitzó
Les Històries Tendres
Per Sant Joan, la foguera ho cremarà TOT.
Ricard Julià
MEDES
Illa de nudibranquis perduts
suïcidis de gorgònies
presagis de corall i
paraules de nacre.
Inès Gumà
TEMPESTA
Retalls de tu mateixa
llençats a l'oblit
com un boomerang.
Més val que en prenguis distància
i et preservis de la tempesta
que, inexorablement, s'acosta.
Reserva't un racó de mar
amb unes quantes onades
que esbandeixin les vestidures,
un castell de farigola envoltat d'oliveres
que guardi els secrets més íntims
i unes illes de sucre retallades en l'horitzó
que alimentin la imaginació.
Antònia Guerrero
L'ILLA VERDA
Sí, és coberta de vegetació.
Però sota el brancatge hi ha ruïnes.
I sota les ruïnes hi ha el cofre del tresor.
I dins del cofre hi ha les llavors
de la selva verda que la cobreix.
Càndid Miró
“Variations pastorales sur un vieux Noël” (núm 3). Marcel Samuel-Rousseau
Meritxell Gama
illa de coloraines
on pinto la culpa de color blau
i se l'emporta una onada
a dins la mar
i li dic adéu
Antònia Guerrero
MIRATGE
A tort i a dret de la vida
volto com el molí de vent.
Voldria trobar la meva illa
comprar un bocí de mar
i llogar un metre quadrat de cel.
Posar-me un barret de palla
guarnir-lo amb un clavell
enfilar-me a una torratxa
que el temps no passés de pressa
i mai no fer-me vell.
Ricard Julià
MIRATGE INCERT
Visió oclusiva
d'un moment ocult
en una illa d’asfalt
immersa en l'oblit
Inès Gumà
L’ILLA A LA DERIVA
A l’oceà perduda
a mercè dels corrents
xocant amb arxipèlags
rodant pels continents
barreres coral·lines
galernes i ciclons
rebuigs i indiferències
improperis i afronts
se sap tros d’una terra
que vetlla el seu forat
un indret on encaixa
i on l’estan esperant
Càndid Miró
NEVER ISLAND
Illa perduda dins
un oceà de colors
BARATARIA
Quimera
alegoría de un sueño
nunca jamás
eterna
Inès Gumà
M'HA FUGIT UNA IDEA...
M'ha fugit una idea
junt amb les gavines que van a mar,
se m'ha quedat perduda a les illes
no sé si la tornaré a trobar.
Volia cantar una cançó
d'aquelles que fan somniar
que t'omplís el cor d'estels
i els ulls van humitejant.
Que et fes venir ganes
de caminar per la platja
mullant-te els peus
a la vora del mar
i que els grans de sorra
en ser trepitjats
amb el seu cruixir
t'anessin cridant.
No sé com dir-te que t'estimo
si no puc fer-ho cantant,
però és que m'ha fugit una idea
i és que el vent se l'ha emportat
mar endavant.
Ricard Julià
FORMENTERA
Illa amiga
illa de sorra fina
illa d'aigua transparent
illa de llangardaixos
illa de bicicletes
illa respectada, encara.
Illa petita
illa salada
illa verda i blava
illa de caramel
et llepo a tothora
i no me'n canso mai
Antònia Guerrero
L’ILLOT VOLCÀNIC
El nom del lloc és un error.
A dreta llei, el con central
era de fet un sortidor
d’on van fluir tots els set mars
que van omplir tots els set mons
i en reduïren el seu broll
a l’ignorat petit illot
amb un gran cràter al bell mig
com un volcà al bell mig d’enlloc.
Càndid Miró
illa de petxines buides
no goses estimar avui tampoc
recordes el teu ventre
ple de vida
illa de carn
on abocar alegries
illa de somni
on vetllar els enigmes
illa mare
parint la vida
Antònia Guerrero
“Lullaby”. Goran Brogevic
Mariona Aulet
ILLES
Illes en el mar blau
sempre amb dolça calma
doneu-me senzill cant
quan m'arribi la darrera albada.
Ara que ja no tinc quinze anys
i se'm fa feixuc el rem
la vela i la barca
crideu-me com ho feia Circe
per retenir-me a la vostra casa.
Illes sense nom
que d'infant a l’horitzó
m'esperaven, sigueu
dones d'amor
que del vostre record
en reclamo dolça mirada.
Si em doneu un bes
jo uns entregaré l'ànima.
Illes que cobejo amb desig
quan sigui l'hora de morir
vull fer-ho a l'arena
de la vostra reposada platja.
Ricard Julià
ILLA DE JO
I
Sóc on sóc
i que ningú
em mogui
Sóc com sóc
i que ningú
em sacsegi
Aquí i jo,
casa meva
El meu cos
embolcall de porcellana
on cada dia
s'hi esculpeix un record
El meu cor
blindat d'acer
on cada dia
hi rellisquen més paraules
Les meves mans
El meu front
El meu perfum
i la lleu silueta
d'una ombra
que sempre
m'acompanya
a l'illa de Jo
cada nit
quan somiejo
“Chanson dans la nuit” (1a part). Carlos Salzedo
Meritxell Gama
II
A l'Illa de Jo
em reconec
eterna
i m'intento
viva
mentre tot
s'adorm
davant la incertesa.
A l'Illa de Jo
les flors es dibuixen
soles
III
A l'Illa de Jo
s’hi viu bé
a un preu raonable,
el de l'equilibri constant
Inès Gumà
A l’Illa de Tu
Sóc un convidat
Que no surt a la llista
Que no fa nosa al ball
Que no toca res del bufet
Que no xerra amb ningú
Cap cambrer no el serveix
Però tampoc no beuria
A l’Illa de Tu
Sóc incolor, inodor
I no tinc cap gust.
S’està bé, a l’Illa de Tu.
Càndid Miró
“Preludi en Do núm. 1”. Johann Sebastian Bach
Mariona Aulet
INSULA CIVITAS
A mí, hay días en mi vida
que no me molestan los guardias,
los precios se mantienen estables
y quienes no tienen nada que decir se callan.
Hay dias excelentemente sucios
con semáforos, nubes y charcos
en los que los dioses acechan
y los mejores amigos están alejados.
Segundos que debieran ser rápidos
transcurren lentos como una caravana
que convierte en desierto sin oasis
el irrepetible tiempo de una semana.
No fatigan los escalones de las horas
y hasta parecen notas músicales
los síntomas de los viejos males
que viajando nuestro camino
como infieles amantes nos adoran.
A mí, hay días en mí vida
que quien me olvida me acompaña,
amores, que siéndolos, me acongojan,
flores que al mirarlas se marchitan
y odios que al percibirlos me ilusionan.
Tiempos tuve, tengo y tendré
en los que siendo quién soy
solamente seré
un alma que viaja
maravillosamente sola.
Ricard Julià
(...) we're sailing forever crying to be with you, to be free (...)
Rod Stewart
sí, navego por un río
donde sólo el reflejo de la angustia de mi ser
me hace correr y correr.
Mañana saldrá otra vez la luna
pero yo ya no la veré.
Vivo cada minuto como el último,
sin mirar mi fecha de caducidad
y cuando se acerque el final,
vale más no pensar.
Antònia Guerrero
Miro les meves petjades a la sorra:
tinc tanta por del que diuen de mi
que les esborraria. Però esborrar-les
―penso― també diria massa de mi.
Mentre dubto, segur que estic deixant
una marca extraordinàriament loquaç.
Càndid Miró
ILLES DEL JO
ARXIPÈLAG DE NINGÚ
Inexorablement comença
així una nova vida
a l'esguard d'encantadors de serpents
i marxants de filtres meravellosos
contra totes les dolències humanes
Em preservo també dels experts
venedors de pòlisses sense franquícia
per si de cas...
M'encoratjo i preservo tota part de mi
davant l'empenta cap al buit en cas de por
És molt senzill,
M'ESTIMO.
Inès Gumà
He estat fent mapes
de la meva illa
quan m'ha sobtat una idea:
potser que surti del sopluig
i vagi a veure com és.
Càndid Miró
isla donde mecerme en los brazos de una madre sabia
isla donde bañarme con calma, acariciando las olas de tu pelo
isla donde vencer la rutina y crear columpios de esperanzas
isla donde amarte sin fin
isla donde amarte sin
isla donde amarte
isla donde
isla
Antònia Guerrero
“Variations pastorales sur un vieux Noël” (conclusió) Marcel Samuel-Rousseau
Meritxell Gama
AVUI ÉS UN DIA CLAU
per resoldre conflictes
escriure poemes
atrapar els malsons
esquivar cops
vèncer els mals
apartar la bogeria
desar els improperis
començar a renéixer
des del punt zero
des del dia X
des de l'any que toca
això sí
amb l'avantatge de l'experiència
adquirida en la primera part
d'aquest trajecte
a dos velocitats i
amb cotxe automàtic.
Inès Gumà
EL VAIXELL
En aquest vaixell
me n'aniria lluny
cap a un altre port.
En aquest vaixell
que en l'aigua reposa
despintat i vell
somniant hores de navegar.
En aquest vaixell
voldria fer ruta nova
cercant l'illa
que mai no hauré de trobar.
Ricard Julià
BRUNO
Illa de sucre on endevinar la vida
gest inequívoc de la natura
em reconec en els teus ulls
Antònia Guerrero
“Gymnopédie”. Erik Satie
Mariona Aulet, Meritxell Gama
UNA ILLA, UN INFANT
Caminar, per què? cap a on?
