dissabte, 26 d’abril del 2008

Calidoscopi



Combinacions, mescles, formes, definicions del ser i no ser que escenifiquen allò que passa a l'abast de la creativitat instantània d'una espurna de vida.
CALIDOSCOPI
Estri meravellós que per mor d'un lleuger moviment fa que una efímera visió ens porti al món de la sensació al que la poesia li donarà el vestit de la paraula.
Ricard Julià

En aquest projecte el col·lectiu Veus està format per:
Meritxell Gama – arpa i adaptació musical
Antònia Guerrero – veu i composició poètica
Inès Gumà – veu i composició poètica
Ricard Julià – veu i composició poètica
Càndid Miró – veu i composició poètica

Els poemes continguts a cada suite són propis de l'autor de la suite excepte quan s'indica

I – SUITE RICARD


Música: “Glissandos” de Meritxell Gama

ola que llegas
ola que partes
ola que inundas
ola que borras
las huellas de un desconocido

ola que danzas
ola que cantas
ola que disfrazas
las huellas del ayer

por un instante soy feliz
mientras te escucho
mientras me inundas
mientras me balanceas

Antònia Guerrero

ø

REUNIONES DE ESPUMA

Olas
Ir Regresar
Cálidas Frías
Rápidas Lentas
Días Noches
Feroces Tranquilas
Olas
Transparentes Obscuras
Imperceptibles Sencillas
Mínimas Inmensas
Años Vidas
Encrespadas Sutiles
Olas navegando mares de niebla
Olas holgazaneando en playas desconocidas
Olas en lucha con vientos
Olas hijas de madres desconocidas
Al fin olas creando mareas
Pleamar Bajamar
Canciones marineras
en inmensas tabernas vacías

ø

La mer, toujours la mer.

Inès Gumà

ø

Música basada en “Pieza 3” de David Antolin

ANTIC CANT DE GUERRA

Avui que em tinc per temps passat
i res no em sacseja l'ànima.
Ara que qualsevol hora no m'és estranya
i la nit m'encalma el son.
Avui que quan tothom dorm
sento que la lluna em bressola.
Ara que tot em dóna
la pau que a la fi he aconseguit.
Avui que em veig de bell nou reeixit
valent per encetar nova caminada.
Ara que tot és fulla verda
i la darrera gebrada ha fugit.
Avui que el cor de tan fort com batega
sembla que punyent esclata
més enllà de la presó del pit.
Ara que la temença
és del record ignorada.
Avui que la por no m'espera
darrere de cap cantonada
perquè el desig ja no és realitat.
Ara que molt se m'ha donat
sense merèixer-ho ni demanar-ho.
Avui tinc la certesa que estimar
és un fet encertat.
Ara que em tinc per temps passat
me'n vaig cantant i ben armat
a lluitar en la propera batalla.
Déu m'agafi confessat!

ø

Una rosa a la mà
i un desig en el cor
–Llum de dia clar–
una vela en el port.

ø

La manos parecen muertas
pero aún dibujan palabras

Antònia Guerrero

ø

Blanca l'ala d'àngel,
blanc el mantell de l'altar,
blanques les teves mans blanques,
blancs els camps després de nevar.

ø

Palabras que intentan
ahuyentar la ansiedad

Antònia Guerrero

ø

Cançó de port
boira de matinada
quin regust al paladar
del darrer got de vi
llàgrimes de por
ara que la taverna és tancada.

ø

Veus que calmen el dolor
paraules que tanquen ferides
acords que acullen el plor
i els sanglots d'una guitarra

Antònia Guerrero

ø

D'un vent nou
que hagi eixugat mil llàgrimes
en voldria penyora
–Besar el rostre d'una verge
fet de marbre i temps vell–
Ésser mariner en una nau
que fuig de terra.

ø

La bogeria de saber-te prop
i voler-te lluny
i per més que m'allunyo
més a prop estàs

Antònia Guerrero

ø

LES ESTACIONS

Pas a pas
camí a camí
vent a vent
pluja a pluja.
Estiu que fuig.
Tardor.
Hivern.
A la fi... mort a la fulla.
Arbre.
Arrel.
Núvol que embruta el cel
i altra vegada, molt lluny.
Primavera,
vel de núvia.
A la fi... verd que vesteix la fulla.
Ahir.
Avui.
Demà.
Un joglar cantarà bocabadat
cançó de silenci humit
i un aprenent de lletraferit
cercarà paper i ploma.