Les dreceres són per al cos,
els llargs camins per l'ànima.
Tants límits assolits
per a la fi ―només―
recollir les deixalles
del desencís.
Únic viatger: sense bitllet
sense penediment
sense destí.
Quasibé sense història.
I la música torna a començar.
A la dansa de la mort tots hi som cridats:
L'imbècil,
que per no saber que n'és
riurà embadalit.
L'inútil,
que sabent-se inservible
busca, sense sort, com sempre,
algú que l'escolti.
El guapo i la guapa, ignorants
que més endins de l'extern esguard
un fastigós esquelet els aguanta.
El ximple,
dipositari de totes les gràcies
que tothom riu educadament.
I en la cloenda
els quatre de sempre;
sabedors que es faci el que es faci
demà tornarà a ésser dijous.
Rosari d'avemaries
que cap Verge escoltarà.
MALGRAT TOT
UNA MARE OMPLE EL COR
AMB LES RIALLES
DEL SEU BELL INFANT.
Ricard Julià
“Les pins de Charlannes”. Henriette Renié
Mariona Aulet, Meritxell Gama
TU I JO, A FORMENTERA
regal d'aniversari
aquell viatge llaminer
del juny del 98.
Endinsant-nos l'un en l'altre
en una illa amb mida humana
teixíem estrelles
que ens fessin de llençol per estimar-nos.
Una illa entrant en contacte amb una altra,
cadascuna amb els seus arbres florits d'amors acabats,
amb cales de dol, la dels eriçons, recordes?...
amb platges d'alegries, la més acollidora...
amb miradors d'esperances, dalt del far...
amb figueres d'ombres geloses...
amb llangardaixos que pidolen aliment...
d'allà veníem i allà on anàvem
encara no ho sabíem
Mirant-nos ben de prop i descobrint altres paratges amagats
resseguim el camí de tornada a la illa,
amb dos illetes petitones més al nostre voltant
enigmàtiques, sorprenents, esgotadores ...que no hi serien
sense tu i jo, a Formentera.
Antònia Guerrero
“Jazz Band”. Marcel Tournier
Meritxell Gama
El periple real no és el retorn
sinó la fuita darrera un mateix.
No és pas l’heroi Ulisses, ni Penèlope,
ans l’indecís i capficat Telèmac.
Després de ploure, l’aigua ja fa via.
Però ara és al núvol, esperant el vent.
Amb restes de naufragis d’altres illes
vas fent el rai que assenyala l’exili.
La ventura és voluntat, un arbitri,
un cop de porta i esquivar l’estora.
El que dus a la bossa és bon ajut
però de moment només pesa i fa nosa.
Camins que són cintes transportadores
adreçades on tu no vols anar
No és gens prudent ni dir adéu ni a reveure,
però podem fer drecera junts, si vols.
El ver viatge transcorre pel mar:
veus l’estela un instant, després es fon.
Càndid Miró
“Chanson dans la nuit” (2a part). Carlos Salzedo
Meritxell Gama
A l'ILLA DE L'INFERN
no hi ha dimonis
A l'Illa dels dimonis
no hi ha foc
A l'Illa del foc
no hi ha dolor.
A l’Illa del dolor
no tinc por,
només vertigen.
ILLA DEL VERTIGEN
Punt de trobada
obligatòria de sentiments
a punt de néixer
paranoies del passat
i sensacions a venir.
...ha arribat l’hora de marxar...
DE L’ÎLE DE BRUXELLES
fins aquest illot perdut
damunt l’oceà còsmic
un pòlder d’esperança
ens porta d’una vida a una altra
Inès Gumà
“Arrorró mi niño”. Tradicional castellana
Mariona Aulet amb l’Ariadna Chatzipanagiotou
Llavors, quan la llum ens faci ser llum i el viatge ens porti lluny, a l’infinit, tot paisatge serà un de sol i el temps ens farà seus.
Ricard Julià
diumenge, 1 de juny del 2008
Calaix de Veus
Es va presentar a Girona (dins la programació de Fulles de Tots els Temps) un petit espectacle amb el següent contingut:
CALAIX DE VEUS
Només te'n sortiràs tu
d'aquest desgavell
Lluny de passar pàgina
obro la caixa de música
que guardo curosament
dins el calaix dels mals endreços
IG
MÚSICA DE LA CAPSA DE MÚSICA
ESCALA DE NOTES PERDUDES
EN UN CEL ENFOSQUIT PEL FUM
DÓ- na’m la mà, doncs tinc por
RE- staura’m l’ànima del trencadís
MI- ra’m ben a dins, sóc de vidre
FA- temps que el desert ha perdut els límits
SOL- itud sense espai per a veure-la
LA- música dels déus –silents
SI- bil•linament
DÓ- na el darrer cop de destral.
RJ
Deso la veu al calaix
per si algun cop l’he de menester.
Ja sé que s’hi pot fer malbé
i quedar-me’n sense.
No podria deixar missatges a mòbils
ni dir-li més mentides al polígraf de la tele.
Deso la veu al calaix
i faig oposicions a mut.
Ja sé que puc oblidar on l’he deixat
i no recuperar-la mai més.
No podria concursar al Pasapalabra ni al Bocamoll
ni participar en més recitals de poesia.
Deso la veu al calaix
mentre no tingui res a dir.
CM
MILONGA(MA)
DES DE LLUNY
Ja no hi haurà res més llunyà
que la teva imatge
esquinçada a l’altre banda
d’un mirall.
Només els ametllers tendres
podrien disfressar-la de primavera.
Tot i així la mentida
no podria mercadejar amb la realitat.
Ets a taula i esmicoles
les engrunes de pa
amb uns dits que en seu ball
dissimulen la seva tremolor.
No saps què fer
per capgirar el camí
que mai no tornarà.
Els records van i vénen
volent retenir-ho tot.
Malgrat hi ha gavines
i blats madurs
saps molt bé
que qualsevol corriol
s’adreça cap a la mort.
RJ
Veus de lluny
Voci d'amore
Sweet voices
"Foní a po tin cardiá"
Voces secretas
Voix d'ailleurs
Voix d'outretombe
Voces silencioasa
"Krimeni foní"
Voices from blod
Voci costretti
Veus alliberades de mort
IG
D'amor i dolces són les veus del cor
amagades de secrets al més enllà
De sang i silencis son les veus d'ultratomba
ofegades i lliures de mort per esgotamet
d'unes paraules ja sense cos
Dissenyo un mecanisme estratègic
per fer traduccions simultànies
i així
deixar constància del meu pas per
la teva la tua
la meva i dikimou
la nostra la nuestra
la vostra la votre
la seva their
vida
vie
zoí
vita
vida
life
IG
CONTINE D’ETÉ (MA)
sortir de dins
morir per fora
transformar l’hàbit
canviar-se el jersei
aclarir la mirada
eixugar-se l’ànima
remoure la saba
rentar les penes
amb sabó de tendresa
mirar-te i reconèixe’t
AG
Tinc una aranya a la mà.
Minuciosament escorcolla
porus, pigues, restes de sal
A poc a poc puja cos amunt
i en arribar al coll em succiona.
Tot i que Batman és el meu heroi
ara sóc una dóna aranya i
minuciosament escorcollo
porus, pigues, restes de sal.
IG
No ho diria ningú:
ni un sec ni una línia a la pell
ni un pom ni una maneta
tampoc cap pista
cap etiqueta del seu contingut
cap detall cap senyal cap indici.
Si no fos que en Salvador ho demostrà a bastament
no ho diria ningú
que aquí s’hi amaga un calaix.
CM
Les mans.
Només em queden les mans.
Aquestes mans que prenent
paper i ploma, tremoloses passegen
entremig d’idees i escrits.
Escrits engolosits de records
que els dits van teixint
fent punta de coixí
per donar repòs al temps
que tot s’ho menja
en el desordre del ser o no ser.
Lluny, molt lluny
perviu aquell horitzó
que ha anat engolint
tants projectes guardats
en el calaix de l’armari
del no fer.
Ara la realitat del dia a dia
es la batalla que consumeix
l’enteniment i malmet el cos.
Tot se’n va riu avall
per arribar a la freda arena
de la platja de la mort
on les eternes primaveres floriran.
Les mans.
Encara les mans
volen esgarrapar flors.
RJ
Deixo constància arran de mar
que he perdut la clau del meu
calaix dels mals endreços i amb
la indiferència que es mereix
aquest fet reconec que aquesta
ha estat la millor sortida
No obstant el mocador vermell
i una flor dins el forat d’un calaix
són el llegat més senzill
d’un fet vist per sentència
IG
PRELUDI NÚM 1 DE BACH (MA)
ATENCIÓ
De quan et cridin a donar comptes
tenint record cada dia
que els Déus són implacables
i al matí sempre passen llista.
No deixis l’enrenou per demà
doncs una maleta feta amb presses
pot malbaratar un viatge
i per culpa d’un mal equipatge
després vénen la suor i les empentes.
A la cua dels cridats
tot són neguits i malentesos.
És l’hora de les justificacions
i no s’hi valdrà a dir que les il•lusions
et portaren a oblidar
les feines ben fetes.
RJ
MÚSICA DE LA CAPSA DE MÚSICA
CALAIX DE VEUS
Només te'n sortiràs tu
d'aquest desgavell
Lluny de passar pàgina
obro la caixa de música
que guardo curosament
dins el calaix dels mals endreços
IG
MÚSICA DE LA CAPSA DE MÚSICA
ESCALA DE NOTES PERDUDES
EN UN CEL ENFOSQUIT PEL FUM
DÓ- na’m la mà, doncs tinc por
RE- staura’m l’ànima del trencadís
MI- ra’m ben a dins, sóc de vidre
FA- temps que el desert ha perdut els límits
SOL- itud sense espai per a veure-la
LA- música dels déus –silents
SI- bil•linament
DÓ- na el darrer cop de destral.
RJ
Deso la veu al calaix
per si algun cop l’he de menester.
Ja sé que s’hi pot fer malbé
i quedar-me’n sense.
No podria deixar missatges a mòbils
ni dir-li més mentides al polígraf de la tele.
Deso la veu al calaix
i faig oposicions a mut.
Ja sé que puc oblidar on l’he deixat
i no recuperar-la mai més.
No podria concursar al Pasapalabra ni al Bocamoll
ni participar en més recitals de poesia.
Deso la veu al calaix
mentre no tingui res a dir.
CM
MILONGA(MA)
DES DE LLUNY
Ja no hi haurà res més llunyà
que la teva imatge
esquinçada a l’altre banda
d’un mirall.
Només els ametllers tendres
podrien disfressar-la de primavera.
Tot i així la mentida
no podria mercadejar amb la realitat.
Ets a taula i esmicoles
les engrunes de pa
amb uns dits que en seu ball
dissimulen la seva tremolor.
No saps què fer
per capgirar el camí
que mai no tornarà.
Els records van i vénen
volent retenir-ho tot.
Malgrat hi ha gavines
i blats madurs
saps molt bé
que qualsevol corriol
s’adreça cap a la mort.
RJ
Veus de lluny
Voci d'amore
Sweet voices
"Foní a po tin cardiá"
Voces secretas
Voix d'ailleurs
Voix d'outretombe
Voces silencioasa
"Krimeni foní"
Voices from blod
Voci costretti
Veus alliberades de mort
IG
D'amor i dolces són les veus del cor
amagades de secrets al més enllà
De sang i silencis son les veus d'ultratomba
ofegades i lliures de mort per esgotamet
d'unes paraules ja sense cos
Dissenyo un mecanisme estratègic
per fer traduccions simultànies
i així
deixar constància del meu pas per
la teva la tua
la meva i dikimou
la nostra la nuestra
la vostra la votre
la seva their
vida
vie
zoí
vita
vida
life
IG
CONTINE D’ETÉ (MA)
sortir de dins
morir per fora
transformar l’hàbit
canviar-se el jersei
aclarir la mirada
eixugar-se l’ànima
remoure la saba
rentar les penes
amb sabó de tendresa
mirar-te i reconèixe’t
AG
Tinc una aranya a la mà.
Minuciosament escorcolla
porus, pigues, restes de sal
A poc a poc puja cos amunt
i en arribar al coll em succiona.
Tot i que Batman és el meu heroi
ara sóc una dóna aranya i
minuciosament escorcollo
porus, pigues, restes de sal.
IG
No ho diria ningú:
ni un sec ni una línia a la pell
ni un pom ni una maneta
tampoc cap pista
cap etiqueta del seu contingut
cap detall cap senyal cap indici.
Si no fos que en Salvador ho demostrà a bastament
no ho diria ningú
que aquí s’hi amaga un calaix.
CM
Les mans.
Només em queden les mans.
Aquestes mans que prenent
paper i ploma, tremoloses passegen
entremig d’idees i escrits.
Escrits engolosits de records
que els dits van teixint
fent punta de coixí
per donar repòs al temps
que tot s’ho menja
en el desordre del ser o no ser.
Lluny, molt lluny
perviu aquell horitzó
que ha anat engolint
tants projectes guardats
en el calaix de l’armari
del no fer.
Ara la realitat del dia a dia
es la batalla que consumeix
l’enteniment i malmet el cos.
Tot se’n va riu avall
per arribar a la freda arena
de la platja de la mort
on les eternes primaveres floriran.
Les mans.
Encara les mans
volen esgarrapar flors.
RJ
Deixo constància arran de mar
que he perdut la clau del meu
calaix dels mals endreços i amb
la indiferència que es mereix
aquest fet reconec que aquesta
ha estat la millor sortida
No obstant el mocador vermell
i una flor dins el forat d’un calaix
són el llegat més senzill
d’un fet vist per sentència
IG
PRELUDI NÚM 1 DE BACH (MA)
ATENCIÓ
De quan et cridin a donar comptes
tenint record cada dia
que els Déus són implacables
i al matí sempre passen llista.
No deixis l’enrenou per demà
doncs una maleta feta amb presses
pot malbaratar un viatge
i per culpa d’un mal equipatge
després vénen la suor i les empentes.
A la cua dels cridats
tot són neguits i malentesos.
És l’hora de les justificacions
i no s’hi valdrà a dir que les il•lusions
et portaren a oblidar
les feines ben fetes.
RJ
MÚSICA DE LA CAPSA DE MÚSICA
dissabte, 26 d’abril del 2008
Calidoscopi
Combinacions, mescles, formes, definicions del ser i no ser que escenifiquen allò que passa a l'abast de la creativitat instantània d'una espurna de vida.
CALIDOSCOPI
Estri meravellós que per mor d'un lleuger moviment fa que una efímera visió ens porti al món de la sensació al que la poesia li donarà el vestit de la paraula.
Ricard Julià
En aquest projecte el col·lectiu Veus està format per:
Meritxell Gama – arpa i adaptació musical
Antònia Guerrero – veu i composició poètica
Inès Gumà – veu i composició poètica
Ricard Julià – veu i composició poètica
Càndid Miró – veu i composició poètica
Els poemes continguts a cada suite són propis de l'autor de la suite excepte quan s'indica
I – SUITE RICARD
Música: “Glissandos” de Meritxell Gama
ola que llegas
ola que partes
ola que inundas
ola que borras
las huellas de un desconocido
ola que danzas
ola que cantas
ola que disfrazas
las huellas del ayer
por un instante soy feliz
mientras te escucho
mientras me inundas
mientras me balanceas
Antònia Guerrero
ø
REUNIONES DE ESPUMA
Olas
Ir Regresar
Cálidas Frías
Rápidas Lentas
Días Noches
Feroces Tranquilas
Olas
Transparentes Obscuras
Imperceptibles Sencillas
Mínimas Inmensas
Años Vidas
Encrespadas Sutiles
Olas navegando mares de niebla
Olas holgazaneando en playas desconocidas
Olas en lucha con vientos
Olas hijas de madres desconocidas
Al fin olas creando mareas
Pleamar Bajamar
Canciones marineras
en inmensas tabernas vacías
ø
La mer, toujours la mer.
Inès Gumà
ø
Música basada en “Pieza 3” de David Antolin
ANTIC CANT DE GUERRA
Avui que em tinc per temps passat
i res no em sacseja l'ànima.
Ara que qualsevol hora no m'és estranya
i la nit m'encalma el son.
Avui que quan tothom dorm
sento que la lluna em bressola.
Ara que tot em dóna
la pau que a la fi he aconseguit.
Avui que em veig de bell nou reeixit
valent per encetar nova caminada.
Ara que tot és fulla verda
i la darrera gebrada ha fugit.
Avui que el cor de tan fort com batega
sembla que punyent esclata
més enllà de la presó del pit.
Ara que la temença
és del record ignorada.
Avui que la por no m'espera
darrere de cap cantonada
perquè el desig ja no és realitat.
Ara que molt se m'ha donat
sense merèixer-ho ni demanar-ho.
Avui tinc la certesa que estimar
és un fet encertat.
Ara que em tinc per temps passat
me'n vaig cantant i ben armat
a lluitar en la propera batalla.
Déu m'agafi confessat!
ø
Una rosa a la mà
i un desig en el cor
–Llum de dia clar–
una vela en el port.
ø
La manos parecen muertas
pero aún dibujan palabras
Antònia Guerrero
ø
Blanca l'ala d'àngel,
blanc el mantell de l'altar,
blanques les teves mans blanques,
blancs els camps després de nevar.
ø
Palabras que intentan
ahuyentar la ansiedad
Antònia Guerrero
ø
Cançó de port
boira de matinada
quin regust al paladar
del darrer got de vi
llàgrimes de por
ara que la taverna és tancada.
ø
Veus que calmen el dolor
paraules que tanquen ferides
acords que acullen el plor
i els sanglots d'una guitarra
Antònia Guerrero
ø
D'un vent nou
que hagi eixugat mil llàgrimes
en voldria penyora
–Besar el rostre d'una verge
fet de marbre i temps vell–
Ésser mariner en una nau
que fuig de terra.
ø
La bogeria de saber-te prop
i voler-te lluny
i per més que m'allunyo
més a prop estàs
Antònia Guerrero
ø
LES ESTACIONS
Pas a pas
camí a camí
vent a vent
pluja a pluja.
Estiu que fuig.
Tardor.
Hivern.
A la fi... mort a la fulla.
Arbre.
Arrel.
Núvol que embruta el cel
i altra vegada, molt lluny.
Primavera,
vel de núvia.
A la fi... verd que vesteix la fulla.
Ahir.
Avui.
Demà.
Un joglar cantarà bocabadat
cançó de silenci humit
i un aprenent de lletraferit
cercarà paper i ploma.
ø
I....