ø

I....

Tot de sobte
un fil de llum ha esquinçat el somni
–i són les vuit–
El timbal de guerra
marca el compàs del cor
–i són les vuit i dos minuts–
Les finestres dels ulls
estrenen un nou paisatge
–i són les vuit i quatre minuts–
Sorolls aliens a la simfonia de la natura
esbotzen l'ordre de notes musicals
–i són les vuit i set minuts–
Braços, mans, cames i peus
Assagen nous passos de dansa
Per interpretar l’espectacle d’un nouvingut jorn
–i són les vuit i deu minuts–
Primera petjada a la sorra humida d'una platja.
Desembarcament per avançar en el món on
comença "la batalla de cada dia"
–i és un quart de nou–
Mentrestant les esquitxades de la dutxa em fiblen
i cauen decapitats els pèls de la barba
i m'emblanquinejo les dents
i la pinta ordena els cabells
sense poder-ho fer amb els pensaments
i m'engipono l'uniforme de bon home
perquè ningú no pugui cridar-me a l'ordre
i com sempre passar desapercebut
–i ja són tres quarts de nou–
Surto de casa,
travesso el carrer,
i tinc por.
Altra vegada m'estan esperant
– els dubtes – les certeses
– els embolics – els encerts
– els fracassos – els èxits
– les foscors – les llums
– els suspesos – els aprovats
– els deutes – els cobraments
– les mentides – les veritats
– els uns – els altres
– el jo – el tu
– el pecat – l'absolució
– l'obligació – el dret
– els Deu Manaments – la Llibertat
i tantes coses que ara tinc
i altres que mai no tindré
i una llista inacabable
per ser el que sóc
i el temps no em deixarà ser
–i són les nou menys tres minuts–
És massa aviat per arribar tard a tot.

ø

Calidoscopi d'emocions
encenalls de silencis
quan els mots són serradures
runes de tu mateix
quan et pensaves en construcció
fragments de dubtes
com braços d'una estrella
com cues de sargantana
esquerdís de pensaments
a l'inici d'un camí
a l'inici de tots els camins

Càndid Miró

ø

Música basada en ”Sonsoles” de David Antolin

MÉS ENLLÀ DE LES FLORS

Més enllà de les flors...
altres flors,
i després el desert,
pedregós, sorrer.
Místic en la solitud
i ressec en comprendres.
Lluny, a l'altra banda
de l'horitzó, la llum
pressentida i mai entesa.
Home pelegrí d'il·lusions,
esclau del disseny de futur
que potser no serà realitat.
Més enllà de les flors...
altres flors
i l'incògnit del ser o no ser.

–Tot és melangia–


II – SUITE ANTÒNIA


Música basada en “Gnosienne núm 1” d’Erik Satie

bombolles de sabó
tancades en una gàbia
on no poden somniar

ø

Ni el més vermell que tens és la sang,
ni el més fosc l'ombra.
Hi ha nits que no pots aclucar els ulls
i dies que no goses obrir-los

Càndid Miró

ø

RECORDANT JORGE MANRIQUE

A los suicidas del Puente de Maalbaeck
que no me esperen,
hoy también llueve en mi vida

Inès Gumà

ø

Resigo el contorno de tu verdad
y sólo hallo mentira

ø

NO ÉS REPOSADAMENT

No és reposadament que et penso
sovint vull despendre'm de mi mateix
i cercar l'harmonia que desitjo
però que no sé construir.
Em desconec plenament
perquè no tinc la dimensió
de la meva pròpia imatge.
Per això cerco els llibres
que em porten pau, i a la vegada
l'angoixa de no ésser
el que voldria ser.

Ricard Julià

ø

en la llanura de mi alma
busco el faro de tu sombra
pero sólo hallo el reflejo
de mi decepción

ø

Seus damunt la roca
i l'instant de descans
esdevé cruïlla.

Càndid Miró

ø

Ecos urbanos
música que compartimos
que soñamos
que amamos
ayer
mis demonios
comprimidos en esta noche
tú también estás aquí
comprimido
en mi inconsciente
descodificándote
amándote una vez más
perdonándote

ø

PARAULA BUIDA

El cel és ple de dol
quan la darrera fulla
bandeja el vent
a la recerca de port
Mai no moren les primaveres
són les veus del desert
anunciant l'estiu
temps de sol dur i fort.