Tot de sobte
un fil de llum ha esquinçat el somni
–i són les vuit–
El timbal de guerra
marca el compàs del cor
–i són les vuit i dos minuts–
Les finestres dels ulls
estrenen un nou paisatge
–i són les vuit i quatre minuts–
Sorolls aliens a la simfonia de la natura
esbotzen l'ordre de notes musicals
–i són les vuit i set minuts–
Braços, mans, cames i peus
Assagen nous passos de dansa
Per interpretar l’espectacle d’un nouvingut jorn
–i són les vuit i deu minuts–
Primera petjada a la sorra humida d'una platja.
Desembarcament per avançar en el món on
comença "la batalla de cada dia"
–i és un quart de nou–
Mentrestant les esquitxades de la dutxa em fiblen
i cauen decapitats els pèls de la barba
i m'emblanquinejo les dents
i la pinta ordena els cabells
sense poder-ho fer amb els pensaments
i m'engipono l'uniforme de bon home
perquè ningú no pugui cridar-me a l'ordre
i com sempre passar desapercebut
–i ja són tres quarts de nou–
Surto de casa,
travesso el carrer,
i tinc por.
Altra vegada m'estan esperant
– els dubtes – les certeses
– els embolics – els encerts
– els fracassos – els èxits
– les foscors – les llums
– els suspesos – els aprovats
– els deutes – els cobraments
– les mentides – les veritats
– els uns – els altres
– el jo – el tu
– el pecat – l'absolució
– l'obligació – el dret
– els Deu Manaments – la Llibertat
i tantes coses que ara tinc
i altres que mai no tindré
i una llista inacabable
per ser el que sóc
i el temps no em deixarà ser
–i són les nou menys tres minuts–
És massa aviat per arribar tard a tot.
ø
Calidoscopi d'emocions
encenalls de silencis
quan els mots són serradures
runes de tu mateix
quan et pensaves en construcció
fragments de dubtes
com braços d'una estrella
com cues de sargantana
esquerdís de pensaments
a l'inici d'un camí
a l'inici de tots els camins
Càndid Miró
ø
Música basada en ”Sonsoles” de David Antolin
MÉS ENLLÀ DE LES FLORS
Més enllà de les flors...
altres flors,
i després el desert,
pedregós, sorrer.
Místic en la solitud
i ressec en comprendres.
Lluny, a l'altra banda
de l'horitzó, la llum
pressentida i mai entesa.
Home pelegrí d'il·lusions,
esclau del disseny de futur
que potser no serà realitat.
Més enllà de les flors...
altres flors
i l'incògnit del ser o no ser.
–Tot és melangia–
II – SUITE ANTÒNIA
Música basada en “Gnosienne núm 1” d’Erik Satie
bombolles de sabó
tancades en una gàbia
on no poden somniar
ø
Ni el més vermell que tens és la sang,
ni el més fosc l'ombra.
Hi ha nits que no pots aclucar els ulls
i dies que no goses obrir-los
Càndid Miró
ø
RECORDANT JORGE MANRIQUE
A los suicidas del Puente de Maalbaeck
que no me esperen,
hoy también llueve en mi vida
Inès Gumà
ø
Resigo el contorno de tu verdad
y sólo hallo mentira
ø
NO ÉS REPOSADAMENT
No és reposadament que et penso
sovint vull despendre'm de mi mateix
i cercar l'harmonia que desitjo
però que no sé construir.
Em desconec plenament
perquè no tinc la dimensió
de la meva pròpia imatge.
Per això cerco els llibres
que em porten pau, i a la vegada
l'angoixa de no ésser
el que voldria ser.
Ricard Julià
ø
en la llanura de mi alma
busco el faro de tu sombra
pero sólo hallo el reflejo
de mi decepción
ø
Seus damunt la roca
i l'instant de descans
esdevé cruïlla.
Càndid Miró
ø
Ecos urbanos
música que compartimos
que soñamos
que amamos
ayer
mis demonios
comprimidos en esta noche
tú también estás aquí
comprimido
en mi inconsciente
descodificándote
amándote una vez más
perdonándote
ø
PARAULA BUIDA
El cel és ple de dol
quan la darrera fulla
bandeja el vent
a la recerca de port
Mai no moren les primaveres
són les veus del desert
anunciant l'estiu
temps de sol dur i fort.
Ricard Julià
ø
murmullo de historias ajenas
me llegan pero no me tocan.
El cielo es inmenso
como nuestra pena.
ø
FADO VIII
Tras caer la última hoja
que me invada la tristeza .
Postal de Otoño
Inès Gumà
ø
Música basada en “Serenata Malenconiosa” d’Alphonse Hasselmans
sortir de dins
morir per fora
transformar l’hàbit
canviar-se el jersei
aclarir la mirada
eixugar-se l’ànima
remoure la saba
rentar les penes
amb sabó de tendresa
mirar-te i reconèixe’t
ø
pesando el viento
fingiendo estar bien
escondiendo el miedo
que sin fin me devora
dale otra vuelta
lo verás al revés
ø
KATSEKAUMA
Es el viento que embalsama lo efímero.
A trasluz te veo un segundo
cada día,
con eso me basta para recordarte
siempre.
Inès Gumà
ø
en la noche aúllo
el dolor de la pérdida.
vértigo incandescente
bajo mis pies:
la libertad en su máxima potencia
está esperándome.
¿cómo conseguiré dar el salto
y ver la otra cara de la luna?
¿cómo conseguiré romper las cadenas
que me atan al pasado?
Cómo consigo resarcirme
como mujer libre,
orgullosa en mi potencia,
femenina en mi alma
y valiente en mi pasión?
ø
OCREIG
Pujo a l'habitació
em despullo
i davant el mirall
lentament
em desdibuixo
Inès Gumà
ø
Luna de miel
endulza mis sueños
luna de hielo
congela mis dudas
luna blanca
ilumina mis vacíos
luna roja
quema mis miedos
luna mujer
alumbra caminos
luna pequeña
enséñame a crecer
ø
Música basada en “Jazz-band” de Marcel Tournier
ARNAU
crispetes de tendresa fregides sense oli
boca de sucre tastets de vida
nas de pessigolles aprenent a respirar
ulls de pruna obrint horitzons
somriure de confitura sense edulcorants
batut d’energia aquarel·les de colors
batec d’amor galopant entre cotons
menut infant encetant la vida
III – SUITE INÈS
MAGROC: ànima negra despullada de tot a punt de trencar-se
Música basada en la partichella de la “Simfonia Sevillana” de Joaquin Turina
ø
RECORDANDO A STA TERESA DE JESÚS
porque sigo sin vivir en mi...
Apaciguo mi sombra entre grises adormecida,
de tranquila mirada entre sueños perseguida,
y un rumor anodino entre mis sienes blanquecinas
acuna mi sino y acaricia mis entrañas
y como un torbellino de furia incontrolada
despierta en mí vorágine y vértigo a lo vivido,
es otra dimensión en la que mi alma se mece
en estos días de tanto hastío,
de tanto desasosiego confundido,
desvarío místico entre locura y extravío.
ø
Prisma obturat,
desencís d'un moment trencat.
ø
Curosament
absurd,
lent,
indecís
destí
omnipresent
saturat de
consols
obscur i
pèrfidament
irisat
Aquest és el calidoscopi
del meu costat obscur,
dimensió amagada
que es rebel·la
rera uns otolits descontrolats,
fotolits velats
pel progrés ocasional
d'una vida a la recerca
d'un constant equilibri
i d'emocions continuades.
ø
Rera un vidre miro la vida,
la meva ombra em té atrapada,
no em deixa moure
ni trencar el vidre
si em moc
ella es mou
i em paralitza pensar
que em tornaré a sentir abandonada
Antònia Guerrero
ø
Toile d'areignée
tissue de nostalgie.
Mon equilibre pend d'un fil.
Mon coeur est survivant.
Mais après tout...
il n'y à que Bruxelles à regretter.
ø
Arreu el sol escalfa
i entremig de temps i retards
la pols ens ofega l'enteniment
Ricard Julià
ø
NEGRÍS: neguit confús d'un arc de Sant Martí saturat d'esglais
ø
Música basada en la partichella de “Rebroll” de Salvador Brotons
VÉRTIGO
A lo absurdo
a vivir
al vértigo
a lo incierto
dispuesto por un orden
de estructuras rígidas
abierto sólo a mentes
ausentes
claras
clandestinas
siempre a la búsqueda de
la quintaesencia de lo etéreo,
vértigo a amar,
a ser amados
a seguir adelante
sin confundirnos
vértigo a la muerte
a renacer después
sin haber dejado nunca
de tener esa sensación
trémula y opaca que nubla
todo ingenio suspicaz
de atesorar ese único
instante de reencuentro
conmigo misma
ø
Sempre hi haurà una primavera
òrfena de jardí
Ales de papallona
color negre
Ricard Julià
ø
Avui fa una nit clara
d'incerteses sublims
Després d'una tarda
de dubtes sorprenents
i un matí
de contradiccions inacabables
ø
Demà naixeré amb el sol i moriré amb la lluna
Ricard Julià
ø
VERDMELL: verdor sobtada d'un raig de sol tenyit d'hemoglobina, ictus natural
ø
Música: “Repercussió” de Meritxell Gama
PINELOPI
Sacseig continu
d'alcohols aromàtics
dins la coctelera
universal
els oceans es desborden
l'arca de Noè es reserva el seu
dret d’admissió
i jo em quedo fora
esperant el cavall de Troia
imaginari o el vaixell
d'Ulisses comandat per
Penèlope en un intent
submergit de vèncer
la soledat teixint amb el cor
i no amb les mans
l’últim vestit que portarà
en el seu comiat.
ø
SALOMÉ
Em dic Salomé
no t'acostis
si no vols que
només el teu cap
balli amb mi
ø
M'he descuidat
el ganivet
dins la ferida
¿potser era el teu?
Càndid Miró
ø
STAND BY
Desig controlat,
cor sota mínims.
ø
He entaforat el cor
dins la rentadora
detergent pel color
programa de peces delicades
ja que bufa la tramuntana
s'eixugarà en un no-res
i ja podré posar-me'l altre cop
Càndid Miró
ø
VIOLONJA: taronja fonedís rera un marge violeta
ø
Música basada en “Tema i Variacions” de M Samuel-Rousseau
CALIDOSCOPI
retalls de tu mateix
de colors
desfigurats
mosaic emocional
amb permís per existir
amb dubtes legítims
i falses certeses
Si tu em miressis sense res als ulls...
Antònia Guerrero
ø
BLAGROR
Rera el desconcert confús
d'un blanc trencat,
la silueta d'una dona
Sota l'arrogància absoluta
d'un groc més aviat pàl·lid,
la mà d'un home
ø
KATASKOPOS
Càlid espia del meu cos
recorda'm algun dia
que t'estimi
Càlida venjança d'amor
recorda'm algun dia
que t'oblidi
Càlida tristor d'estiu
recorda'm algun dia
que existeixo
...tanta calidesa
em perpetua...
ø
DECLARACIÓN DE AMOR
No llegué a tiempo
a quemar mis conjuros
en la hoguera,
no llegué a tiempo
a mi despedida,
no llegué a tiempo
a decir que a pesar de todo
te quiero Inés
a ti
y a todas la mujeres
que te habitan.
ø
BLAUNC: moment precís de fusió entre blaus considerada com a natural
ø
BLAUOR
Una sinuosa corba
s'adorm sota
l’àvid pinzell
que la perfila,
mentre del front de l'artista
cau l’última gota de blau
i un punt de tristor.
ø
Música basada en la partichella de la “Simfonia Sevillana” de Joaquin Turina
Vespre etern de
remorosa tebior,
íntim i glauc
evocador de nostàlgies.
ø
Cançó de l'ànima
lilor intimíssima
dàlia oberta.
Aquesta saviesa
de colors reposats
sobre una fulla
de pensaments ivoris
em reconforta
IV – SUITE CÀNDID
Música: "Desacords" de Meritxell Gama
Roda i avança
tu el convicte transeünt
tot fa baixada
ni que sigui costa amunt
Avança i volta
vés assumint el teu fat
brúixola boja
cronòmetre desbridat
Volta i transita
fes i refés el teu camí
ets com la sínia
sempre engranada al molí
Transita i tresca
enfilar-se és com un joc
cal fer drecera
per arribar abans enlloc
Tresca i encalça
i si dubtes dels camins
obre la capsa
la ballarina és a dins
Encalça i gira
sent la música al teu cap
joc de cadires
qui guanya o perd mai se sap
Gira i fes via
tots els camins van a mar
cada cruïlla
és un simple joc d'atzar
Fes via i mou-te
ball rodó vertiginós
que ara no toca
l'altre ball del sinofós
Mou-te i camina
tu l’efímer vianant
¿veus com la tinta
del mapa s'està esborrant?
ø
Després del vertigen
m'assec vora un estany i em somiejo
arraulida dins del seu ventre fosc,
per un moment sento a prop
aquell tendre gest d'Irini
mentre el reflex de mi mateixa
en les tèrboles aigües em revela
la imatge de set dones superposades
l'una davant de l'altra mirant-se fixament
en el mirall dels seus ulls,
quatre per vuit,
vint-i-vuit parts
set miralls i una única dona
que es recorda tranquil·la
passejant per la platja de sorra fina
sota el cel estrellat de Natal.
Inès Gumà
ø
Cremar quilòmetres
buscar un destí que també s'escapa
un pont en construcció
una variant desviada
usar tot el combustible que ens ha estat concedit
respirar de pas l'aire ranci de les gasolineres
fer alguna que altra necessitat al voral
mirar si hi ha algun autostopista per recollir
defugir tots els autostopistes que hi hagi
menjar en cafès de carretera fora d'hores
travessar fantàstics paisatges de nit
girar en rodó si intuïm algun perill
improvisar a cada encreuament
descansar sense baixar del vehicle
sense ni un minut per aturar-se a viure
¿és així com se'ns mou la vida?
ø
Música basada en "Tema i variacions" de M Samuel-Rousseau
Fent miol de gat vell
he anat de terrat en torratxa
he dansat amb fred a la pell
i he finit un mal viatge
Ricard Julià
ø
Esgotat et mires la muntanya
esperant que la muntanya
faci un gest, tingui un detall,
que s'ajupi, per exemple.
ø
No entenc els límits de l'horitzó
i qualsevol onada em fa anar i tornar
com les primaveres envellides
en el perfum de les flors.
Ricard Julià
ø
Flors al marge
enllà dels vorals
enllà de les reixes
enllà dels murs
enllà dels records.
ø
Fulla que et balanceges
fins arribar a terra
en la teva harmonia
voldria gronxar-me
i ser petita
i recollir-me.
Antònia Guerrero
ø
Flors al marge
enllà dels rails
enllà de les finestretes
enllà de les andanes
enllà del temps.
ø
El temps assegut a l'andana
de l'estació tardorenca
a la que només arribarà
un hivernal tren
carregat de miralls trencats.
Ricard Julià
ø
Pot ser, però, que el mirall estigui bé
i el que està esmicolat sols sigui jo.
ø
Així un dia i un altre
el riu de corrent falsament tranquil
va deixant en els seus congostos i revolts
les pessigades del sentir que no se sap dir.
Ricard Julià
ø
De sobte veu que aquest camí
que té ben bé just al davant
no és que l'hagi de seguir
sinó que brolla d'ell mateix
Deu ser perquè hi arribi algú
i ara té por que si se'n va
ni que només sigui un moment
l'algú aquell no el trobarà
ø
En la llanura de mi alma
busco el faro de tu sombra
pero sólo hallo el reflejo
de mi decepción
Antònia Guerrero
ø
RECORDANT SYLVIA PLATH
Her bare
feet seem to be saying:
We have come so far, it is over.
You’re right, there’s a step
to have come so far,
not further, not before.
ø
Té calaixos plens de porucs silencis
Armaris atapeïts d'insinuacions
El mirall el mostra a ell tot sol
L'aixeta pretén xuclar-lo endins
Puja i baixa les mateixes escales
I cada cop és més lluny i es veu més petit
Frega el terra per descobrir petjades fresques
Les que deixen els records quan s'obliden
Dubta de si realment viu aquí
Al palau desert de les mil bústies
A la fi, obre la porta i surt al carrer
Perquè és l'única manera de tornar a casa
Cal seguir els camins de l'aigua -pensa-
Per trobar els pendents vers la mar
ø
Música basada en "Arabesque" de Claude Debussy
una passa la fa el cansament
una passa la desorientació
una passa perquè fa baixada
una passa per rutina
una passa per no endevinar què
una passa amb l'esperança de...
una passa perquè en vingui una altra
una passa perquè ens miren
una passa perquè... mira...
una passa perquè sí
una passa d’influença
una passa de protesta
una passa per inèrcia
una passa per amor
una passa perquè semblava...
una passa d'amagat
una passa de costat
una passa pel futur
una passa per comptar-la
una passa que és intent de fuita
una passa per decret-llei
una passa de recules
una passa en fals
una passa que fa la por
una passa cara a la por
una passa dissimulada
una passa sobre el mar
una passa per seguir caminant
una passa per seguir
una passa per
No cal que et moguis
que el món ja roda.
CALIDOSCOPI
Estri meravellós que per mor d'un lleuger moviment fa que una efímera visió ens porti al món de la sensació al que la poesia li donarà el vestit de la paraula.
Ricard Julià
En aquest projecte el col·lectiu Veus està format per:
Meritxell Gama – arpa i adaptació musical
Antònia Guerrero – veu i composició poètica
Inès Gumà – veu i composició poètica
Ricard Julià – veu i composició poètica
Càndid Miró – veu i composició poètica
Els poemes continguts a cada suite són propis de l'autor de la suite excepte quan s'indica
I – SUITE RICARD
Música: “Glissandos” de Meritxell Gama
ola que llegas
ola que partes
ola que inundas
ola que borras
las huellas de un desconocido
ola que danzas
ola que cantas
ola que disfrazas
las huellas del ayer
por un instante soy feliz
mientras te escucho
mientras me inundas
mientras me balanceas
Antònia Guerrero
ø
REUNIONES DE ESPUMA
Olas
Ir Regresar
Cálidas Frías
Rápidas Lentas
Días Noches
Feroces Tranquilas
Olas
Transparentes Obscuras
Imperceptibles Sencillas
Mínimas Inmensas
Años Vidas
Encrespadas Sutiles
Olas navegando mares de niebla
Olas holgazaneando en playas desconocidas
Olas en lucha con vientos
Olas hijas de madres desconocidas
Al fin olas creando mareas
Pleamar Bajamar
Canciones marineras
en inmensas tabernas vacías
ø
La mer, toujours la mer.
Inès Gumà
ø
Música basada en “Pieza 3” de David Antolin
ANTIC CANT DE GUERRA
Avui que em tinc per temps passat
i res no em sacseja l'ànima.
Ara que qualsevol hora no m'és estranya
i la nit m'encalma el son.
Avui que quan tothom dorm
sento que la lluna em bressola.