Ricard Julià

ø

murmullo de historias ajenas
me llegan pero no me tocan.
El cielo es inmenso
como nuestra pena.

ø

FADO VIII

Tras caer la última hoja
que me invada la tristeza .
Postal de Otoño

Inès Gumà

ø

Música basada en “Serenata Malenconiosa” d’Alphonse Hasselmans

sortir de dins
morir per fora
transformar l’hàbit
canviar-se el jersei
aclarir la mirada
eixugar-se l’ànima
remoure la saba
rentar les penes

amb sabó de tendresa

mirar-te i reconèixe’t

ø

pesando el viento
fingiendo estar bien
escondiendo el miedo
que sin fin me devora

dale otra vuelta
lo verás al revés

ø

KATSEKAUMA

Es el viento que embalsama lo efímero.
A trasluz te veo un segundo
cada día,
con eso me basta para recordarte
siempre.

Inès Gumà

ø

en la noche aúllo
el dolor de la pérdida.
vértigo incandescente
bajo mis pies:
la libertad en su máxima potencia
está esperándome.
¿cómo conseguiré dar el salto
y ver la otra cara de la luna?
¿cómo conseguiré romper las cadenas
que me atan al pasado?
Cómo consigo resarcirme
como mujer libre,
orgullosa en mi potencia,
femenina en mi alma
y valiente en mi pasión?

ø

OCREIG

Pujo a l'habitació
em despullo
i davant el mirall
lentament
em desdibuixo

Inès Gumà

ø

Luna de miel
endulza mis sueños
luna de hielo
congela mis dudas
luna blanca
ilumina mis vacíos
luna roja
quema mis miedos
luna mujer
alumbra caminos
luna pequeña
enséñame a crecer

ø

Música basada en “Jazz-band” de Marcel Tournier


ARNAU

crispetes de tendresa fregides sense oli
boca de sucre tastets de vida
nas de pessigolles aprenent a respirar
ulls de pruna obrint horitzons
somriure de confitura sense edulcorants
batut d’energia aquarel·les de colors
batec d’amor galopant entre cotons
menut infant encetant la vida


III – SUITE INÈS


MAGROC: ànima negra despullada de tot a punt de trencar-se

Música basada en la partichella de la “Simfonia Sevillana” de Joaquin Turina

ø

RECORDANDO A STA TERESA DE JESÚS
porque sigo sin vivir en mi...

Apaciguo mi sombra entre grises adormecida,
de tranquila mirada entre sueños perseguida,
y un rumor anodino entre mis sienes blanquecinas
acuna mi sino y acaricia mis entrañas
y como un torbellino de furia incontrolada
despierta en mí vorágine y vértigo a lo vivido,
es otra dimensión en la que mi alma se mece
en estos días de tanto hastío,
de tanto desasosiego confundido,
desvarío místico entre locura y extravío.

ø

Prisma obturat,
desencís d'un moment trencat.

ø

Curosament
absurd,
lent,
indecís
destí
omnipresent
saturat de
consols
obscur i
pèrfidament
irisat
Aquest és el calidoscopi
del meu costat obscur,
dimensió amagada
que es rebel·la
rera uns otolits descontrolats,
fotolits velats
pel progrés ocasional
d'una vida a la recerca
d'un constant equilibri
i d'emocions continuades.

ø

Rera un vidre miro la vida,
la meva ombra em té atrapada,
no em deixa moure
ni trencar el vidre
si em moc
ella es mou
i em paralitza pensar
que em tornaré a sentir abandonada

Antònia Guerrero

ø

Toile d'areignée
tissue de nostalgie.

Mon equilibre pend d'un fil.

Mon coeur est survivant.

Mais après tout...
il n'y à que Bruxelles à regretter.

ø

Arreu el sol escalfa
i entremig de temps i retards
la pols ens ofega l'enteniment

Ricard Julià

ø

NEGRÍS: neguit confús d'un arc de Sant Martí saturat d'esglais

ø

Música basada en la partichella de “Rebroll” de Salvador Brotons


VÉRTIGO

A lo absurdo
a vivir
al vértigo
a lo incierto
dispuesto por un orden
de estructuras rígidas
abierto sólo a mentes
ausentes
claras
clandestinas
siempre a la búsqueda de
la quintaesencia de lo etéreo,
vértigo a amar,
a ser amados
a seguir adelante
sin confundirnos
vértigo a la muerte
a renacer después
sin haber dejado nunca
de tener esa sensación
trémula y opaca que nubla
todo ingenio suspicaz
de atesorar ese único
instante de reencuentro
conmigo misma