Ara que tot em dóna
la pau que a la fi he aconseguit.
Avui que em veig de bell nou reeixit
valent per encetar nova caminada.
Ara que tot és fulla verda
i la darrera gebrada ha fugit.
Avui que el cor de tan fort com batega
sembla que punyent esclata
més enllà de la presó del pit.
Ara que la temença
és del record ignorada.
Avui que la por no m'espera
darrere de cap cantonada
perquè el desig ja no és realitat.
Ara que molt se m'ha donat
sense merèixer-ho ni demanar-ho.
Avui tinc la certesa que estimar
és un fet encertat.
Ara que em tinc per temps passat
me'n vaig cantant i ben armat
a lluitar en la propera batalla.
Déu m'agafi confessat!
ø
Una rosa a la mà
i un desig en el cor
–Llum de dia clar–
una vela en el port.
ø
La manos parecen muertas
pero aún dibujan palabras
Antònia Guerrero
ø
Blanca l'ala d'àngel,
blanc el mantell de l'altar,
blanques les teves mans blanques,
blancs els camps després de nevar.
ø
Palabras que intentan
ahuyentar la ansiedad
Antònia Guerrero
ø
Cançó de port
boira de matinada
quin regust al paladar
del darrer got de vi
llàgrimes de por
ara que la taverna és tancada.
ø
Veus que calmen el dolor
paraules que tanquen ferides
acords que acullen el plor
i els sanglots d'una guitarra
Antònia Guerrero
ø
D'un vent nou
que hagi eixugat mil llàgrimes
en voldria penyora
–Besar el rostre d'una verge
fet de marbre i temps vell–
Ésser mariner en una nau
que fuig de terra.
ø
La bogeria de saber-te prop
i voler-te lluny
i per més que m'allunyo
més a prop estàs
Antònia Guerrero
ø
LES ESTACIONS
Pas a pas
camí a camí
vent a vent
pluja a pluja.
Estiu que fuig.
Tardor.
Hivern.
A la fi... mort a la fulla.
Arbre.
Arrel.
Núvol que embruta el cel
i altra vegada, molt lluny.
Primavera,
vel de núvia.
A la fi... verd que vesteix la fulla.
Ahir.
Avui.
Demà.
Un joglar cantarà bocabadat
cançó de silenci humit
i un aprenent de lletraferit
cercarà paper i ploma.
ø
I....
Tot de sobte
un fil de llum ha esquinçat el somni
–i són les vuit–
El timbal de guerra
marca el compàs del cor
–i són les vuit i dos minuts–
Les finestres dels ulls
estrenen un nou paisatge
–i són les vuit i quatre minuts–
Sorolls aliens a la simfonia de la natura
esbotzen l'ordre de notes musicals
–i són les vuit i set minuts–
Braços, mans, cames i peus
Assagen nous passos de dansa
Per interpretar l’espectacle d’un nouvingut jorn
–i són les vuit i deu minuts–
Primera petjada a la sorra humida d'una platja.
Desembarcament per avançar en el món on
comença "la batalla de cada dia"
–i és un quart de nou–
Mentrestant les esquitxades de la dutxa em fiblen
i cauen decapitats els pèls de la barba
i m'emblanquinejo les dents
i la pinta ordena els cabells
sense poder-ho fer amb els pensaments
i m'engipono l'uniforme de bon home
perquè ningú no pugui cridar-me a l'ordre
i com sempre passar desapercebut
–i ja són tres quarts de nou–
Surto de casa,
travesso el carrer,
i tinc por.
Altra vegada m'estan esperant
– els dubtes – les certeses
– els embolics – els encerts
– els fracassos – els èxits
– les foscors – les llums
– els suspesos – els aprovats
– els deutes – els cobraments
– les mentides – les veritats
– els uns – els altres
– el jo – el tu
– el pecat – l'absolució
– l'obligació – el dret
– els Deu Manaments – la Llibertat
i tantes coses que ara tinc
i altres que mai no tindré
i una llista inacabable
per ser el que sóc
i el temps no em deixarà ser
–i són les nou menys tres minuts–
És massa aviat per arribar tard a tot.
ø
Calidoscopi d'emocions
encenalls de silencis
quan els mots són serradures
runes de tu mateix
quan et pensaves en construcció
fragments de dubtes
com braços d'una estrella
com cues de sargantana
esquerdís de pensaments
a l'inici d'un camí
a l'inici de tots els camins
Càndid Miró
ø
Música basada en ”Sonsoles” de David Antolin
MÉS ENLLÀ DE LES FLORS
Més enllà de les flors...
altres flors,
i després el desert,
pedregós, sorrer.
Místic en la solitud
i ressec en comprendres.
Lluny, a l'altra banda
de l'horitzó, la llum
pressentida i mai entesa.
Home pelegrí d'il·lusions,
esclau del disseny de futur
que potser no serà realitat.
Més enllà de les flors...
altres flors
i l'incògnit del ser o no ser.
–Tot és melangia–
II – SUITE ANTÒNIA
Música basada en “Gnosienne núm 1” d’Erik Satie
bombolles de sabó
tancades en una gàbia
on no poden somniar
ø
Ni el més vermell que tens és la sang,
ni el més fosc l'ombra.
Hi ha nits que no pots aclucar els ulls
i dies que no goses obrir-los
Càndid Miró
ø
RECORDANT JORGE MANRIQUE
A los suicidas del Puente de Maalbaeck
que no me esperen,
hoy también llueve en mi vida
Inès Gumà
ø
Resigo el contorno de tu verdad
y sólo hallo mentira
ø
NO ÉS REPOSADAMENT
No és reposadament que et penso
sovint vull despendre'm de mi mateix
i cercar l'harmonia que desitjo
però que no sé construir.
Em desconec plenament
perquè no tinc la dimensió
de la meva pròpia imatge.
Per això cerco els llibres
que em porten pau, i a la vegada
l'angoixa de no ésser
el que voldria ser.
Ricard Julià
ø
en la llanura de mi alma
busco el faro de tu sombra
pero sólo hallo el reflejo
de mi decepción
ø
Seus damunt la roca
i l'instant de descans
esdevé cruïlla.
Càndid Miró
ø
Ecos urbanos
música que compartimos
que soñamos
que amamos
ayer
mis demonios
comprimidos en esta noche
tú también estás aquí
comprimido
en mi inconsciente
descodificándote
amándote una vez más
perdonándote
ø
PARAULA BUIDA
El cel és ple de dol
quan la darrera fulla
bandeja el vent
a la recerca de port
Mai no moren les primaveres
són les veus del desert
anunciant l'estiu
temps de sol dur i fort.
Ricard Julià
ø
murmullo de historias ajenas
me llegan pero no me tocan.
El cielo es inmenso
como nuestra pena.
ø
FADO VIII
Tras caer la última hoja
que me invada la tristeza .
Postal de Otoño
Inès Gumà
ø
Música basada en “Serenata Malenconiosa” d’Alphonse Hasselmans
sortir de dins
morir per fora
transformar l’hàbit
canviar-se el jersei
aclarir la mirada
eixugar-se l’ànima
remoure la saba
rentar les penes
amb sabó de tendresa
mirar-te i reconèixe’t
ø
pesando el viento
fingiendo estar bien
escondiendo el miedo
que sin fin me devora
dale otra vuelta
lo verás al revés
ø
KATSEKAUMA
Es el viento que embalsama lo efímero.
A trasluz te veo un segundo
cada día,
con eso me basta para recordarte
siempre.
Inès Gumà
ø
en la noche aúllo
el dolor de la pérdida.
vértigo incandescente
bajo mis pies:
la libertad en su máxima potencia
está esperándome.
¿cómo conseguiré dar el salto
y ver la otra cara de la luna?
¿cómo conseguiré romper las cadenas
que me atan al pasado?
Cómo consigo resarcirme
como mujer libre,
orgullosa en mi potencia,
femenina en mi alma
y valiente en mi pasión?
ø
OCREIG
Pujo a l'habitació
em despullo
i davant el mirall
lentament
em desdibuixo
Inès Gumà
ø
Luna de miel
endulza mis sueños
luna de hielo
congela mis dudas
luna blanca
ilumina mis vacíos
luna roja
quema mis miedos
luna mujer
alumbra caminos
luna pequeña
enséñame a crecer
ø
Música basada en “Jazz-band” de Marcel Tournier
ARNAU
crispetes de tendresa fregides sense oli
boca de sucre tastets de vida
nas de pessigolles aprenent a respirar
ulls de pruna obrint horitzons
somriure de confitura sense edulcorants
batut d’energia aquarel·les de colors
batec d’amor galopant entre cotons
menut infant encetant la vida
III – SUITE INÈS
MAGROC: ànima negra despullada de tot a punt de trencar-se
Música basada en la partichella de la “Simfonia Sevillana” de Joaquin Turina
ø
RECORDANDO A STA TERESA DE JESÚS
porque sigo sin vivir en mi...
Apaciguo mi sombra entre grises adormecida,
de tranquila mirada entre sueños perseguida,
y un rumor anodino entre mis sienes blanquecinas
acuna mi sino y acaricia mis entrañas
y como un torbellino de furia incontrolada
despierta en mí vorágine y vértigo a lo vivido,
es otra dimensión en la que mi alma se mece
en estos días de tanto hastío,
de tanto desasosiego confundido,
desvarío místico entre locura y extravío.
ø
Prisma obturat,
desencís d'un moment trencat.