ø

Sempre hi haurà una primavera
òrfena de jardí
Ales de papallona
color negre

Ricard Julià

ø

Avui fa una nit clara
d'incerteses sublims
Després d'una tarda
de dubtes sorprenents
i un matí
de contradiccions inacabables

ø

Demà naixeré amb el sol i moriré amb la lluna

Ricard Julià

ø

VERDMELL: verdor sobtada d'un raig de sol tenyit d'hemoglobina, ictus natural

ø

Música: “Repercussió” de Meritxell Gama

PINELOPI

Sacseig continu
d'alcohols aromàtics
dins la coctelera
universal
els oceans es desborden
l'arca de Noè es reserva el seu
dret d’admissió
i jo em quedo fora
esperant el cavall de Troia
imaginari o el vaixell
d'Ulisses comandat per
Penèlope en un intent
submergit de vèncer
la soledat teixint amb el cor
i no amb les mans
l’últim vestit que portarà
en el seu comiat.

ø

SALOMÉ

Em dic Salomé
no t'acostis
si no vols que
només el teu cap
balli amb mi

ø

M'he descuidat
el ganivet
dins la ferida
¿potser era el teu?

Càndid Miró

ø

STAND BY

Desig controlat,
cor sota mínims.

ø

He entaforat el cor
dins la rentadora
detergent pel color
programa de peces delicades
ja que bufa la tramuntana
s'eixugarà en un no-res
i ja podré posar-me'l altre cop

Càndid Miró

ø

VIOLONJA: taronja fonedís rera un marge violeta

ø

Música basada en “Tema i Variacions” de M Samuel-Rousseau

CALIDOSCOPI

retalls de tu mateix
de colors
desfigurats
mosaic emocional
amb permís per existir
amb dubtes legítims
i falses certeses
Si tu em miressis sense res als ulls...

Antònia Guerrero

ø

BLAGROR

Rera el desconcert confús
d'un blanc trencat,
la silueta d'una dona
Sota l'arrogància absoluta
d'un groc més aviat pàl·lid,
la mà d'un home

ø


KATASKOPOS

Càlid espia del meu cos
recorda'm algun dia
que t'estimi
Càlida venjança d'amor
recorda'm algun dia
que t'oblidi
Càlida tristor d'estiu
recorda'm algun dia
que existeixo
...tanta calidesa
em perpetua...

ø

DECLARACIÓN DE AMOR

No llegué a tiempo
a quemar mis conjuros
en la hoguera,
no llegué a tiempo
a mi despedida,
no llegué a tiempo
a decir que a pesar de todo
te quiero Inés
a ti
y a todas la mujeres
que te habitan.

ø

BLAUNC: moment precís de fusió entre blaus considerada com a natural

ø

BLAUOR

Una sinuosa corba
s'adorm sota
l’àvid pinzell
que la perfila,
mentre del front de l'artista
cau l’última gota de blau
i un punt de tristor.

ø

Música basada en la partichella de la “Simfonia Sevillana” de Joaquin Turina

Vespre etern de
remorosa tebior,
íntim i glauc
evocador de nostàlgies.

ø

Cançó de l'ànima
lilor intimíssima
dàlia oberta.
Aquesta saviesa
de colors reposats
sobre una fulla
de pensaments ivoris
em reconforta


IV – SUITE CÀNDID

Música: "Desacords" de Meritxell Gama

Roda i avança
tu el convicte transeünt
tot fa baixada
ni que sigui costa amunt

Avança i volta
vés assumint el teu fat
brúixola boja
cronòmetre desbridat

Volta i transita
fes i refés el teu camí
ets com la sínia
sempre engranada al molí

Transita i tresca
enfilar-se és com un joc
cal fer drecera
per arribar abans enlloc

Tresca i encalça
i si dubtes dels camins
obre la capsa
la ballarina és a dins

Encalça i gira
sent la música al teu cap
joc de cadires
qui guanya o perd mai se sap

Gira i fes via
tots els camins van a mar
cada cruïlla
és un simple joc d'atzar

Fes via i mou-te
ball rodó vertiginós
que ara no toca
l'altre ball del sinofós

Mou-te i camina
tu l’efímer vianant
¿veus com la tinta
del mapa s'està esborrant?