ø
Curosament
absurd,
lent,
indecís
destí
omnipresent
saturat de
consols
obscur i
pèrfidament
irisat
Aquest és el calidoscopi
del meu costat obscur,
dimensió amagada
que es rebel·la
rera uns otolits descontrolats,
fotolits velats
pel progrés ocasional
d'una vida a la recerca
d'un constant equilibri
i d'emocions continuades.
ø
Rera un vidre miro la vida,
la meva ombra em té atrapada,
no em deixa moure
ni trencar el vidre
si em moc
ella es mou
i em paralitza pensar
que em tornaré a sentir abandonada
Antònia Guerrero
ø
Toile d'areignée
tissue de nostalgie.
Mon equilibre pend d'un fil.
Mon coeur est survivant.
Mais après tout...
il n'y à que Bruxelles à regretter.
ø
Arreu el sol escalfa
i entremig de temps i retards
la pols ens ofega l'enteniment
Ricard Julià
ø
NEGRÍS: neguit confús d'un arc de Sant Martí saturat d'esglais
ø
Música basada en la partichella de “Rebroll” de Salvador Brotons
VÉRTIGO
A lo absurdo
a vivir
al vértigo
a lo incierto
dispuesto por un orden
de estructuras rígidas
abierto sólo a mentes
ausentes
claras
clandestinas
siempre a la búsqueda de
la quintaesencia de lo etéreo,
vértigo a amar,
a ser amados
a seguir adelante
sin confundirnos
vértigo a la muerte
a renacer después
sin haber dejado nunca
de tener esa sensación
trémula y opaca que nubla
todo ingenio suspicaz
de atesorar ese único
instante de reencuentro
conmigo misma
ø
Sempre hi haurà una primavera
òrfena de jardí
Ales de papallona
color negre
Ricard Julià
ø
Avui fa una nit clara
d'incerteses sublims
Després d'una tarda
de dubtes sorprenents
i un matí
de contradiccions inacabables
ø
Demà naixeré amb el sol i moriré amb la lluna
Ricard Julià
ø
VERDMELL: verdor sobtada d'un raig de sol tenyit d'hemoglobina, ictus natural
ø
Música: “Repercussió” de Meritxell Gama
PINELOPI
Sacseig continu
d'alcohols aromàtics
dins la coctelera
universal
els oceans es desborden
l'arca de Noè es reserva el seu
dret d’admissió
i jo em quedo fora
esperant el cavall de Troia
imaginari o el vaixell
d'Ulisses comandat per
Penèlope en un intent
submergit de vèncer
la soledat teixint amb el cor
i no amb les mans
l’últim vestit que portarà
en el seu comiat.
ø
SALOMÉ
Em dic Salomé
no t'acostis
si no vols que
només el teu cap
balli amb mi
ø
M'he descuidat
el ganivet
dins la ferida
¿potser era el teu?
Càndid Miró
ø
STAND BY
Desig controlat,
cor sota mínims.
ø
He entaforat el cor
dins la rentadora
detergent pel color
programa de peces delicades
ja que bufa la tramuntana
s'eixugarà en un no-res
i ja podré posar-me'l altre cop
Càndid Miró
ø
VIOLONJA: taronja fonedís rera un marge violeta
ø
Música basada en “Tema i Variacions” de M Samuel-Rousseau
CALIDOSCOPI
retalls de tu mateix
de colors
desfigurats
mosaic emocional
amb permís per existir
amb dubtes legítims
i falses certeses
Si tu em miressis sense res als ulls...
Antònia Guerrero
ø
BLAGROR
Rera el desconcert confús
d'un blanc trencat,
la silueta d'una dona
Sota l'arrogància absoluta
d'un groc més aviat pàl·lid,
la mà d'un home
ø
KATASKOPOS
Càlid espia del meu cos
recorda'm algun dia
que t'estimi
Càlida venjança d'amor
recorda'm algun dia
que t'oblidi
Càlida tristor d'estiu
recorda'm algun dia
que existeixo
...tanta calidesa
em perpetua...
ø
DECLARACIÓN DE AMOR
No llegué a tiempo
a quemar mis conjuros
en la hoguera,
no llegué a tiempo
a mi despedida,
no llegué a tiempo
a decir que a pesar de todo
te quiero Inés
a ti
y a todas la mujeres
que te habitan.
ø
BLAUNC: moment precís de fusió entre blaus considerada com a natural
ø
BLAUOR
Una sinuosa corba
s'adorm sota
l’àvid pinzell
que la perfila,
mentre del front de l'artista
cau l’última gota de blau
i un punt de tristor.
ø
Música basada en la partichella de la “Simfonia Sevillana” de Joaquin Turina
Vespre etern de
remorosa tebior,
íntim i glauc
evocador de nostàlgies.
ø
Cançó de l'ànima
lilor intimíssima
dàlia oberta.
Aquesta saviesa
de colors reposats
sobre una fulla
de pensaments ivoris
em reconforta
IV – SUITE CÀNDID
Música: "Desacords" de Meritxell Gama
Roda i avança
tu el convicte transeünt
tot fa baixada
ni que sigui costa amunt
Avança i volta
vés assumint el teu fat
brúixola boja
cronòmetre desbridat
Volta i transita
fes i refés el teu camí
ets com la sínia
sempre engranada al molí
Transita i tresca
enfilar-se és com un joc
cal fer drecera
per arribar abans enlloc
Tresca i encalça
i si dubtes dels camins
obre la capsa
la ballarina és a dins
Encalça i gira
sent la música al teu cap
joc de cadires
qui guanya o perd mai se sap
Gira i fes via
tots els camins van a mar
cada cruïlla
és un simple joc d'atzar
Fes via i mou-te
ball rodó vertiginós
que ara no toca
l'altre ball del sinofós
Mou-te i camina
tu l’efímer vianant
¿veus com la tinta
del mapa s'està esborrant?
ø
Després del vertigen
m'assec vora un estany i em somiejo
arraulida dins del seu ventre fosc,
per un moment sento a prop
aquell tendre gest d'Irini
mentre el reflex de mi mateixa
en les tèrboles aigües em revela
la imatge de set dones superposades
l'una davant de l'altra mirant-se fixament
en el mirall dels seus ulls,
quatre per vuit,
vint-i-vuit parts
set miralls i una única dona
que es recorda tranquil·la
passejant per la platja de sorra fina
sota el cel estrellat de Natal.
Inès Gumà
ø
Cremar quilòmetres
buscar un destí que també s'escapa
un pont en construcció
una variant desviada
usar tot el combustible que ens ha estat concedit
respirar de pas l'aire ranci de les gasolineres
fer alguna que altra necessitat al voral
mirar si hi ha algun autostopista per recollir
defugir tots els autostopistes que hi hagi
menjar en cafès de carretera fora d'hores
travessar fantàstics paisatges de nit
girar en rodó si intuïm algun perill
improvisar a cada encreuament
descansar sense baixar del vehicle
sense ni un minut per aturar-se a viure
¿és així com se'ns mou la vida?
ø
Música basada en "Tema i variacions" de M Samuel-Rousseau
Fent miol de gat vell
he anat de terrat en torratxa
he dansat amb fred a la pell
i he finit un mal viatge
Ricard Julià
ø
Esgotat et mires la muntanya
esperant que la muntanya
faci un gest, tingui un detall,
que s'ajupi, per exemple.
ø
No entenc els límits de l'horitzó
i qualsevol onada em fa anar i tornar
com les primaveres envellides
en el perfum de les flors.
Ricard Julià
ø
Flors al marge
enllà dels vorals
enllà de les reixes
enllà dels murs
enllà dels records.
ø
Fulla que et balanceges
fins arribar a terra
en la teva harmonia
voldria gronxar-me
i ser petita
i recollir-me.
Antònia Guerrero
ø
Flors al marge
enllà dels rails
enllà de les finestretes
enllà de les andanes
enllà del temps.
ø
El temps assegut a l'andana
de l'estació tardorenca
a la que només arribarà
un hivernal tren
carregat de miralls trencats.
Ricard Julià
ø
Pot ser, però, que el mirall estigui bé
i el que està esmicolat sols sigui jo.
ø
Així un dia i un altre
el riu de corrent falsament tranquil
va deixant en els seus congostos i revolts
les pessigades del sentir que no se sap dir.
Ricard Julià
ø
De sobte veu que aquest camí
que té ben bé just al davant
no és que l'hagi de seguir
sinó que brolla d'ell mateix
Deu ser perquè hi arribi algú
i ara té por que si se'n va
ni que només sigui un moment
l'algú aquell no el trobarà
ø
En la llanura de mi alma
busco el faro de tu sombra
pero sólo hallo el reflejo
de mi decepción
Antònia Guerrero
ø
RECORDANT SYLVIA PLATH
Her bare
feet seem to be saying:
We have come so far, it is over.
You’re right, there’s a step
to have come so far,
not further, not before.