ø

Després del vertigen
m'assec vora un estany i em somiejo
arraulida dins del seu ventre fosc,
per un moment sento a prop
aquell tendre gest d'Irini
mentre el reflex de mi mateixa
en les tèrboles aigües em revela
la imatge de set dones superposades
l'una davant de l'altra mirant-se fixament
en el mirall dels seus ulls,
quatre per vuit,
vint-i-vuit parts
set miralls i una única dona
que es recorda tranquil·la
passejant per la platja de sorra fina
sota el cel estrellat de Natal.

Inès Gumà

ø

Cremar quilòmetres
buscar un destí que també s'escapa
un pont en construcció
una variant desviada
usar tot el combustible que ens ha estat concedit
respirar de pas l'aire ranci de les gasolineres
fer alguna que altra necessitat al voral
mirar si hi ha algun autostopista per recollir
defugir tots els autostopistes que hi hagi
menjar en cafès de carretera fora d'hores
travessar fantàstics paisatges de nit
girar en rodó si intuïm algun perill
improvisar a cada encreuament
descansar sense baixar del vehicle
sense ni un minut per aturar-se a viure
¿és així com se'ns mou la vida?

ø

Música basada en "Tema i variacions" de M Samuel-Rousseau

Fent miol de gat vell
he anat de terrat en torratxa
he dansat amb fred a la pell
i he finit un mal viatge

Ricard Julià

ø

Esgotat et mires la muntanya
esperant que la muntanya
faci un gest, tingui un detall,
que s'ajupi, per exemple.

ø

No entenc els límits de l'horitzó
i qualsevol onada em fa anar i tornar
com les primaveres envellides
en el perfum de les flors.

Ricard Julià

ø

Flors al marge
enllà dels vorals
enllà de les reixes
enllà dels murs
enllà dels records.

ø

Fulla que et balanceges
fins arribar a terra
en la teva harmonia
voldria gronxar-me
i ser petita
i recollir-me.

Antònia Guerrero

ø

Flors al marge
enllà dels rails
enllà de les finestretes
enllà de les andanes
enllà del temps.

ø

El temps assegut a l'andana
de l'estació tardorenca
a la que només arribarà
un hivernal tren
carregat de miralls trencats.

Ricard Julià

ø

Pot ser, però, que el mirall estigui bé
i el que està esmicolat sols sigui jo.

ø

Així un dia i un altre
el riu de corrent falsament tranquil
va deixant en els seus congostos i revolts
les pessigades del sentir que no se sap dir.

Ricard Julià

ø

De sobte veu que aquest camí
que té ben bé just al davant
no és que l'hagi de seguir
sinó que brolla d'ell mateix
Deu ser perquè hi arribi algú
i ara té por que si se'n va
ni que només sigui un moment
l'algú aquell no el trobarà

ø

En la llanura de mi alma
busco el faro de tu sombra
pero sólo hallo el reflejo
de mi decepción

Antònia Guerrero

ø

RECORDANT SYLVIA PLATH
Her bare
feet seem to be saying:
We have come so far, it is over.



You’re right, there’s a step
to have come so far,
not further, not before.

ø

Té calaixos plens de porucs silencis
Armaris atapeïts d'insinuacions

El mirall el mostra a ell tot sol
L'aixeta pretén xuclar-lo endins

Puja i baixa les mateixes escales
I cada cop és més lluny i es veu més petit

Frega el terra per descobrir petjades fresques
Les que deixen els records quan s'obliden

Dubta de si realment viu aquí
Al palau desert de les mil bústies

A la fi, obre la porta i surt al carrer
Perquè és l'única manera de tornar a casa

Cal seguir els camins de l'aigua -pensa-
Per trobar els pendents vers la mar

ø

Música basada en "Arabesque" de Claude Debussy

una passa la fa el cansament
una passa la desorientació
una passa perquè fa baixada
una passa per rutina
una passa per no endevinar què
una passa amb l'esperança de...
una passa perquè en vingui una altra
una passa perquè ens miren
una passa perquè... mira...
una passa perquè sí
una passa d’influença
una passa de protesta
una passa per inèrcia
una passa per amor
una passa perquè semblava...
una passa d'amagat
una passa de costat
una passa pel futur
una passa per comptar-la
una passa que és intent de fuita
una passa per decret-llei
una passa de recules
una passa en fals
una passa que fa la por
una passa cara a la por
una passa dissimulada
una passa sobre el mar
una passa per seguir caminant
una passa per seguir
una passa per

No cal que et moguis
que el món ja roda.