ø
Té calaixos plens de porucs silencis
Armaris atapeïts d'insinuacions
El mirall el mostra a ell tot sol
L'aixeta pretén xuclar-lo endins
Puja i baixa les mateixes escales
I cada cop és més lluny i es veu més petit
Frega el terra per descobrir petjades fresques
Les que deixen els records quan s'obliden
Dubta de si realment viu aquí
Al palau desert de les mil bústies
A la fi, obre la porta i surt al carrer
Perquè és l'única manera de tornar a casa
Cal seguir els camins de l'aigua -pensa-
Per trobar els pendents vers la mar
ø
Música basada en "Arabesque" de Claude Debussy
una passa la fa el cansament
una passa la desorientació
una passa perquè fa baixada
una passa per rutina
una passa per no endevinar què
una passa amb l'esperança de...
una passa perquè en vingui una altra
una passa perquè ens miren
una passa perquè... mira...
una passa perquè sí
una passa d’influença
una passa de protesta
una passa per inèrcia
una passa per amor
una passa perquè semblava...
una passa d'amagat
una passa de costat
una passa pel futur
una passa per comptar-la
una passa que és intent de fuita
una passa per decret-llei
una passa de recules
una passa en fals
una passa que fa la por
una passa cara a la por
una passa dissimulada
una passa sobre el mar
una passa per seguir caminant
una passa per seguir
una passa per
No cal que et moguis
que el món ja roda.
divendres, 28 de desembre del 2007
Paiisatges 0
Foto: Càndid MirópaIIsatges
(2a versió de Paisatges)
Empúries, 15 de desembre de 2007
Presentació:
El col·lectiu Veus neix la primavera de 2003. Els seus membres escriuen i comparteixen versos. Els presenten en lectures i escenificacions en què ells mateixos fan de rapsodes, i en les que també hi participen músics i artistes plàstics, alguns dels quals s’integren en l’estructura del col·lectiu i participen de la gènesi i preparació dels espectacles.
L’estiu de 2006 van presentar Paisatges del qual ara ofereixen una segona versió.
Hi participen:
Gerard Carrión, textos i veu
Meritxell Gama, música i harpa
Antònia Guerrero, textos i veu
Ricard Julià, textos i veu
Càndid Miró, textos i veu
Sovint pretenem mirar al voltant i veure el paisatge, com un decorat on provem d'assajar els nostres papers teatrals. Però en el més lleuger dels casos, nosaltres, aprenents de personatges, formem part del paisatge, indissolublement. I ell forma part indissoluble de nosaltres.
(2a versió de Paisatges)
Empúries, 15 de desembre de 2007
Presentació:
El col·lectiu Veus neix la primavera de 2003. Els seus membres escriuen i comparteixen versos. Els presenten en lectures i escenificacions en què ells mateixos fan de rapsodes, i en les que també hi participen músics i artistes plàstics, alguns dels quals s’integren en l’estructura del col·lectiu i participen de la gènesi i preparació dels espectacles.
L’estiu de 2006 van presentar Paisatges del qual ara ofereixen una segona versió.
Hi participen:
Gerard Carrión, textos i veu
Meritxell Gama, música i harpa
Antònia Guerrero, textos i veu
Ricard Julià, textos i veu
Càndid Miró, textos i veu
Sovint pretenem mirar al voltant i veure el paisatge, com un decorat on provem d'assajar els nostres papers teatrals. Però en el més lleuger dels casos, nosaltres, aprenents de personatges, formem part del paisatge, indissolublement. I ell forma part indissoluble de nosaltres.
Paiisatges 1
Música: Greensleeves
“Atrapa la teva memòria del passat, atrapa-la abans que el temps es quedi clos dins les coses i tu amb elles per sempre”
“Ara que és de nit, la Vila dorm. La natura respira i ens regala la suau cadència del seu alè. Ens acomoda en el record i ens retorna les hores que ens han vist créixer, riure, patir, madurar. Ens calma l’angúnia de saber que estem de pas, ens fa més lliures regalant-nos la seva bellesa i ens dóna la benvinguda al paratge on tot té la seva justa mesura”
“Tot el que ens envolta és nostre, tot allò fins a on la vista arriba és de l’univers, petjades d’altres peus també agrairan que la sorra sigui calenta a l’hivern i l’herba freda a l’estiu, petjades que ploraran amb nosaltres el dol del que hem perdut, petjades que riuran cada cop que tot reneixi de nou”
“La vida comença de nou després de la mort, després del foc, després que el temps i tu hàgiu jugat a menjar-vos un a l’altre”
Intro
Intro a la vida
paisatges de sol i sutge
paisatges atrapats
paisatges de foscor
paisatges de llum
renaixement de la natura
paisatges de veritat
INÈS GUMÀ
Paisatges d’obaga
D’obaga
de sutge i pols
de melindros
sense xocolata
Incògnits
desolats,
de gelat
sense cirera
Paisatges
Cremats
Sense esma
de res
impostats,
de maduixes
sense nata
Inexistents
sense veu
ni força,
de recuit
sense mel
Paisatges
oblidats
teus
meus
despullats
i sols,
paisatges d’obaga
INÈS GUMÀ
Foto: Josep Pascual
Paisatges de solana
Paisatges
de melindros
amb xocolata
de gelat de vainilla
amb mil cireres
vermelles
de maduixes
amb nata
de recuit a
mb mel
Paisatges dolços
de cotó de sucre
de pomes amb caramel
de bombons farcits
de nous i avellanes
Paisatges amorosits
per les tendres mans
d’una natura
sàvia
que tímidament
reneix
des de l’obaga
a la solana
INÈS GUMÀ
Terra
And if I ever lose my hands, lose my plough, lose my land,
Oh if I ever lose my hands, I wont have to work no more.
And if I ever lose my eyes, if my colours all run dry,
Yes if I ever lose my eyes, I wont have to cry no more.
CAT STEVENS Moonshadow
Terra
per als meus peus
que no caminin sols
que no caminin debades
que no caminin per enlloc
Terra
per als meus ulls
que no vegin desolació
que no vegin el buit
que no vegin l'absoluta solitud
Terra
perquè sóc viu
que viure tingui sentit
que conviure tingui sentit
que sobreviure tingui sentit
Terra
per al dia aquell
que la cendra es barregi amb altra pols
que la pluja faci fèrtil el fang
que el vent n'escampi llavors
Terra
de tu som,
per tu som,
amb tu som,
som tu.
CÀNDID MIRÓ
Foto: Isaac Sunyer
Te hablaré de una tierra
que acoge gentes
de otras partes,
de otros mundos,
de otros tiempos.
Gentes con otras voces
con otras texturas
con otros aromas.
Gentes que enriquecen las semillas
Y ensanchan el horizonte.
Gentes con risas nuevas
para llenar un instante.
Gentes con otras realidades
con otros temores
con otras heridas
donde reconocernos
y crecer compartiendo.
ANTÒNIA GUERRERO
“Atrapa la teva memòria del passat, atrapa-la abans que el temps es quedi clos dins les coses i tu amb elles per sempre”
“Ara que és de nit, la Vila dorm. La natura respira i ens regala la suau cadència del seu alè. Ens acomoda en el record i ens retorna les hores que ens han vist créixer, riure, patir, madurar. Ens calma l’angúnia de saber que estem de pas, ens fa més lliures regalant-nos la seva bellesa i ens dóna la benvinguda al paratge on tot té la seva justa mesura”
“Tot el que ens envolta és nostre, tot allò fins a on la vista arriba és de l’univers, petjades d’altres peus també agrairan que la sorra sigui calenta a l’hivern i l’herba freda a l’estiu, petjades que ploraran amb nosaltres el dol del que hem perdut, petjades que riuran cada cop que tot reneixi de nou”
“La vida comença de nou després de la mort, després del foc, després que el temps i tu hàgiu jugat a menjar-vos un a l’altre”
Intro
Intro a la vida
paisatges de sol i sutge
paisatges atrapats
paisatges de foscor
paisatges de llum
renaixement de la natura
paisatges de veritat
INÈS GUMÀ
Paisatges d’obaga
D’obaga
de sutge i pols
de melindros
sense xocolata
Incògnits
desolats,
de gelat
sense cirera
Paisatges
Cremats
Sense esma
de res
impostats,
de maduixes
sense nata
Inexistents
sense veu
ni força,
de recuit
sense mel
Paisatges
oblidats
teus
meus
despullats
i sols,
paisatges d’obaga
INÈS GUMÀ
Foto: Josep PascualPaisatges de solana
Paisatges
de melindros
amb xocolata
de gelat de vainilla
amb mil cireres
vermelles
de maduixes
amb nata
de recuit a
mb mel
Paisatges dolços
de cotó de sucre
de pomes amb caramel
de bombons farcits
de nous i avellanes
Paisatges amorosits
per les tendres mans
d’una natura
sàvia
que tímidament
reneix
des de l’obaga
a la solana
INÈS GUMÀ
Terra
And if I ever lose my hands, lose my plough, lose my land,
Oh if I ever lose my hands, I wont have to work no more.
And if I ever lose my eyes, if my colours all run dry,
Yes if I ever lose my eyes, I wont have to cry no more.
CAT STEVENS Moonshadow
Terra
per als meus peus
que no caminin sols
que no caminin debades
que no caminin per enlloc
Terra
per als meus ulls
que no vegin desolació
que no vegin el buit
que no vegin l'absoluta solitud
Terra
perquè sóc viu
que viure tingui sentit
que conviure tingui sentit
que sobreviure tingui sentit
Terra
per al dia aquell
que la cendra es barregi amb altra pols
que la pluja faci fèrtil el fang
que el vent n'escampi llavors
Terra
de tu som,
per tu som,
amb tu som,
som tu.
CÀNDID MIRÓ
Foto: Isaac SunyerTe hablaré de una tierra
que acoge gentes
de otras partes,
de otros mundos,
de otros tiempos.
Gentes con otras voces
con otras texturas
con otros aromas.
Gentes que enriquecen las semillas
Y ensanchan el horizonte.
Gentes con risas nuevas
para llenar un instante.
Gentes con otras realidades
con otros temores
con otras heridas
donde reconocernos
y crecer compartiendo.
ANTÒNIA GUERRERO
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
